dijous, 19 de març del 2020

pd 1773 Fascinació per la violència

(arafa...)
Una curiositat interessant és el parentiu etimològic que existeix entre les paraules 'fascinació' i 'feixisme'...
El feixisme fascina o aspira a fascinar...
L'extrema dreta europea... no renuncia a la seva voluntat de fascinar. I una de les formes de fascinació més primàries, però també més eficaces que es coneixen, és la que exerceix la violència. La violència és alliberadora, implica un trencament de les normes bàsiques de convivència i, per tant, un abandonament de l'individu (o de la massa) a l'instint i a l'acció directa...
Cada dia és més perceptible un cert grau de violència en els comportaments quotidians d'algunes persones: insultar, cridar, bramar, fins i tot iniciar un conat de brega al carrer o en algun espai públic són conductes d'aquelles que en diem 'incíviques' i que podem veure amb una freqüència que sembla que va en augment. La televisió, els videojocs i les xarxes socials sí que hi tenen alguna cosa a veure, però aquest és un altre debat.
A banda de primària, la de la violència és una fascinació eficaç perquè és altament contagiosa: és fàcil sentir un cert desig de violència en veure un contrari que la fa servir. I per això hi ha polítics que l'estimulen, perquè és molt fàcil. A Catalunya, a Espanya, a Europa, als EUA: a tot el que coneixem com a democràcies avançades s'hi estén aquesta fascinació morbosa. I tallar-li el pas depèn de cadascun de nosaltres, fent l'esforç conscient de no caure-hi. Mai i sota cap concepte.
 
Sebastià Alzamora