EL MÓN, 24 de setembre de 1982
SENSE SINDICATS NO HI HA CANVIS
Manuel Ludevid
Canviar un país no és cap cosa fàcil. Redactar lleis noves és relativament senzill. Assegurar-ne el compliment és més difícil. Canviar una mentalitat i un estil de comportament és una tasca duríssima. Cal superar hàbits arrelats durant molts anys en la vida quotidiana, neutralitzar el despotisme i la prepotència dels poderosos, generar la il·lusió col·lectiva en un projecte de societat nova...
...Sense sindicats forts no hi ha canvi de cap mena. I no solament sindicats; calen tota una sèrie de moviments socials organitzats que vehiculin la representació directa dels ciutadans i expressin la vitalitat de la societat civil.
En aquests moment, els sindicats són imprescindibles per garantir i controlar sobre el terreny la realització de les millores legislades pel nou govern que esperem progressista, per neutralitzar els intents obstruccionistes i involutius de la dreta, i per garantir al treballador la defensa dels seus interessos davant d'un eventual govern d'esquerres.
....
El problema està en el fet que els sindicats estan molt malament. L'afiliació disminueix cada dia que passa i és la més baixa d'Europa occidental...els comitès d'empresa fan una vida lànguida o han desaparegut, les seccions sindicals d'empreses que funcionen es poden comptar amb els dits d'una mà i les assemblees són cada dia més rares.
La patronal pot sentir-se eufòrica.
...
Si l'esquerra consent que la davallada sindical continuï, no hi ha canvi que valgui. La patronal violarà sense escrúpols la nova legalitat, l'economia negra doblarà els seus efectius i el sentiment d'impotència s'estendrà entre els treballadors.