dimecres, 17 de maig del 2017

pd M24

EL MÓN, 6 d'abril de 1984
CRÒNICA SENTIMENTAL DE CATALUNYA (5) (1950 - 1980)
"YE-YE" (b)
Joan Barril​
AIRE DE NIVEA
A l'estiu de 1964, la torre de Babel catalana creixia per minuts. Espanya s'havia convertit en la taverna d'Europa i els obrers del Ruhr o de la Banlieue es deixaven caure per la Costa Brava fins a quedar blaus de sagnia. El turisme dels seixanta va ser el definitiu tirataps de l'efervescència que els catalans de la postguerra havien anat acumulant als cellers del sisè manament. A les platges, els homes escurçaven a poc a poc els seus monstruosos meybes mentre a l'horitzó apareixien aquells primers biquinis, castíssims i ortopèdics, gràcies als quals molts catalans van poder descobrir que les dones també tenien melic com qualsevol... L'aire era apegalós com la Nivea... Aquells turistes-charter havien comprovat que, des dels avions, no es veuen les fronteres de la Terra..
Sense pretendre-ho, van aixecar les seves colònies seguint el model que els grecs van deixar a Empúries. Insensiblement, els aborígens vam anar canviant els "Celtas" pel "Peter Stuyvessant", els pentinats bruns per les llises cabelleres rosses, els xurros per les chips, la canya de cervesa pel gin-tònic, les bitlles pel mini-golf i l'harmònica de l'excursionista per la guitarra elèctrica de Liverpool.