(ara fa...)
... mentre el discurs oficial era que es disposaven a fer la independència,
en privat alguns consellers ja preparaven l'escenari de l'exili, és a
dir, de la derrota. Aquesta diferència entre el discurs oficial i el real es va fer
especialment intensa en els dies anteriors al 27 d'octubre, quan el
president Puigdemont, conscient que ja no pot mantenir més la ficció,
decideix convocar eleccions. Semblava que era el moment oportú per
parlar clar a la ciutadania, destapar el joc i pilotar un canvi de
rasant, però justament la por a quedar com uns traïdors i uns mentiders,
més el factor de la competència interna, va portar els líders
independentistes a tirar endavant amb una DUI que tothom sabia que no es
podia fer efectiva. No per falta de preparació, com ara diuen alguns,
sinó perquè no era possible si l'Estat s'hi oposava amb la força.
... més que mentir, els polítics catalans "van deixar que la gent cregués"
en la possibilitat d'una independència unilateral, esperant així poder
provocar un miracle europeu d'última hora que no va arribar. Van voler
enganyar l'Estat fent veure que tenien una escala de color quan en
realitat tenien una mísera parella. El problema és que l'Estat sabia des
de l'inici de la partida quines eren les cartes catalanes. Per això el
'farol' mai va tenir possibilitats de funcionar.
David Miró
