dijous, 6 de maig del 2021

pd 2158 Conflictes actuals: identitats o classes? 2

(arafa---)
... evidentment, no són els partits d’extrema dreta els que resoldran els seus problemes, ja que són partits que estan sempre al servei dels més poderosos, i només utilitzen el “poble” per aconseguir vots...  Alhora, es dilueix la vinculació entre classe i partit polític, que havia estat l’esquema estructurant de la política democràtica i que està sent substituïda pel vincle identitat/opció política...
¿Per quina raó els partits d’esquerres, socialistes i socialdemòcrates, han evolucionat i ara representen sobretot els interessos de la nova classe mitjana, la de la gent professional? És una qüestió complexa: canvis en la classe treballadora, millores en certs moments que porten a una pèrdua de cohesió i també d’aparells propis. A un desclassament, en termes clàssics. I alhora, creixement d’una nova classe mitjana sustentada en un poder tècnic,... però també víctima d’aquesta mateixa classe alta que li va estrenyent els marges de maniobra i retallant el poder i els recursos públics. Apel·lant políticament al suport de la classe treballadora sobre la base de modernitzar i combatre els privilegis, però inclinant-se, ben sovint, davant els poderosos, en un intent d’equilibri impossible. Mentrestant, decebuda, gran part de la població va quedant a la deriva, en una democràcia cada vegada més feble. I els conflictes s’atribueixen a les identitats quan, de fet, són les desigualtats allò que fonamentalment els genera.
Marina Subirats 7.6.2020

 

pd 2157 Conflictes actuals: identitats o classes? 1

(arafa---)
... probablement en altres països veurem encendre’s aquest tipus de focs, amb unes característiques ben peculiars. Ja no arboren, com en altres èpoques, la paraula revolució ; ja no apel·len als partits per tractar de solucionar els seus problemes. El “No ens representen”, la manca de definició dreta/esquerra, la inexistència d’un programa polític, configuren un fenomen que mostra que una gran part de la població és fora del sistema polític institucional, sense altre mitjà d’expressió que el crit i la revolta, exposant, fins i tot, la vida, la darrera cosa que els resta.
Fa temps que els partits polítics han deixat de representar la classe treballadora en les seves necessitats i propostes, que han anat quedant deslegitimades, titllades de populistes o comunistes. Piketty en parla en el seu darrer llibre, Capital i ideologia, sense aprofundir-hi gaire, però posant de manifest un fet notable: els partits d’esquerres, socialistes i socialdemòcrates, eren votats fa uns trenta anys sobretot per la gent treballadora, la més pobra i amb menys nivell educatiu; actualment aquests sectors o no voten o es decanten en major mesura per un vot de dreta, i fins i tot d’extrema dreta, segons la configuració política vigent a cada país, mentre que els partits d’esquerra són votats sobretot per persones amb alts nivells d’estudis. Ell simplement ho constata, sense donar-nos-en la raó, però n’assenyala una conseqüència: la classe treballadora no se sent representada pels actuals partits d’esquerres...  
Marina Subirats 7.6.2020