(arafa<d'1any)
El senyor Meyer...la filla gran li feia d’intèrpret. La nena va trigar un curs a entendre
la mar de bé el català i el castellà, a part de l’anglès i de la llengua
pròpia, que és l’alemany. Va passar el mateix amb la nena gran de la
senyora Zhào, mestressa del basar del poble del costat. Des de sempre és
la seva filla gran la que contesta les preguntes sobre on són les coses
en perfecte català... Alguns
dels pares el primer que van fer va ser aprendre el català i voler que
els fills l’aprenguessin. Una d'aquestes mares, la senyora Rafiq, un dia
em va dir: “És que després de dos anys vivint aquí és més esforç no
aprendre català, que aprendre’l”... Partits polítics que a Catalunya no es mengen un torrat, amb plataformes
que tenen menys socis que el club de petanca de Sant Kevin de
Vallfosca, estableixen una realitat que no els dona la realitat de les
urnes. I vet aquí que una sola família amb un sol fill dictaminarà,
gràcies als jutges, com s'han de fer les classes de parvulari en un
poble... No és que vulguin més castellà. Saben
perfectament que de castellà n'hi ha prou, o els nens sortirien sense
parlar-lo i escriure’l. El que volen és que la filla petita de la
senyora del basar i el fill petit de la senyora islandesa, així com la
senyora Rafiq, no el parlin, el català, amb aquesta naturalitat, gràcia i
alegria d’ara.
Empar Moliner, 11.12.2021
