ARA dissabte, 4 de març del 2017
EN MANS DE QUI CARAI ESTEM (i 2)
David Fernàndez
(Continuació...)
...
el que ja no cola és el teorema dels falsos
neutrals, la doctrina dels ambigus de calculadora electoral i els que es
posen de perfil creient que ja escamparà: pitjor són alguns que tenen
la santa barra d’equiparar qui vol posar urnes amb qui les vol rebentar,
qui vol obrir debats amb qui vol prohibir-los. En el trencaclosques
jurídico-polític del règim i enmig del laberint
autonòmico-constitucional, l’estratègia intravenosa de l’Estat és
previsible: bloquejar, obturar i pervertir. Ritual habitual dels ionquis
del poder, per poder fer el cop d’estat hauran de dir que s’està
produint un estranyíssim cop de gent: amb majoria parlamentària,
reclamant un referèndum democràtic i rere les mobilitzacions socials més
àmplies i persistents des del final de la dictadura. Són les
postveritats de la seva mentida...
... atiaran la contrainsurgència judicial, la propaganda desinformativa i
l’aixeta econòmica. Així serà la guerra de desgast contra la més
important desautorització i deslegitimació col·lectiva del règim del 78.
Contaminar-ho tot: l’estratègia d’estat reduïda a cridòria i por.
Soroll i amenaces. On l’únic antònim és netedat i tranquil·litat,
oposant la més estricta de les paciències, la més col·lectiva de les
intel·ligències i la més esperançadora de les desobediències, que és
obeir-nos a nosaltres mateixos per poder
construir la pròpia llibertat política. Per poder-nos desempallegar,
contra bords i lladres, propis i aliens, de les mans que maneguen els
fils...
