Puigdemont i Junqueras es presenten a eurodiputats. “Sí, i què?” Doncs
que han rebut vora dos milions de vots. “I què, si no els deixen
entrar?” Doncs que la justícia europea s’hi haurà de pronunciar. “Ui,
sí, la justícia”. EL TJUE ha sentenciat que Junqueras tenia immunitat, i
de moment Puigdemont i Comín ja tenen la credencial d’eurodiputats.
“Total, la credencial...” I ara el Suprem ha de decidir què fa amb
Junqueras. “Sí, però els d’Esquerra estan negociant amb Pedro Sánchez”.
Sí, ¿i no has vist el bloqueig mental del sistema polític espanyol quan
veu Esquerra decidint la investidura, i Puigdemont, Comín i Junqueras al
Parlament Europeu? ¿No els has vist cridant “Puta Europa!”, “Spexit” i “Esto a España no se lo puedes hacer”? “I de què servirà? I per què no els hi donen el tercer grau?” ¿Però tu no t’has manifestat dient “Spain, sit and talk"?
¿Tu creus que tot això es fa amb un clic de comandament? El meu desig
per al 2020 són tones i tones d’autoestima. Bon any nou a tothom.
Antoni Bassas