(arafa---)
... evidentment, no són els partits d’extrema dreta els que resoldran els
seus problemes, ja que són partits que estan sempre al servei dels més
poderosos, i només utilitzen el “poble” per aconseguir vots... Alhora, es dilueix la vinculació entre classe i partit polític, que
havia estat l’esquema estructurant de la política democràtica i que està
sent substituïda pel vincle identitat/opció política...
¿Per quina raó els partits d’esquerres, socialistes i socialdemòcrates,
han evolucionat i ara representen sobretot els interessos de la nova
classe mitjana, la de la gent professional? És una qüestió complexa:
canvis en la classe treballadora, millores en certs moments que porten a
una pèrdua de cohesió i també d’aparells propis. A un desclassament,
en
termes clàssics. I alhora, creixement d’una nova classe mitjana
sustentada en un poder tècnic,... però també víctima d’aquesta mateixa
classe alta que li va estrenyent
els marges de maniobra i retallant el poder i els recursos públics.
Apel·lant políticament al suport de la classe treballadora sobre la base
de modernitzar i combatre els privilegis, però inclinant-se, ben
sovint, davant els poderosos, en un intent d’equilibri impossible.
Mentrestant, decebuda, gran part de la població va quedant a la deriva,
en una democràcia cada vegada més feble. I els conflictes s’atribueixen a
les identitats quan, de fet, són les desigualtats allò que
fonamentalment els genera.
Marina Subirats 7.6.2020