(arafamesdunanyimig)
... l’establishment jugava la carta de Ciutadans,
esperonats per les enquestes, com a recanvi al vell bipartidisme
desgastat. Però el discurs de Rivera va ser tan passat de voltes, tan
excèntric, tan friqui, que va provocar una doble reacció. D’una banda,
gairebé tot l’arc parlamentari es va conjurar perquè la crisi del PP no
desemboqués en unes eleccions a benefici de Ciutadans. Fins i tot el PP
les va voler evitar. De l’altra, la sensació que Ciutadans podia ser més
problema que solució, piròman més que no pas bomber, va arribar als
centres de poder... Potser l’establishment hauria preferit la gran coalició entre PP i
PSOE, impossible en una cultura política que abomina el pacte. S’ha
conformat amb el millor succedani que ha trobat: un govern del PSOE que
agrada a l’electorat del PP i tranquil·litza Europa. Una gran coalició
discreta per aturar la crisi catalana. Però en el fons també per
descavalcar Ciutadans.
Vicenç Villatoro