Trobem a faltar els qui s’han mort abans que tu i que jo -tant tu com jo ens morirem, i faríem bé d’anar-ho assumint-, però no només. També trobem a faltar llocs, moments i certes parts de nosaltres
mateixos, d’allò que vam ser. Tenir la sort de fer-se gran i seguir viu
equival a tenir la desgràcia d’enyorar cada cop més gent, d’enyorar cada
cop més. D’entendre cada cop millor segons quins poemes, segons quines
cançons... Ni que només fos perquè sentissis com
t’enyoro, ni que només fos per riure junts la mort.
Eva Piquer
