(arafa...)
Ara que l’infame general Franco reviu de les cendres com un mort
monstruós i etern, encara desitjo més ressuscitar el llegat de tots els
morts republicans oblidats a les cunetes de la història.
Ara que el somni d’un país lliure, culte i desvetllat se'ns fa més costa
amunt davant el Leviatan justicier, encara desitjo més creure que
vencerem en una guerra sense vençuts.
Ara que la llibertat torna a viure entre reixes, encara desitjo més la força de la voluntat que enlaira els ideals immortals.
Ara que l’utilitarisme i l’hedonisme ens fan més febles i vulnerables, encara desitjo més la utopia de la generositat.
Ara que s’intensifica la contra-revolució conservadora nihilista, encara
desitjo més la igualtat, la llibertat i la fraternitat revolucionàries.
Ara que tornem a oblidar els refugiats de la misèria i
les guerres, encara desitjo més que un dia els nostres fills i néts ens
avergonyeixin i ens ho retreguin.
Ara que els fills es fan adults, encara desitjo més abraçar-los com a infants.
Ara que tants infants desvalguts segueixen morint,
encara desitjo més que la indiferència del benestar es transmuti en
intolerància cap al malestar.
Ignasi Aragay
