Us
dirà, i serà cert, que ell no vol tractar malament cap dona, ni molt
menys assassinar-la. És més; als assassins de dones ell els condemnaria a
mort. Però la seva senyora viu esporuguida aviam per on sortirà, perquè
ell decideix què se sopa, quin canal es veu i quan, i on van de
vacances. Pot passar, per exemple, que s'enfadi i marxi de la taula, que
no parli durant hores, emmurriat, i que quan li preguntin què li passa
contesti que “ja ho hauries de saber”. Fa acudits, en broma, oitant,
racistes...
Cap dona li pot qüestionar res, això és cert. Ell té raó i si li sembla que la perd, es posa violent, crida, els ulls se li injecten de sang. És conspiranoic a gran escala (no es va vacunar) i, per tant, també a petita escala (li sembla que tothom està contra ell i que el critiquen o l’espien). Sense cap ironia pot dir “digues-m'ho a la cara” o “sortim a fora”. Té mal beure... Llença escombraries on li sembla, perquè el mobiliari urbà no és seu i ja paga escombriaires. Es passa el dia dient que no ha estudiat, però que és molt llest. Ja té claríssim a qui votarà.
