... els boscos del nostre entorn, lluny de restar intactes, han sigut un escenari i un recurs molt rellevant per a la societat. La seva intocabilitat com a ideal és una quimera postmoderna, pròpia d'una societat essencialment metropolitana, que troba en la sacralització del bosc vies expiatòries d'un model d'hàbitat, la ciutat, tan important, però, tanmateix, amb unes possibilitats limitades d'esdevenir sostenible.
dilluns, 28 de novembre del 2022
E.E.95 b LA PEGA I EL BOSC 2
...En les viles i pobles hi havia una munió de serradores especialitzades, unes en fer llenya en forma d'estella o tacos
a base essencialment d'alzina, roure martinenc, i menorment suro pelat i
arboç. Altres eren especialitzades a preparar fusta: taulonats,
cadiratge, obtinguts amb arbres fusterers com pollancre, àlber, vern,
freixe, castanyer, roure, faig, pi o avet. Tots ells materials bàsics
destinats a fusteria, mobles, embigats, fusteria de ribera, fusteria de
botada, embalatges, etc...
E. E. 95 LA PEGA I ELS BOSC 1
Contràriament al corrent que defensa que els boscos són intocables, hi
ha una realitat històrica obtusament ignorada: el seu aprofitament s'ha
produït sempre. Es pot afirmar que al país no hi ha boscos madurs
intactes, i això és objectivament demostrable. Les úniques masses
forestals que poden mostrar un nivell baix d'activitat extractiva són
algunes de l'alta muntanya més inaccessible; tot i així se n'ha fet
carbó... hem pogut documentar que abans de l'arribada del petroli hi havia hagut
més d'una vintena d'oficis de bosc. Hi havia bosquerols, picadors,
quadrejadors, corbaires, formaires, roders, feixinaires, costalers,
escorxaires, pegaires, carboners, carboneters, socaires (rabassaires),
peladors, traginers, trementinaires, cadiraires, pinyeters… Tota una
cultura forestal socialment destacada que en unes poques dècades ha
estat deglutida per la dinàmica històrica...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)