dijous, 11 de juny de 2020

pd 1857 Encara desitjo més...

(arafa...)
Ara que l’infame general Franco reviu de les cendres com un mort monstruós i etern, encara desitjo més ressuscitar el llegat de tots els morts republicans oblidats a les cunetes de la història.
Ara que el somni d’un país lliure, culte i desvetllat se'ns fa més costa amunt davant el Leviatan justicier, encara desitjo més creure que vencerem en una guerra sense vençuts.
Ara que la llibertat torna a viure entre reixes, encara desitjo més la força de la voluntat que enlaira els ideals immortals.
Ara que l’utilitarisme i l’hedonisme ens fan més febles i vulnerables, encara desitjo més la utopia de la generositat.
Ara que s’intensifica la contra-revolució conservadora nihilista, encara desitjo més la igualtat, la llibertat i la fraternitat revolucionàries.
Ara que tornem a oblidar els refugiats de la misèria i les guerres, encara desitjo més que un dia els nostres fills i néts ens avergonyeixin i ens ho retreguin.
Ara que els fills es fan adults, encara desitjo més abraçar-los com a infants.
Ara que tants infants desvalguts segueixen morint, encara desitjo més que la indiferència del benestar es transmuti en intolerància cap al malestar.
Ignasi Aragay