E.E. 26 La mort de Liza

 Una nena que es deia Liza, de quatre anys, afectada per la síndrome de Down, va morir diumenge passat a causa de l'impacte d'un míssil rus quan caminava cap a la casa del seu logopeda, a la ciutat ucraïnesa de Vínnitsia...Liza sí que ha trobat una mort de criatura... Els seus avis, pares i germans l’han plorat igual, segurament més, que si hagués nascut sense cap discapacitat. He vist la foto de Liza dins el taüt –i això que als Down no els agrada que els tanquin en una habitació, menys encara dins un armari– i he pensat que totes les criatures que moren tan petites són angèliques, però els malalts com ella encara més. Són criatures que han nascut, a diferència de qualsevol mortal, sense pecat original. No solament això: mai no fan mal a ningú, somriuen d’una manera beatífica, i molts d'ells són més feliços que tothom pel sol fet que no saben que un dia moriran. A Liza li ha arribat una mort petitona, i ara la mort ha entrat en les ànimes dels que l’estimaven d’una manera més genuïna, inapel·lable. Perquè totes les morts són injustes, però la dels innocents, la dels que no coneixeran mai ni l'odi ni la venjança, és la més injusta de totes.  

Jordi LLovet, 23.7.2022

LLIVRE 10: JO CONFESSO II (dos pensaments més)

"A la meva edat estava començant a aprendre que més que les coses, el que és important és la il·lusió que hi projectem. Això ens fa persones..."  (pàg. 751)

" Una mentida, o una mitja veritat, o unes quantes mentides unides per una coherència que les transforma en versemblants, es poden sostenir per un cert temps. Fins i tot durant molt de temps. Però mai no poden durar tota una vida perquè hi ha una llei no escrita que parla de l'hora de la veritat de totes les coses." (pàg. 759)

 

Jaume Cabré,  JO CONFESSO editorial Proa, 2011