(arafa<d'1any)
La correcció política està arribant a uns nivells, arran de l’anomenat
“llenguatge no sexista” o “llenguatge inclusiu”, que fan que... ens hem creat un problema on no en teníem cap. Teníem una llengua funcional i la societat era
masclista. Ara la societat continua sent masclista i la llengua és menys
funcional. Bé, no ens equivoquem, la llengua funciona, és quan no
l’acceptem tal com és que falla... La llàstima és que, partint d'un objectiu noble i lloable, aquest
llenguatge es presta a fer-ne escarni i, cosa encara pitjor, pot crear
la falsa sensació que s’està canviant alguna cosa quan en el fons no
canvia res... tot plegat parteix d'una identificació equivocada entre gènere
lingüístic i sexe... la majoria de llengües del món no tenen l’oposició de gènere
masculí/femení i això no fa que les societats que les parlen siguin
menys masclistes. Tampoc el fet que un càrrec o un estatus social sigui
de gènere femení fa que estigui més feminitzat: les autoritats, tot i
que sempre han tingut gènere femení, han sigut i són sobretot
masculines. D’exemples n’hi ha a cabassos. Però el missatge que fer
servir el masculí genèric és discriminatori va fent forat
inexorablement, encara que no tingui un fonament racional ni lingüístic... Com que ens estem carregant el que en lingüística s’anomena gènere no
marcat, perquè creiem que massa sovint coincideix amb el masculí (no en
el cas de panteres o víctimes ni en tants d’altres,
però tant és) i això “ha perjudicat les dones”, ara en necessitem un
altre, però només per a determinats noms, aquells en què el masculí
gramatical es pot identificar amb el masculí humà. Per exemple, lingüistes ja estaria bé però fusters seria fusteris
(o com decidim que ho fem). Però, llavors, ¿no cauríem en la mateixa
suposada trampa? ¿No invisibilitzaríem les dones? ¿O no era per fer-nos
“visibles” que ens hem obligat a desdoblar? I, doncs, ¿haurem de fer la
fórmula triple sempre per no “discriminar”? ... Va, home, va, que fa temps que ens afaitem!
Maria Rodríguez Mariné, 25.4.21