dimarts, 28 de juliol del 2020

pd 1898 ¿No es pot parlar de Vox ni de Valls?

(arafa...)
... Tancar els ulls no fa canviar la realitat. Al contrari: cal mirar-la de cara. Els problemes s’han d’afrontar o es fan més grossos. No serveix de res negar-los, amagar-los, dissimular-los... El present existeix. I és com és. Per canviar-lo no n'hi ha prou amb cobrir-lo amb un vel i bones paraules, no és suficient assegurar que tot va bé quan és evident que no. Parlar-ne no vol dir instal·lar-se en la queixa o el derrotisme, no vol dir caure en el fatalisme. Vol dir, senzillament, no amagar el cap sota l’ala. Vol dir actuar... cal prendre-se'ls seriosament perquè són fenòmens preocupants. Només cal mirar què està passant al món, i com tanta gent frustrada sublima la seva impotència amb la màgia de les solucions fàcils dels qui ofereixen caps de turc... Davant d'aquest manual simplista cal bastir un discurs comprensible i honest, que faci de la complexitat un valor. Cal explicar les coses tal com són, encara que siguin difícils de pair...
Ignasi Aragay

pd 1897 Els límits dels drets dels animals

(arafa...)
... cap filòsof de prestigi discuteix que els drets dels humans com a éssers que culminem l’evolució han de prevaler -en cas de conflicte- sobre els de qualsevol altre animal. ¿Creure que la culminem és supremacista? No, és una veritat científica i és profundament irracional negar-ho. Que no siguem tan excepcionals no vol dir que no hi hagi cap salt qualitatiu. ¿Hi ha contínuum? No pas en el món moral. Mai jutjaríem un lleó per atacar una gasela. Tots els drets humans comporten deures i això els fa qualitativament diferents dels dels altres animals. Reconèixer drets als altres animals és un salt endavant en el progrés moral, igualar-los amb els drets humans és una forma de barbàrie. És essencial tenir-ho clar perquè l’ètica és un món de valors en conflicte...
Cal ser molt prudents quan diem “igual com els negres o les dones eren considerats inferiors, ara els animals...” L'únic que ho iguala és que són exemples de progrés moral. Mai hem de perdre de vista que els negres i les dones sempre han sigut tan humans com qualsevol humà i que, per contra, els animals -tot i tenir drets- ni són humans ni tenen els mateixos drets. Pot semblar obvi, però veient l’èxit de manifestacions com les motivades per la mort de la gossa Sota, em temo que no ho és tant. Perquè és cert que un gos és més fàcil d’estimar que una persona, però seria molt trist que ens deixéssim anar en aquesta discapacitat emocional.
Albert Pla Nualart