(arafa<d'1any)
En l'àmbit polític, em treuen de
polleguera la màgia, la manca de professionalitat, l’èpica heròica, la
improvisació, les brometes, la sentimentalitat, els alts i baixos, els
canvis de guió sobtats, l’absurditat. Hi busco (i no hi trobo)
seriositat, ordre, credibilitat, fiabilitat...
Quan tornarem a tenir servidors públics que prioritzin el servei
públic? Rere l’espectacle lamentable en què vivim, en realitat no hi ha
confrontació d'idees ni gairebé d'estratègies, sinó mandra de pensar i
de dir el que penses, covardia mental, per no parlar directament
d’estúpides mentides pietoses repetides fins a l'esgotament a la
parròquia dels convençuts. Així, esclar, no sortim del cercle viciós de
les pròpies impotències... El populisme, en totes les seves versions dures o toves, globals o
nostrades, és tot al contrari: és voler caure bé, és fer volar coloms,
és prometre paradisos, és no arremangar-se en el dia a dia, és deixar
que els problemes es podreixin, és buscar culpables fàcils, és defugir
tota autocrítica, és l’èpica fake. És, en fi, la incoherència feta norma: un dia dic una cosa i l'endemà la contrària, i em quedo tan ample...
Ignasi Aragay, 24.1.2021