(arafa...)
... la cortesia no pot ser forçada ni obligatòria. I sobretot no pot ser
unilateral. No pot reclamar ser tractat amb cortesia qui no tracta amb
cortesia els altres. I diria que la pèrdua de la cortesia política, a
Catalunya, no comença amb els exemples que ens en fan parlar en les
últimes setmanes. Desitjar, aplaudir, gaudir de l’empresonament o de la
venjança econòmica contra l'adversari, demanar iradament que continuï o
que s’incrementi, no és precisament un exercici de cortesia. Tampoc ho
és arrencar els símbols polítics dels adversaris, tractant-los
literalment com a enemics. L’“ A por ellos ” no és
un lema gaire cortès. Em costaria somriure i donar la mà a algú que
exigeix la presó i la humiliació, que considero injusta, de persones que
aprecio i estimo. La cortesia o és multilateral, de tots amb tots, o no
és cortesia. La cortesia unilateral obligatòria és submissió.
Vicenç Villatoro