dissabte, 21 de novembre del 2020

pd 1998 Terrorisme sense terror

(arafa...)
...   Un primer punt en què la justícia referida a contrario sensu va començar a manipular gramaticalment el terrorisme va ser quan va retirar-li l'atribut de la violència política... Una derivada elevada a l’absurd és que aquesta mala praxi s’estengui al procés català, de la qual cosa en resulta que els convictes del Tribunal Suprem no s'hagin de definir oficialment com a presos polítics sinó com a polítics presos...
En una línia semblant, dos dels pitjors peatges de la Transició van ser requalificar agents de la Brigada Social adscrivint-los a la Brigada d'Informació i admetre una jurisdicció especial com l'Audiència Nacional, denunciada per tants juristes: l'aparell jurídico-policíac antiterrorista de la Constitució del 78...
 En democràcia, tanmateix, eixamplar el terrorisme a la criminalització de protestes i dissidències polítiques, socials i civils hauria d'estar prohibit per una qüestió de pura higiene moral. Convertir l’adversari en enemic ja és un gran salt, però acusar-lo de terrorista és una indecència...
S’anomena terrorisme a la violència amb què no s'està d’acord”, i afegeixo avui que el grau relatiu d’aquesta violència pot ser el que abans anomenaven “disturbis” o “aldarulls” i que no cal ni tan sols que s'hagi produït, n’hi ha prou d’inferir-la a partir de proves circumstancials. El terrorisme aplicat a la Catalunya d'avui és, en definitiva, un terrorisme sense el terror que li donava tot el sentit semàntic.           
Antoni Batista