divendres, 19 de desembre de 2014

pd 266

SETMANARI DE L'ALT EMPORDÀ / Dimecres, 15 de gener de 1992
UN CAMP D'ACCIÓ EN LA LLUITA PELS MÉS POBRES: ELS DISMINUÏTS PSÍQUICS (I)
Ramon Soler Vila

Cada vegada més, el món sembla dividir-se en dos. D'un costat els que són posseïts per la necessitat d'acumular riqueses, de tenir, de dominar i de ser superiors. De l'altre els que viuen dins d'una pobresa i una misèria involuntària i què, d'una manera o altra, queden al marge de la societat (vells, nens al carrer, alcohòlics i drogoaddictes, malats mentals, disminuïts, immigrants il·legals i tots els pobres de països subdesenvolupats).
...
Per molts els disminuïts no eren considerats persones, o ho eren molt poc, i es trobava natural que restessin tancats en una mena de gàbia, més petita o més gran, fos el seu domicili o fos un manicomi.
Hem vist amb els anys que, de mica en mica i gràcies a molts esforços, s'ha anat introduint la idea que el disminuït és una persona i que té els drets de tot home, i ha començat a sortir de casa  i dels manicomis...