Torna el "mori la intel·ligència" de l'octubre del 1936 a la Universitat de Salamanca... És a dir: torna cruament el combat contra la cultura i la diversitat... La cultura, sobretot si és catalana, els genera por, urticària, obcecació. Senzillament, no accepten la diferència, ni lingüística ni ideològica, i no tenen cap mena de pudor a proclamar-ho. La nostra educació sentimental és per a ells adoctrinament, on nosaltres veiem llibertats ells proclamen "ley y orden", el dret a usar i promoure la nostra llengua el consideren llavor de separatisme... tot està permès contra el català...
Del que han començat a fer se'n diu censura. És –les coses cal dir-les pel seu nom– el vell feixisme transportat al segle XXI. El seu pensament és primari: si una cosa, persona o idea no m’agrada, l’aparto del meu camí, l’esborro, com si no existís. L’actor Juan Diego Botto ho sap i ho descriu molt bé: "La història ens ensenya que es comença cancel·lant textos i s’acaba cancel·lant persones".
Però els que pensem
diferent de Vox existim i no tenim caps ganes de desaparèixer. Si el
franquisme, malgrat tot el mal i el dolor que va provocar en els anys de
guerra i en la llarga dictadura, no va aconseguir acabar amb el català
ni amb l’esperit de llibertat, justícia, cultura i respecte a la
diversitat, tampoc no han de guanyar ara els seus hereus. En són hereus
sense cap mena de dubte... Quina estranya habilitat té la pell de brau per fer ressorgir una vegada
i una altra la subcultura de l'enfrontament i l'odi, endèmica pulsió
sectària? Les dues Espanyes es tornen a esbatussar, i alguns sempre hi
perdem... Canvien els noms, però persisteix la mateixa bel·licositat, en la qual
sempre perd la cultura, en general, i la diferència catalana, en
particular... Europa no ens va ajudar durant la Guerra Civil, tampoc no ho farà ara,
quan l'ambient d’involució és general. Vox n'és només la versió ibèrica,
normalitzada pel PP...
Ignasi Aragay, 16.7.2023
