diumenge, 31 d’agost del 2014

pd 170

Nota: Després d'una setmana de vacances i una altra de problemes tècnics sembla que avui puc retornar als meus i vostres papers diaris. Sorri.

EL PUNT DIARI, divendres 5 de maig de 1986
DÉU
PETITA I DELICADA - Jordi Soler

(Parlant de Txernòbil)
...Fixeu-vos que per molt que es protegeixin, es blindin i s'aïllin els reactors nuclears, l'energia sempre s'escapa...fuig. I fuig perquè és una energia viva, una energia total, que dóna potència als sols i harmonitza, quan ella s'autocontrola, tot l'equilibri de l'Univers. És la mateixa energia que deixà enlluernats els soldats que custodiaven el sepulcre de Nostre Senyor per evitar profanacions eixelebrades. El Sant Sudari de Torí ha revelat com fou la resurrecció de Crist: el Fill de l'Home es convertí en energia, que és el que era per ser Déu, i amb aquesta potència s'integrà altre cop en el Pare. Alerta, doncs!, no estem manipulant una energia convencional; estem remenant, com mainada inconscient, la força de Déu.

diumenge, 17 d’agost del 2014

pd 169

? gener de 1968

(Conferència a Belo Horizonte)
Antonio Fragoso, bisbe brasiler

Tots nosaltres, cristians que ens adherim a Crist i volem seguir-lo, som cridats, des del més profund de la nostra missió de cristians, a comprometre'ns en la lluita per l'alliberament global de l'home. Un cristià que s'acontenta amb la seva vida litúrgica, amb reunir-se a la Casa del Senyor per lloar-lo, que s'acontenta amb la seva vida sacramental, que es preocupa tan sols per la purificació espiritual de la seva ànima, no està essent fidel a Crist; està traint la missió global de Crist, que és l'alliberació integral de l'home, no tan sols l'alliberació espiritual...La nostra litúrgia i la nostra missa poden ser una predicació d'ateisme, si quedéssim indiferents davant la injustícia social.
Aquells que ens veuen reunits en la casa de tots que és l'Església, que ens veuen reunits en la Missa, en els Sacraments, també ens veuen reunits, amb les mans enllaçades en la lluita per la Justícia, per tal que tots els nostres germans siguin alliberats?

dissabte, 16 d’agost del 2014

pd 168

EL PAÍS, domingo 7 de febrero de 1993

ARZALLUZ:  "A EUROPA, ÈTNICAMENT PARLANT, SI HI HA ALGUNA NACIÓ, ÉS EUSKADI"
..........

"... Com els eslovens, estonians, eslovacs, quan siguin a Europa, no hi ha qui pugui negar-nos que nosaltres volem un estatus semblant. A Croàcia i a Eslovènia se'ls ha reconegut l'autodeterminació. De moment, no es poden reconèixer a més.
Però la qüestió és saber què vol Euskal Herria i dur a terme aquest procés democràticament. Quin poble tenim? Quina majoria tenim aquí? Som majoria els que optem per aquesta via?..." (Xabier Arzalluz)

divendres, 15 d’agost del 2014

pd 167

EL PAÍS, domingo 7 de febrero de 1993
LA RAZA ATACA DE NUEVO
Javier Corcuera Atienza

...
La ciència diu que hi ha races, i de la dada racial se segueixen conseqüències, algunes de les quals tenen també a veure amb la política....
...
"A Linz hi havia molt pocs jueus. Amb el temps s'havien convertit, en el seu aspecte exterior, en europeus, igual que altres pobles; jo  els veia com si fossin alemanys...només els distingia per la seva religió" (Adolf Hitler, Mein Kampf, Barcelona 1974, pàg. 23) 
...
Per resoldre aquests problemes es va haver de recórrer a la ciència, i gràcies a ella conèixer les enormes diferències de tot tipus, físiques, psíquiques i morals, existents entre jueus i aris. Gràcies a tal coneixement científic ja va poder distingir entre uns i altres a partir de la sola dada de saber prèviament qui era jueu.
...
L'argument racial s'ha utilitzat gairebé sempre de la mateixa manera. Per a argumentar científicament el que no està tan clar a primer cop d'ull per als no científics....

dijous, 14 d’agost del 2014

pd 166

EL PAÍS, diumenge 14 de febrer de 1993
UNA LABOR IMPAGABLE 
Angeles Espinosa

Sis milions de mestresses de casa, una força de treball sense reconeixement ni drets.

En realitat, ningú creu en la viabilitat d'una remuneració pel treball domèstic en el si de la unitat familiar. "En el pla teòric, si es tracta d'un treball útil, socialment necessari i productiu, ha de pagar-se; només els esclaus no cobren...però en el terreny pràctic, la dificultat està en qui ho pagarà" (Lídia Falcón)
...
"Resulta utòpic... però la idea és interessant com a debat per tal que es valori més el nostre treball...El problema és que treballem sense caps de setmana, ni vacances, ni jubilacions...Què passaria si ens apuntéssim totes a l'atur com a cuineres, planxadores, etcètera?" (Juana M. González)
...
"Les feines domèstiques no són exclusives de les dones, sinó responsabilitat compartida de la família i la societat" (Purificación Gutiérrez)

dimecres, 13 d’agost del 2014

pd 165

TRIUNFO nº 849, 5/5/1979
"SI TU QUIERES A UN PERRO ¿POR QUE NO QUERER A UN EXTRANJERO?"
Carlos M. Rama

Per tota Europa sembla haver-se desfermat un lamentable esport: la caça de l'estranger.
...
Pot ser un símptoma d'una crisi encara més greu. Partint de l'ultranacionalisme, és fàcil arribar al feixisme. Hitler no començà el 1933 fent assassinar alemanys, sinó que justificà les lleis repressives exclusivament per a eradicar del seu país els jueus, gitanos i altres "races inferiors" estrangeres, provinents de l'Europa de l'est i del Mediterrani, en moments en que Alemanya, com a resultat de la crisi del 29, tenia milions d'aturats. Molts alemanys no intervingueren perquè es tractava d'unes mesures contra estrangers...
...
Des del 1973 es fa present la recessió econòmica. Per tant, se suspenen les noves contractacions, no es renoven els contractes antics i creix, simultàniament amb l'atur obrer, la xenofòbia. Ja no hi ha somriures per els immigrats, i el difós partit internacional dels tontos sosté: "Els estrangers prenen el treball als nostres".

dimarts, 12 d’agost del 2014

pd 164

TRIUNFO nº 793, 8/4/1978
LOS PARADOS (2)
Ignacio Fernandez de Castro

...El capitalisme està organitzat sobre un sistema de reproducció social basat en la família "precapitalista", família patriarcal i autoritària, i el valor de la força de treball assalariada, el cost de la seva reproducció, també té una base familiar indubtable. En el sou d'un treballador en actiu està inclòs no només el seu manteniment, sinó també el dels "inactius" que depenen d'ell (dona i fills i, en molts casos, pares i avis ancians)...
... la solució a l'atur no es pot trobar en el marc d'un capitalisme de mercat.
...
El fet que a l'interior de la classe obrera existeixi de forma permanent un grup d'"actius" - a l'atur o ocupats, aquesta és una altra qüestió - i que en el "valor" monetari de la seva força de treball es trobi inclòs el manteniment econòmic dels "inactius" que depenen d'ells, col·loca a aquests "inactius" en una forçada relació de dependència del grup "actiu" i a aquests en una relativa situació de privilegi. Es tracta del fraccionament de classe més important que produeix el sistema capitalista, fraccionament que impedeix, o al menys dificulta, la seva unitat.
...
(...aquesta situació) fa que sense remei la presa de consciència de la seva
 situació d'explotació (bàsicament dones i joves) es produeixi "fora de la classe" i fins i tot "contra" aquesta i les seves organitzacions, agreujant-se d'aquesta manera la ruptura de la unitat que provoca el sistema.

dilluns, 11 d’agost del 2014

pd 163

TRIUNFO nº 793, 8/4/1978
LOS PARADOS (1)
Ignacio Fernandez de Castro

Aquest any de 1978 és el cinquè d'un període de crisi que començà a notar-se el 1974, tot i que les seves causes són més llunyanes. Quatre anys i mig de recessió i atonia econòmica, acompanyats d'una puja continuada dels preus, són massa anys, massa mesos, massa dies d'angoixa i d'inseguretat inclús per uns pobles tan acostumats a patir con els que conformen l'Estat espanyol...
...
El més tràgic d'aquesta prolongada situació és que la crisi es produeix en una societat organitzada en la desigualtat, dominada per la competència, pervertida per quaranta anys de poder arbitrari...
...
La unitat de la classe obrera és el factor necessari per tal que en les crisis econòmiques els capitalistes no facin recaure la totalitat dels seus efectes sobre el poble, imposant solucions que només perjudiquen al poble, però la unitat de la classe obrera és molt més que una paraula, una sigla o un "slogan" de propaganda; és abans que res, una solidaritat activa entre els diferents grups i elements socials que composen la classe.... i allí són els aturats reclamant aquesta solidaritat activa necessària a la unitat....

diumenge, 10 d’agost del 2014

pd 162

TRIUNFO nº 905, 31-5-1980
LA SEMANA DE TREINTA Y CINCO HORAS
....

Les trenta-cinc hores setmanals són, segons els sindicalistes, una resposta a la mecanització i simultàniament a la desocupació. Entenen que la mecanització de les cadenes de producció no ha de repercutir en un descens de la mà d'obra, sinó en una disminució de les hores de treball: és a dir, que les conseqüències de la ciència i de la tècnica han de beneficiar tant a l'obrer com al patró, i en cap cas provocar l'atur obrer. La mateixa producció s'ha de fer amb els mateixos obrers.

dissabte, 9 d’agost del 2014

pd 161

EL PUNT, dijous 4 de febrer de 1993
EL RACISME NO ÉS COSA DELS ALTRES
Raimon Bonal

És una temeritat pensar que no hi ha racisme a casa nostra, i una ingenuïtat creure que s'ha d'atribuir només i únicament a grups minoritaris més o menys "tocats del bolet", fonamentalistes que es creuen obstinadament que tenen la missió de purificació i sanejament de la nostra societat....

... cal una decidida conversió col·lectiva vers la comprensió de la diferència de conducta, cultural o ètnica.
Les actituds racistes i xenòfobes (odi al foraster) ens han de dur a veure ... el grau de responsabilitat que tots tenim davant el tema. No s'hi val a badar.

divendres, 8 d’agost del 2014

pd 160

EL MÓN, 24 de setembre de 1982
SENSE SINDICATS NO HI HA CANVIS
Manuel Ludevid

Canviar un país no és cap cosa fàcil. Redactar lleis noves és relativament senzill. Assegurar-ne el compliment és més difícil. Canviar una mentalitat i un estil de comportament és una tasca duríssima. Cal superar hàbits arrelats durant molts anys en la vida quotidiana, neutralitzar el despotisme i la prepotència dels poderosos, generar la il·lusió col·lectiva en un projecte de societat nova...
...Sense sindicats forts no hi ha canvi de cap mena. I no solament sindicats; calen tota una sèrie de moviments socials organitzats que vehiculin la representació directa dels ciutadans i expressin la vitalitat de la societat civil.
En aquests moment, els sindicats són imprescindibles per garantir i controlar sobre el terreny la realització de les millores legislades pel nou govern que esperem progressista, per neutralitzar els intents obstruccionistes i involutius de la dreta, i per garantir al treballador la defensa dels seus interessos davant d'un eventual govern d'esquerres.
....
El problema està en el fet que els sindicats estan molt malament. L'afiliació disminueix cada dia que passa i és la més baixa d'Europa occidental...els comitès d'empresa fan una vida lànguida o han desaparegut, les seccions sindicals d'empreses que funcionen es poden comptar amb els dits d'una mà i les assemblees són cada dia més rares.
La patronal pot sentir-se eufòrica.
...
Si l'esquerra consent que la davallada sindical continuï, no hi ha canvi que valgui. La patronal violarà sense escrúpols la nova legalitat, l'economia negra doblarà els seus efectius i el sentiment d'impotència s'estendrà entre els treballadors.

dijous, 7 d’agost del 2014

pd 159

? AVUI?, ...... 1995?
EL SIGNIFICAT DE CLASSE EN SINDICATS D'ENSENYAMENT (i 2)
Jesús Salgado Álvarez

...(continuació)

...
L'escola pública ha de procurar la compensació de les desigualtats socials (la privada no té aquest objectiu) obrint un espai, almenys un, en el qual la igualtat d'oportunitats sigui un fet. A les aules, els adolescents, no només aprenen continguts de matemàtiques, socials o llengües, també aprenen a conviure, intueixen altres realitats socials a través dels seus companys, comparteixen un espai comú; a dins l'institut tots són iguals i tots tenen l'oportunitat d'aprendre el mateix. Si fem els grups per nivells, empobrirem els instituts i reproduirem a dins la divisió de fora, enfortint-la més.
...
la comparació pública-privada no té gaire sentit ja que l'escola pública és universal, per a tothom, i per això no té, ni ha de tenir, els mateixos objectius que la privada. La privada no és el model a seguir. Dels centres que tenen titularitat privada i es nodreixen de fons públics (concertats), lamentem la seva existència i desitgem que sigui proper el moment en què deixin d'existir  com a tal i passin a integrar-se a la xarxa pública...

dimarts, 5 d’agost del 2014

pd 158

? AVUI?, ...... 1995?
EL SIGNIFICAT DE CLASSE EN SINDICATS D'ENSENYAMENT (1)
Jesús Salgado Álvarez

...
CCOO es defineix com un sindicat sociopolític que vol treballar per la defensa dels interessos de tots els treballadors i que té la pretensió de transformar la societat per fer-la més justa, més solidària i més democràtica....
...
Tret d'un 1 o 2 % d'alumnat amb problemes psíquics o amb greus problemes de comportament...la resta són alumnes normals, i només un sistema comprensiu els garanteix una autèntica igualtat d'oportunitats. Totes les separacions d'alumnat, per nivells de coneixements o comportament, o en itineraris, per més bona fe amb què hagin estat concebudes, són segregadores i no garanteixen l'esmentada igualtat. Si la societat és diversa, perquè ha de ser dolent que a la mateixa aula s'hi trobin fills de pagesos, de metges, de paletes, de mestres, de...?
....
(continuarà...)

dilluns, 4 d’agost del 2014

pd 157

TRIUNFO, nº 834, 20-01-1979
¿TREINTA Y CINCO HORAS O JORNADA FUELLE?
Joaquin Rabago

...Prop de 100.000 obrers de les majors acereries del Ruhr, al carrer durant setmanes: uns, per vaga; altres, a conseqüència del "lock-out" decidit pels amos com a represàlia contra els primers...
Per què van anar a una vaga tan llarga i dura els metal·lúrgics del Ruhr? No per més vacances... ni per un augment de sou ... El seu objectiu era més ambiciós: substituir l'actual setmana de laboral de quaranta hores per una altra de només trenta-cinc...amb l'objectiu social d'absorbir part de l'atur existent...
...
... Després de 44 dies de vaga els treballadors... van votar tornar al treball.... No han aconseguit gaire més del que ja estaven disposats a oferir els empresaris des del principi.... la setmana de trenta cinc hores pertany encara al terreny de la utopia...
...
La patronal francesa tracta astutament de substituir el concepte de setmana laboral per un altre, molt més ambigu, de les hores treballades durant tot l'any... És el que anomenen "jornada-acordióque s'ajustessin a les necessitats de la producció: és a dir, que poguessin prolongar-se en èpoques d'abundància i escurçar-se en les de crisi.

diumenge, 3 d’agost del 2014

pd 156

ja torno a ser aquí!

EL MÓN, 20 de fener de 1984
CINC NOVES FAL·LÀCIES ECONÒMIQUES (IM)POPULARS
Francesc Roca


Fal·làcia núm. 1: La millora dels nivells d'ocupació només és possible amb la reducció del cost del factor treball.

Fal·làcia núm. 2: Ja fa deu anys que patim una greu crisi econòmica ( que és la causa de la derrota de la classe obrera).

Fal·làcia núm. 3: Sort n'hi ha de l'economia submergida: de moment, fora suïcida perseguir-la.

Fal·làcia núm. 4: El marge de maniobra que tenim és molt petit.

Fal·làcia núm. 5: Els experts són els que en saben. Si hi hagués control monetari les coses anirien millor.