dimarts, 17 de setembre de 2019

pd 1606 ¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

(arafamesdunany)
 
Nota: recomano llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/victimes-del-pessimisme-illus_0_1988801133.html
 
El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic, l’avanç de l’autoritarisme, el consumisme insolidari, la concentració de riquesa... Tendim a creure que el pessimisme és lúcid i l’optimisme il·lús. Però ¿podria ser al revés? ... El 1948 Fabra mor a Prada proclamant que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. És il·lús? Als que neguen el progrés sempre els pregunto: “Si tinguéssiu una màquina del temps, quin moment del passat triaríeu per viure?”... Una cosa que irrita profundament milions de pessimistes: la vida dels humans millora dia a dia i segurament seguirà millorant... per què som tan pessimistes? En part, perquè és avaluant -i magnificant- riscos que l’espècie sobreviu. En part, per un biaix informatiu que ressalta sempre l’excepció negativa. Però en part, també, perquè el pessimisme és una gran coartada per no esforçar-nos, per no sentir-nos responsables del nostre futur.
Albert Pla Nualart