(arafa...)
Queda clar que l'estat espanyol no s’atreveix a tractar Catalunya com el
Canadà va tractar el Quebec o el Regne Unit va tractar Escòcia, i
recorre a la força. Ni negocia, ni venç, ni convenç. S'imposa. Embravit,
l’estat espanyol sembla decidit a empobrir-se ell i empobrir-nos a tots
per salvar la bandera, perquè Catalunya, diuen els relators del
“desafío”, s'ha convertit en la crisi més greu de la història de la
democràcia espanyola. Com si ETA o el 23-F o l’11-M no haguessin
existit. Però si això és així, si dos milions llargs de catalans
pacífics tenen la capacitat de ser el repte més gran per a l’Estat, és
evident que Catalunya no és una comunitat autònoma més sinó una nació
perfectament emancipable. El present és molt dur i el futur immediat, també. En termes històrics, però, Catalunya
continuarà estant al costat correcte de la història mentre lluiti en
pau.
Antoni Bassas
