dimarts, 24 de setembre de 2019

pd 1613 Un duel de complexos 1

(arafamesdunany)
... A la majoria de països l’odi es dirigeix contra l’estranger. En el cas espanyol, fa la sensació que els catalans han adquirit aquest estatus. L’independentisme buscava una ruptura política i no emocional; però s’ha trobat justament amb el contrari... A Espanya, a falta d’un autèntic èxit nacional (futbol a part) o d’una victòria militar, l’exhibició rojigualda celebra la repressió policial, política i judicial sobre una part de la població -totalment desarmada- i reivindica l’orgull nacional enfront de sentiments identitaris pacífics, que es consideren, ras i curt, una traïció... No és una qüestió política, sinó sentimental, d’amor propi... Espanya és un país poderós però encara és presoner dels seus complexos i les seves oportunitats perdudes. Un país segur de si mateix no hauria tingut una reacció tan histèrica davant d’un conflicte territorial que no ha estat precisament un estirabot, sinó un procés llargament covat a base de desavinences, injustícies i greuges...

Toni Soler


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada