(arafa...)
... El turisme és com l’oxigen: si el seu contingut a l’atmosfera s’allunya
de l’òptim –sigui perquè n’hi ha massa poc, sigui perquè n’hi ha massa–,
la vida es fa més i més pobra fins a extingir-se...
... en massa llocs de Catalunya hi ha massa turistes, la qual cosa es
manifesta en la degradació del medi, en la degradació cultural (perquè
el turisme homogeneïtza i banalitza), en la degradació de la qualitat de
vida (perquè els espais públics se saturen), en la degradació educativa
(perquè els índexs d’escolarització baixen sistemàticament amb la
intensitat turística) i, finalment, en la degradació econòmica...
... la superfície urbanitzable de Barcelona conforma la ciutat més densa
d’Europa, la qual cosa significa que com més turisme menys d’alguna
altra cosa. Ho exigeix la física. Cada nou apartament turístic és un
habitatge menys i, per tant, una família menys. El mecanisme d’expulsió
espontani és l’encariment de l’habitatge...o augmentar la densitat a tota la ciutat. Ara bé, la densitat deteriora el benestar dels ciutadans...
... el turisme de Barcelona pot i ha de millorar, però sempre sobre la base de minvar.
Miquel Puig
