EL PUNT / Dimarts, 26 de març de 1991
EL TOBOGAN (i 2)
Daniel Palomeras
...
Res de més lamentable que a un el comencin
a trobar interessant. El jove pot ser bell, brillant, dinàmic, fort,
qualsevol cosa. La noció d'interessant silencia pietosament un "malgrat"
totes les altres coses. Que ningú no s'estufi quan li diguin que unes temples argentades són interessants. Falòrnies...
...
...
Pot ocasionar algunes nits d'insomni (una altra característica de la quarantena, això de dormir malament), el desengany, el descobriment del pas devastador dels lustres sobre un rostre, una expressió, una manera de caminar i de pensar. La pregunta és automàtica: em veu l'altre amb els mateixos ulls? La resposta és obvia... Un se sent foraster al lloc enyorat i no reconeix la gent que més havia apreciat. És impossible el retorn al temps passat (perdut).
...
...
Un es va convencent que pot acabar de passar la vida amb el bagatge que ja té, que no calen nous aprenentatges, noves coneixences. Són ja massa les fites que no s'han acomplert com per proposar-se'n de noves...
I per acabar d'aixecar l'ànim, augmenta dia a dia la llista de baixes de la pròpia generació.
.. I així com quan l'implicat era jove no li hagués importat morir jove, ara que ja és madur, preferiria morir de vell, tot i que la senectut és una expectativa poc falaguera amb les pensions de jubilació que corren...