(arafa...)
Una curiositat interessant és el parentiu etimològic que existeix entre les paraules 'fascinació' i 'feixisme'...
El feixisme fascina o aspira a fascinar...
L'extrema dreta europea... no renuncia a
la seva voluntat de fascinar. I una de les formes de fascinació més
primàries, però també més eficaces que es coneixen, és la que exerceix
la violència. La violència és alliberadora, implica un trencament de les
normes bàsiques de convivència i, per tant, un abandonament de
l'individu (o de la massa) a l'instint i a l'acció directa...
Cada dia és més perceptible un cert grau de violència en
els comportaments quotidians d'algunes persones: insultar, cridar,
bramar, fins i tot iniciar un conat de brega al carrer o en algun espai
públic són conductes d'aquelles que en diem 'incíviques' i que podem
veure amb una freqüència que sembla que va en augment. La televisió, els
videojocs i les xarxes socials sí que hi tenen alguna cosa a veure,
però aquest és un altre debat.
A banda de primària,
la de la violència és una fascinació eficaç perquè és altament
contagiosa: és fàcil sentir un cert desig de violència en veure un
contrari que la fa servir. I per això hi ha polítics que l'estimulen,
perquè és molt fàcil. A Catalunya, a Espanya, a Europa, als EUA: a tot
el que coneixem com a democràcies avançades s'hi estén aquesta
fascinació morbosa. I tallar-li el pas depèn de cadascun de nosaltres,
fent l'esforç conscient de no caure-hi. Mai i sota cap concepte.
Sebastià Alzamora