(arafa<d'1any)
(Comentant el llibre Quan s'esborren les paraules de Rafel Nadal)
...l'autor, el número sis d’aquella família nombrosa gironina, se'ns
presenta enderiat pel desig –gairebé l’obligació– de preservar la
memòria. Tres motius fan que aquesta voluntat s’hagi tornat prioritària:
la pèrdua de la veu de la mare, la consciència de la seva pròpia
fragilitat i el desig de perdurar en la memòria dels seus néts... “La mort ha agafat forma d'una llista implacable. I jo en formo
part”. Quan estava immers en aquest sentiment angoixant, la corda on
agafar-se per sortir-ne li va arribar des d'on menys podia esperar. Fent
d’avi, l’autor porta els seus nets al cinema a veure Coco.
L’argument: després de la mort hi ha una segona vida, que s’allargarà
mentre al món real algú recordi les persones traspassades. En Nadal
decideix, doncs, dedicar-se en cos i ànima a crear records, a llegar
tradicions, a recuperar paraules, a tot allò que faci possible la seva
ambició: que un dia llunyà, quan ell ja no hi sigui, “les paraules
retrobades els faran pensar en mi i asseuran el meu record a la seva
taula”... Recupera paraules, frases fetes, tradicions (les fogueres de Sant Joan, les catifes de flors,
el tió), menjars (botifarres dolces amb torradetes caramel·litzades),
... un devessall de coneixements
que de cap manera s’hauria de perdre... comparteixo amb en Rafel Nadal aquest desig íntim: que puguem seure a la
taula dels nostres néts i besnéts quan ja no hi siguem. Si ells ens
recorden, nosaltres encara hi serem.
Sílvia Soler, 26.11.2021
