dimarts, 22 de desembre del 2015

pd 606

EL PERIÓDICO de CATALUÑA, 25/26 de desembre de 1985
A LOS QUE ESTAN SOLOS
Montserrat Roig

Sigui tradició, llegenda, rondalla o mite, el que succeeix avui és un dels miracles més bonics de tota la història de la humanitatNomés el cristianisme es va donar compte que, per estimar Déu, aquest havia de fer-se home. Un nen. Un nen i, a més, pobre. Un nen de dona que va acatar en solitari la decisió divina i que va demanar consell a una altra dona. Potser aquests dies anem de bòlit,  comprant coses per als qui estimem o pensem estimar. Però el valor de l'amistat, de reconèixer-se en els altres, trenca tots els ritus del consum. El que importa és demostrar alguna cosa, demostrar desesperadament que no estem sols, que pertanyem a alguna cosa o algú.

Tots els dies neix, però, un nen en el que es reconeix la idea de Déu. La idea del Déu que oferí pau, però que va saber distingir totes les classes d'homes que es mouen per l'univers. Ell es va dirigir als de bona voluntat, és a dir, els que desitgen la pau. Que aquest símbol romangui després de 2.000 anys em sembla un signe d'esperança. Els que avui, per l'atzar o les circumstàncies, es troben sols i oblidats, dedico aquest bitllet en especial. El nen també va néixer abandonat pel poder, per la majoria dels homes, però els que van creure en el valor de la fraternitat eren amb ell. Ell significà un punt de trobada universal que encara no ha perit.