(arafa<d'1any)
...
La qüestió del Consell per la República podria resoldre’s amb certa
facilitat si hi hagués un acord de concepte i de relat. Però no hi és.
Va quedar clar quan el portaveu de Junts, Albert Batet, va afirmar que
“els principals èxits de l’independentisme en els últims tres anys”
s'han produït a Waterloo. Una tal afirmació indica que Junts -o una part
de Junts- s'ha aïllat de la realitat catalana. Pretendre “bifurcar”
l’acció de govern, com va dir Batet, i subrogar tota l'acció exterior de
la Generalitat a un organisme privat que té tot just 90.000 socis, que
genera recel en bona part de l’independentisme, i indiferència en la
resta del país, és un plantejament que com a mínim és poc democràtic i
xoca amb la idea de Catalunya com “un sol poble”. En canvi, que els
partits aprofitin l’actiu de Puigdemont com a símbol de la reivindicació
catalana a Europa, i formin un comitè o organisme de caràcter
antirepressiu, no governamental, amb una pota interior i una d’exterior és una pretensió digna de
consideració.
Toni Soler, 4.4.21
