... La mort és cruel: ens arrabassa persones que estimem i que ens estimen,
posa el punt final a tants projectes, ens imposa la certesa que mai més
podrem discutir amb els que ja no hi són, intercanviar convenciments i dubtes, sopar, menjar gelats i beure orxata
en les nits caloroses d’agost, anar a les estrenes, xafardejar,
criticar, riure i plorar per la situació del país i per la desaparició
d’amics comuns. És cruel, sí. I a sobre, venjativa, perquè ens inunda
amb un gavadal de records inconnexos, barrejats, coses que ja havíem
oblidat del tot i que ara tornen amb tota mena de detalls, amb les
olors, la temperatura de l’aire, els vestits que portàvem...
Narcís Comadira