(arafa<d'1any)
... Els que van ser joves als anys 60 i 70, i que per tant van viure el Maig
del 68, Vietnam, la Revolució Cubana,
l’antifranquisme i la fi de la dictadura, han conservat un posicionament
ideològic més fort, a la contra del neoliberalisme que va irrompre als
80. Els seus fills o néts ja són una altra cosa: el seu món és el de la
globalització capitalista, l'hiperconsum, les noves tecnologies,
l'individualisme i el carpe diem exponencial de les xarxes socials... Sens dubte hi ha joves compromesos des de posicionaments d’esquerra
alternativa, però la tendència és una altra... (hi ha) factors que d'una banda han radicalitzat una minoria
antisistema però que alhora han empès una majoria a la solució
individual, al jo ja m’espavilaré meritocràtic... Això no vol dir que no hi hagi activisme o
compromís cívic, però es tendeixen a traslladar a valors transversals
com el medi ambient o el feminisme. Són lluites, però, que paradoxalment
queden deslligades d’una cosmovisió ideològica marcada pel tall clàssic
entre dreta liberal i esquerra social...
La idea tan estesa que tots els polítics són iguals o que no hi ha marge
per fer polítiques socials dins el sistema l’alimenten tant els
discursos antisistema com la ultradreta desacomplexada i blanquejada, el
creixement de la qual no s’explicaria sense un component de vot
juvenil...
Les revoltes esdevenen efímeres, com el 15-M o l’auge i caiguda
d’Iglesias. Tot es consumeix, també les idees. Bauman parlava de temps
líquids. Ara hem fet un pas més endavant: temps fràgils, efímers... Del nosaltres al
jo...
Ignasi Aragay, 6.6.21
