(arafamesdunany)
Nota: recomano llegir l'article sencer a:
https://www.ara.cat/opinio/victimes-del-pessimisme-illus_0_1988801133.html
El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per
plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa
difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el
canvi climàtic, l’avanç de l’autoritarisme, el consumisme insolidari, la
concentració de riquesa... Tendim a creure que el pessimisme és lúcid i
l’optimisme il·lús. Però ¿podria ser al revés? ... El 1948
Fabra mor a Prada proclamant que cal no abandonar mai ni la tasca ni
l’esperança. És il·lús? Als que neguen el progrés
sempre els pregunto: “Si tinguéssiu una màquina del temps, quin moment
del passat triaríeu per viure?”... Una cosa que irrita profundament milions de pessimistes: la vida dels humans millora dia a dia i segurament seguirà millorant... per què som tan pessimistes? En part, perquè és avaluant -i magnificant-
riscos que l’espècie sobreviu. En part, per un biaix informatiu que
ressalta sempre l’excepció negativa. Però en part, també, perquè el
pessimisme és una gran coartada per no esforçar-nos, per no sentir-nos
responsables del nostre futur.
Albert Pla Nualart
