dijous, 30 d’abril del 2015

pd 390

EL PERIÓDICO Dimecres, 10 de juny de 1998
"TENIM PATRIOTES, PERÒ NO CIUTADANS" Fabrizio Caivano
Arturo San Agustín (entrevista)

"... Estem arribant a la fi del sistema escolar, diguem-ne formal, que va néixer amb el naixement de la burgesia, de la nació o de la pàtria, com a instrument d'igualtat social. Tot això s'està esgotant...
... l'escola s'ha convertit en una comodíssima delegació de la família i els poders polítics. A l'escola se li exigeix tot, des de la creació d'una identitat nacional fins a ensenyar educació sexual o viària.
... L'escola educa i informa, però no ho pot fer tot... Els professors saben que no es pot fer tot el que figura als programes.
... L'escola es va allargant cada vegada més, perquè les possibilitats reals de trobar feina amb les titulacions i les homologacions d'estudis que dóna són menors. Un universitari troba la feina que abans aconseguia algú que només havia estudiat el batxillerat...
... L'escola pública continua sent l'ideal que hem de mantenir tots, però no ens preocupem per canviar-ne ell contingut... 
L'escola pública quedarà reduïda al recurs final per a les persones sense recursos, que a més a més, precisament per això,es convertirà en una màquina d'exclusió. I ja tenim l'escola dels tres terços: un terç per manar i coordinar; un terç per a l'enorme classe mitjana, i un terç que, abans de començar a viure, ja se sent exclòs per l'estigma del fracàs escolar."

dimecres, 29 d’abril del 2015

pd 389

AVUI (?) abril de 1999 
EL CALVARI D'ESTUDIAR (i 2)
Francesc Candel

(continuació..)
... el fet d'estudiar s'ha convertit en una obsessió per als pares i en un calvari per als fills... No s'estudia, es memoritza; es busca l'aprovat i el títol i no la saviesa... Un noi d'avui en dia no deixa pràcticament d'estudiar de valent durant tota la seva infància, adolescència i joventut. Els estudis universitaris són per als savis i els de formació professional per als rucs, així es creu, tot i que avui facin falta més oficials (gent d'ofici) que llicenciats (gent de carrera)...
... tenir una carrera no serveix per exercir-la, sinó per treballar eventualment en una altra cosa. El que passa és que ara per ara, sense títol d'alguna cosa, és difícil obrir-se pas en el camp professional, ja que és el primer que et demanen: titularitat. Tampoc ets ningú en la societat si no tens un enfilall de títols, càrrecs i especialitats que decorin la teva targeta de visita...

dimarts, 28 d’abril del 2015

pd 388

AVUI (?) abril de 1999 
EL CALVARI D'ESTUDIAR (1)
Francesc Candel

Anys enrere, i a les zones marginals, que aleshores es deien suburbis, faltaven escoles; tantes que els nens s'amuntegaven a les aules de les poques que n'hi havia. L'índex d'escolaritat era baix, tot i aquest amuntegament, i l'escola era abandonada molt d'hora per incorporar-se al món laboral. Ara això ha canviat i en aquestes latituds populars, que anomenem perifèriques, hi ha escoles i instituts, predomina l'escola pública sobre la privada, l'índex d'escolarització és correcte i l'escola s'abandona al seu degut temps, però no per incorporar-se al món laboral, sinó al de l'atur, a la desestabilització que produeix el campi qui pugui i als contractes laborals inestables, ja que el món de la col·locació o la correcta ocupació falla tant o més del que abans fallava l'escolaritat. Ara, excepte grups com el gitano i el dels immigrants estrangers, tothom estudia. Els dos grups s'esforcen per entrar en aquest rodatge de l'ensenyament, però l'escola, tot i sense voler-ho ser, els resulta hostil, al no tenir o no poder tenir en compte l'educació culturalment  tradicional d'aquestes comunitats...

(... continuarà)

dilluns, 27 d’abril del 2015

pd 387

EL PAÍS, dimecres 3 de juny de 1998
LA EDUCACIÓN, EN LA ENCRUCIJADA (i 2)
Fabricio Caivano

(continuació...)

L'educació està en una cruïlla: ha de conservar el que és essencial i despendre's del que és accessori. La lògica econòmica que regeix la globalització condueix a noves formes d'exclusió social a través d'una distribució desigual de les oportunitats educatives. La lògica de l'educació haurà de controlar els efectes dels canvis, però sense renunciar als principis de l'escola democràtica...
... En resum, un sistema educatiu modern, sostingut en un us creatiu i raonable de les noves tecnologies, no discriminador i capaç de vitalitzar la rica tradició de l'escola pública, democràtica i laica... 
... "tecnologies" amb les que l'home s'ha anat fent més humà, i a vegades també més savi...

diumenge, 26 d’abril del 2015

pd 386

EL PAÍS, dimecres 3 de juny de 1998
LA EDUCACIÓN, EN LA ENCRUCIJADA (1)
Fabricio Caivano

... Avui en dia els adults estem embolicats en les perplexitats del present. Per educar és imprescindible un horitzó. Sostinc que estem entrant en el final del cicle històric que va configurar els sistemes educatius actuals... En la societat de la informació o del coneixement cal prevenir el risc de degradació del sistema públic d'ensenyament. Que haurà d'acomodar-se als canvis tecnològics i culturals, sense renunciar als seus principis bàsics...
... La televisió... mostra, però no explica. Alguns autors... relacionen l'alt consum de televisió amb el debilitament de les funcions intel·lectuals bàsiques per accedir a la cultura escolar, basada en seqüències lògiques, en l'abstracció, la paraula, el llibre i la convivència amb els altres.
... avui el treball ha canviat i exigeix noves destreses i aptituds... : autonomia, capacitat d'elaborar i gestionar projectes, treball en equip, autoestima, creativitat, capacitat d'aprendre. Les mateixes que la pedagogia progressista ha reivindicat al llarg de tot aquest segle.

(... continuarà)

dissabte, 25 d’abril del 2015

pd 385

EL PUNT / Dimecres, 11 de desembre de 1997
ACCEPTEM I CALLEM... O ACOLLIM I INTEGREM
Marc Vidal i Pou

... és evident que els fills i les filles d'aquestes famílies que han vingut a treballar aquí i s'hi han instal·lat han de rebre l'escolarització que rep qualsevol altre ciutadà. 
Però, quin ha de ser el preu d'aquesta escolarització? On es troba la difuminada línia que separa el respecte pels costums i formes de vida dels nouvinguts i l'acceptació de les normes de convivència del país d'adopció? Ara com ara, malgrat que sovint no ens agradi, el preu i la línia passen per l'acatament ales lleis d'aquest país...
...
Naturalment, l'administració educativa no pot tenir actuacions d'estruç... L'administració educativa ha de ser la garantia del compliment igualitari de les normes que tenim escrites. Només així el professorat podrà veure's amb cor d'abordar les integracions difícils per la via dels convenciment, amb tacte i mà esquerra.
...
És des del coneixement de la diversitat d'on pot néixer el respecte per la diferència. I és amb el tracte igualitari davant la norma d'on por néixer l'acceptació de la diversitat.

divendres, 24 d’abril del 2015

pd 384

IDEAL, Martes 29 de diciembre de 1998
EL RENDIMIENTO DE LOS ALUMNOS EN CENTROS DE LA PERIFERIA ES UN 15% MENOR QUE EN LOS PRIVADOS
Rafael Lopez · Granada

.... Un estudi de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalucia posa de manifest que els millors resultats els aconsegueixen els qui estudien en col·legis privats, seguits, en aquest ordre, dels centres públics ordinaris, les escoles rurals i els de barris marginals... La Junta atribueix aquestes diferències principalment a les diferències socials, econòmiques i culturals entre els alumnes dels diferents centres, i també a  les diferents actituds dels pares enfront els estudis dels seus fills...

dijous, 23 d’abril del 2015

pd 383

FACEBOOK, dijous 23 d'abril de 2015
ALGUNES REFLEXIONS ENTORN
DE L'ASSASSINAT DEL PROFESSOR ABEL MARTÍNEZ OLIVA
Jaume Sastre

Abel Martínez Oliva és un mestre assassinat dilluns passat en acte de servei. Com a funcionari interí la seva mort s'ha de posar al mateix nivell que l'assassinat d'un mosso d'esquadra, d'un policia, d'un metge o un infermer de la sanitat pública. I què passaria si un mosso d'esquadra morís assassinat per un malalt mental en un acte de servei?
Idò se li retria un funeral d'estat en presència de les màximes autoritats i se l'acomiadaria amb els màxims honors en una cerimònia on ocuparien un lloc destacat els membres de la seva família i els companys de feina. La seva foto sortiria a tots els mitjans i ben aviat hi hauria un carrer o el nom d'una comissaria en record seu. I què passaria si un metge morís assassinat per un malalt mental en un ambulatori o en un hospital en acte de servei? Idò el mateix.
Abel Martínez Oliva, emperò, no era ni mosso d'esquadra, ni metge, ni tampoc infermer. Era, senzillament, un professor de 36 anys, i a més a més, un interí que es dedicava a fer substitucions temporals i que anava rodant de centre en centre.
Us imaginau l'escàndol que es muntaria si un conseller d'interior davant l'assassinat d'un mosso d'esquadra en acte de servei i a mans d'un malalt mental posàs al mateix nivell la víctima i l'agressor i, a més a més, afirmàs públicament que la gran víctima és l'agressor?
Diré més encara, Abel Martínez Oliva va morir assassinat per un nin de 13 anys afectat d'un brot psicòtic després que intentàs matar d'altres professors i també nins de la seva edat i companys de curs. Estic convençut que si a part de matar un mestre, aquest nin hagués assassinat altres nins, un altre gall cantaria i molta gent que ara pensant en l'agressor llancen un “pobre nin”; pensarien molt més amb els morts i les seves famílies; però, és clar, n'Abel era un professor. Pobre Abel, no era més que un professor, un simple professor i, a més, interí.
Les reaccions i el tractament informatiu de l'assassinat del company Abel Martínez són un indicador del prestigi i de la rellevància que la societat actual atorga als mestres...
...
Com a docent no m'interessa ni el nom, ni els llinatges, ni la foto del nin que va assassinar el professor i que va ferir d'altres professors i alumnes. Tampoc li desig cap mal però el que me mou és l'esperit de justícia. El que reclam és informació i transparència precisament per evitar que aquesta tragèdia es repeteixi d'altres vegades.
...
Per resoldre un problema el primer que s'ha de fer es reconèixer que hi ha un problema. A continuació investigar-lo, fer un diagnòstic i finalment elaborar un protocol amb la finalitat de prevenir que una tragèdia com aquesta no es torni a repetir.
La violència a les escoles contra els mestres existeix. El que passa és que és un tema tabú i incomode per a molts; per començar, per a l'administració. Aquesta violència, encara que els responsables polítics la neguin per qüestions d'imatge, existeix, la gravetat depèn del centre però va en augment. El que passa és que s'amaga, s'oculta, moltes vegades pels propis professors que la pateixen perquè tenen por de la manca de solidaritat dels companys, de no tenir el suport de les directives i que se'ls qüestioni la professionalitat acusats de no saber motivar l'alumnat conflictiu o de no saber afrontar situacions per a les quals no els van preparar a les facultats. Aquesta és la crua realitat amagada.
Gairebé sempre el professorat viu la violència de la qual és objecte amb impotència, amb solitud i desemparat. Per això, hi ha mestres cremats, desmotivats, estressats i amb símptomes depressius que esperen amb ansietat la jubilació. El fenomen recorda bastant el tema de la violència de gènere: per cada dona víctima de maltractes que s'atreveix a denunciar públicament la situació; n'hi ha moltíssimes que callen.
El professorat hem de canviar de xip mental i plantar cara d'una manera decidida a aquest problema. Personalment no tenc cap mena de confiança en l'administració i quan he tingut problemes greus (amenaces de mort per part d'un pare borratxo) he anat directament al jutjat de guàrdia. A mi encara no m'han agredit físicament però tenc clar que en cas d'agressió, ja sigui per part d'un pare o d'un alumne, el primer que s'ha de fer és anar a urgències i un cop amb el certificat mèdic a la mà, aleshores anar tot seguit al jutjat de guàrdia. Després ja hi haurà de temps de posar al corrent el director, el cap d'estudis, etc. Ah, per cert, ja fa devers sis o set anys de les amenaces de mort del pare que es van produir enmig del hall i a la sortida d'alumnes i de professors. Encara estic esperant que algun responsable de la conselleria o d'inspecció s'interessàs pel tema.

pd 382

DIARI DE GIRONA, Dijous, 17 de desembre de 1998
ESCOLA PÚBLICA I PRIVADA
Editorial

A les últimes setmanes hem publicat tres notícies sobre incidències a centres escolars públics... Quan aquestes notícies surten als mitjans de comunicació, els responsables dels centres educatius responen amb una acusació coincident:" Si això hagués passat en un centre privat, no sortiria als diaris". Fals.
En aquest sentit, cal plantejar-se dues qüestions: Aquests incidents sovintegen més als centres públics que als privats o passen per igual? Si són comuns als dos sistemes educatius, perquè només arriben als mitjans de comunicació els incidents que esdevenen als col·legis públics? ... 1. Els centres privats tenen una capacitat d'actuació més àgil, ràpida i contundent que els públics; 2. A partir del punt primer, en resoldre's la incidència o el problema, els pares ja no tenen necessitat de recórrer als diaris...
... El problema és, doncs, la diferent capacitat de resposta davant d'una dificultat. L'administració hauria de reflexionar sobre tot això per no convertir l'escola pública en un ensenyament de segona.

pd 381

EL PUNT / Dimecres, 19 de febrer de 1997
ELS PROFESSORS DE 5 IES DE GIRONA I SALT, EN CONTRA DE L'AVANÇAMENT DEL 3r D'ESO

241 professors signen un manifest, en què reclamen mitjans per portar a terme la reforma.

Les reivindicacions del professorat
  • Menjadors escolars en condicions
  • Espais per a esbarjo
  • Seguretat en les instal·lacions
  • Aules de tecnologia
  • Aules taller per a alumnes amb greus dificultats per seguir ensenyaments de tipus teòric
  • Augment de les plantilles per atendre aules de 30 alumnes amb conductes i hàbits de treball tan diversos
  • Desmassificació dels centres

dilluns, 20 d’abril del 2015

pd 380

EL PUNT / Diumenge, 11 de febrer de 1996
PEL PRESTIGI DE L'ESCOLA PÚBLICA, MANTENIM LA SEVA QUALITAT
CCOO, USTEC,UGET, STES, FAPAES, FEDAPA i FAPAC

...
L'escola pública ha estat un espai modèlic de participació educativa que, a causa d'un pressupost mínim, una proporció insuficient de plantilles, una desinformació completa i una manca de planificació, s'està degradant...
...
No oblidem que l'escola pública és un servei públic al qual tenim tot el dret d'exigir la màxima qualitat. Recordem el que és i el que ha aconseguit ser al llarg dels anys:
  • Accessible a tots els ciutadans amb independència de les seves possibilitats econòmiques i conviccions ideològiques...
  • Gratuïta...
  • Arrelada a Catalunya i a la nostra cultura.
  • Pluralista i laica...
  • ...
  • Ha estat sempre a l'avantguarda dels moviments de renovació pedagògica i ha disposat d'un professorat altament qualificat i estable.

diumenge, 19 d’abril del 2015

pd 379

EL PUNT / Dimecres, 6 de març de 1996
LA TEMPTACIÓ I LA INTEL·LIGÈNCIA
Miquel Pairolí

Aznar serà president del govern si Pujol ho vol. Quan CiU va triar com a eslògan de campanya allò de la clau probablement no pensaven que l'eina arribés a tenir aquestes dimensions. Ara, per a CiU, la situació és més compromesa que no sembla... s'ha posat en marxa un joc molt afinat i subtil de pesos i contrapesos. A Pujol situacions com aquesta l'exciten d'allò més. Si hagués d'escoltar només el seu instint polític i la seva vanitat, després de fer-se pregar molt, concediria la presidència del govern a Aznar i es dedicaria a collar-lo, a jugar al gat i la rata, a amenaçar-lo constantment de trencar el pacte i a trencar-lo finalment quan li convingués, com va fer amb els socialistes. Assistiríem a una repetició d'aquell discurs carregós de la governabilitat d'Espanya i  de la responsabilitat política, que predicava per justificar el suport als socialistes.
Ara bé, els vicis donen goig però escurcen la vida... la majoria dels seus votants se sentiran enganyats si fa tractes amb Aznar i tard o d'hora li faran pagar a les urnes. Pujol ha de triar entre la temptació de còrrer a pactar amb el PP... i la intel·ligència de prendre una actitud displicent, d'asseure's a veure-les venir i, si cal, deixar caure Aznar pel seu propi pes.

divendres, 17 d’abril del 2015

pd 378

EL PUNT / Dimecres, 6 de març de 1996
MESTRES SENSE VEU
Joan Soler Amigó

... "La societat no ens mereixem els mestres i les mestres que tenim!" (Eulàlia Vintró)
... Abans érem pocs, però amb una gran caixa de ressonància social. Ara som molts més,... però sense ressonància de cap mena: qualsevol intent d'implicar la societat en un projecte educatiu és anar contra corrent. 
La situació és de total perplexitat. Educar en la solidaritat,la interculturalitat, la cooperació, la pau, apostar per la superació de les desigualtats per raó de gènere, de classe, d'ètnia, de creences o ideologies, de discapacitacions...Els projectes de l'escola sembla que no són els de la societat. El debat educatiu no és, certament, al cor de les preocupacions socials. Als mèdia només apareixen notícies disperses, anecdòtiques, allò que l'escola  no fa o no fa prou bé... I és que el moviment per la renovació pedagògica va sorgir d'un impuls fonamentalment d'esquerres. I les esquerres, avui...

dijous, 16 d’abril del 2015

pd 377



EL PUNT / Diumenge, 24 de març de 1996
NÚVOLS NEGRES SOBRE EL SEGLE XXI (i 2)
Víctor Mora

...
A Espanya, amb les recents eleccions, la gent s'ha pogut fer la il·lusió (malgrat que el discurs dels partits amb possibilitats de guanyar era sempre el mateix) que passarien coses diferents segons qui guanyés... Pura il·lusió, com deia! Perquè si bé és cert que hi haurà diferències de matís res no canviarà fonamentalment. Qui demà governi s'haurà d'enfrontar amb uns problemes per als quals no podrà inventar solucions, perquè ja les han inventat, a nivell planetari, els amos del món. Els nous governants hauran de seguir vantant la competitivitat, abaratir els costos d'acomiadament, reduir els dèficits caigui qui caigui, continuar una política monetària restrictiva, estimular el lliure comerç...
Hauran de privatitzar a dojo, i desmuntar el que quedi d'un estat del benestar que ja no té justificació per els que manen.
...
Si el "pensament únic" continua triomfant, si no hi ha una reacció a escala mundial, el planeta es podria transformar en una immensa bossa de misèria d'on sobresortirien ciutats emmurallades, protegides per serveis de seguretat armats...


dimecres, 15 d’abril del 2015

pd 376

EL PUNT / Diumenge, 24 de març de 1996
NÚVOLS NEGRES SOBRE EL SEGLE XXI (1)
Víctor Mora

Tothom sap que avui només uns milers d'homes i dones manen sobre una extensíssima part del nostre món i decideixen - posant al davant els seus interessos - sobre els destins de milions i milions de persones. Aquests "amos del món" - Noam Chomsky dixit - tenen uns criteris polítics, socials i ideològics que una certa esquerra ja ha batejat com "el pensament únic" (es podria definir així: no hi ha salvació fora del neoliberalisme, entès com un capitalisme sense frens). Un "pensament" que promet ser l'autèntic totalitarisme del segle XXI, per la força dels que s'hi identifiquen i la seva oposició frontal als ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
... El "nou ordre internacional" i el model de societat que volen, els presenten a la resta de la humanitat com coses tan inevitables com els fenomens naturals i sense alternativa possible. Impliquen per a ells l'hegemonia total i una llibertat sense límits per fer els seus negocis, en els quals el que és legal i il·legal es confon cada dia més... 
Avui no hi ha ningú que pugui plantar cara als amos del món, ni plantejar a l'opinió pública un alternativa diferent...

dimarts, 14 d’abril del 2015

pd 375


EL PUNT / 21 d'abril de 1996
LA BATALLA DE LA QUALITAT
Francesc Canet

... alumnes d'escoles públiques de primària s'inscriuen en centres privats de secundària concertats (sostinguts amb fons públics)... el debat sobre el "color" de l'escola - pública, privada - esdevindrà cada vegada més pedagògic i menys ideològic (polític).
Comença una batalla per la "percepció" que tenen els pares de la qualitat de l'ensenyament. L'escola pública l'afronta, crec amb superioritat en quant a recursos humans... però també amb el llast que signifiquen unes inèrcies històriques... que perjudiquen la seva imatge en alguns indrets... Una hipotètica consolidació de la tendència apuntada enguany faria que els centres públics perdessin línies i veiessin reduïdes les seves plantilles; l'administració segurament es mostraria contenta per l'estalvi: un lloc escolar de secundària "privat subvencionat" resulta molt més barat que un de públic...

dilluns, 13 d’abril del 2015

pd 374

EL  PUNT / Divendres, 23 de juny de 1995
LLEGIR DE VIVA VEU
Josep Vicente

... la diferència entre la lectura silent i la lectura "en la veu", entre el només visualitzar les paraules i el "sentir-les" en la veu pròpia o oir-les d'una veu altra que la d'un mateix...
...
En una classe de llenguatge per a adults, s'intenta fer lectura oral com un exercici tant de verbalitzar com d'escoltar. Es constata que la gent, en general, llegim molt malament (potser no escoltem millor).
... L'hàbit oral de contar - rondalles, llegendes - és l'origen i la causa d'una tradició literària. La paraula com a so, precedint la paraula com a signe.
...
... En la presència callada de milers de llibres que habiten la casa, ... dos éssers humans, que el fet de ser mare i fill ennobleix, practiquen amb recíproca tendresa d'alt exercici de llegir de viva veu i d'escoltar.
... En la idea, el so, el signe, la paraula i el silenci hi ha una relació màgica, inefable, definitivament humana.

diumenge, 12 d’abril del 2015

pd 373

"El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència"

Mahatma Gandhi

divendres, 10 d’abril del 2015

pd 372

EL PUNT / Dijous, 6 d'abril de 1995
LES ESCOLES DE POBLE
David Pujol i Fabrellas

... A pagès l'escola és, sovint, l'únic centre cultural de la població i, per això, el seu paper és decisiu: genera activitats i iniciatives sòcio-culturals, afavoreix l'arrelament al medi, ajuda a mantenir la personalitat del poble, actua com a element aglutinador d'interessos, etcètera. Normalment fa un servei molt més ampli que el d'educar alumnes...
... les escoles rurals s'haurien de conservar - malgrat que proporcionalment costin més de mantenir que les escoles grans -, per tal de reforçar els pobles. 
Però la realitat és que la sensibilitat per l'escola rural no existeix gaire...
...
... una escola petita que funciona com cal és un instrument educatiu i cultural poderosíssim, que fins i tot pot servir de model, en molts aspectes, a les escoles grans. Però una escola rural isolada, amb un edifici decadent, sense suport de cap mena i mancada dels elements mínims per funcionar correctament és una font més de desigualtats socials.

dijous, 9 d’abril del 2015

pd 371

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994
L'EXAMEN (i 2)
Carme Guasch

(... continuació)
És fàcil, llavors, deixar-se endur per un sentiment nostàlgic, tan negatiu com estèril: l'enyorança dels infants que eren tan nostres, tan enganxats a les nostres faldilles; l'estupor en vista dels nous estranys en què s'han convertit; la recança d'haver-los perdut, o, almenys d'haver perdut el nen o la nena que eren...
... Nosaltres volem continuar formant part de la seva vida, i la seva vida no ens pertanySi hem edificat la nostra prenent els fills com un eix, ens trobarem fent voltes a una sínia que només porta al desencís i a l'esgotament. Seria hora d'alliberar-nos d'un jou al qual ens hem junyit voluntàriament, i cercar, dintre de nosaltres mateixos, unes altres raons per viure.
Però, esclar, això no resulta gens fàcil, perquè seia tant com perdre, en gran part, la nostra condició de pares. I ser pare o mare és quelcom que imprimeix caràcter. Per tota la vida.

dimecres, 8 d’abril del 2015

pd 370

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994
L'EXAMEN (1)
Carme Guasch

... hi ha una bona dosi d'autoritat en el pare i en la mare, i això, com deia Joan Triadú molt encertadament, els incapacita per ser, només, amics del fill, ja que un amic, normalment, no té autoritat sobre l'altre. Un pare ha de ser pare, com un mestre ha de ser mestre, insistia el pedagog; això naturalment, sense detriment del grau de cordialitat, confiança i companyonia a que es pugui arribar en la relació patern-filial.
Però... som éssers humans i, com a tals, en constant evolució. Si al principi els progenitors assistim i dirigim la formació dels petits, al cap d'uns anys, convertits aquests en adolescents, ens adonem que aquella formació o conformació s'ha acabat, i, per postres, s'ha acabat no pas quan ni com nosaltres volíem... i cal establir una nova relació d'adult a adult... (i això no és fàcil) perquè mentre el fill va cap al futur i, per tant, la seva potencialitat de canvi es troba en la fase inicial, els pares han solidificat els seus principis i les seves possibilitats de mutació són reduïdes... El fill adult ens guanya en capacitat de coneixement mutu: mentre que pels pares, el jove en qui s'ha transformat el seu nen ens resulta cada cop més desconegutels pares esdevenim més transparents: se'ns coneixen els tics, els errors, les limitacions. La inversió de poder es fa evident...

dimarts, 7 d’abril del 2015

pd 369

EL PUNT/ Diumenge, 7 d'agost de 1994
L'ANGOIXA I LA DEPRESSIÓ SÓN LA SEGONA CAUSA DE BAIXA DELS DOCENTS
Núria Astorch

...
Els factors desencadenants són múltiples i variables en cada cas. "En primer lloc tenim que la persona que es fa ensenyant és perquè té interès pels altres i, per tant, més sensibilitat. Després, treballar amb mainada és espantosament difícil perquè no tots els nens tenen interès per aprendre. També s'han de tenir en compte les relacions amb els pares... Un altre aspecte és que els docents treballen en una macroempresa, el Departament d'Ensenyament, en la qual les relacions entre els caps i els treballadors no són ni gaire cordials, ni gaire humanitzades. A més, actualment la tasca de l'ensenyant està poc valorada socialment. Cap mestre no presumeix de ser-ho" (Ramon Noguera)

dilluns, 6 d’abril del 2015

pd 368

AVUI ? setembre de 1994
ELS NOSTRES FILLS
Xavier Cortadellas

... A casa nostra, encara avui, es mira molt més el lloc on es porta els fills que no pas quines coses s'hi ensenyen...
Josep Pla deia que quan ell era petit, a pagès, la sensació general era que els pares no hi eren. El pagès català educava de lluny, parlant poc amb els fills, fent evident tothora la distància. Nois i noies tenien la sensació d'estar desemparats i completament sols, de manera que, al cap d'un temps, valoraven molt més la companyia dels pares.
Ara , amb aquests nens de pa de sucre que anem fent, tot és acostar-nos-hi per provar de resoldre problemes i traumes. Sembla que mestres i pares hagin de ser sobretot uns amics; l'escola, a més del centre on s'aprèn, el lloc de trobada amb els altres... 
... el món d'avui canvia molt més de pressa del que ho poden fer les escoles o els pares. Se sap, és clar, què no es vol, però es desconeix cap a on s'hauria d'anar perquè els déus de les coses segures i perennes d'abans han mort fa temps. Dol, però és així: tot el que es proposa dura ben poc...

dissabte, 4 d’abril del 2015

pd 367



Bona Pasqua

pd 366

EL PUNT?, 23 d'abril de 1994
LA TRONA DEL SENYOR PORTA
Jaume Cela

(comentaris al llibre "Des de la trona" de Miquel Porta Perales)
...
Als moviments de renovació pedagògica ens acusa, bàsicament, de tres coses. La primera és que som utòpics i que ens agrada la poesia. Això és com dir que en Paul Newman és guapo. Però l'autor manipula el contingut del manifest d'on extreu les seves conclusions. El manifest conté uns quants apartats i ell tria només els que creu que justifiquen els seus prejudicis. La segona és que gràcies a nosaltres i als nostres mètodes bona part de l'alumnat de Catalunya són gairebé analfabets. El senyor Porta cau en un dels perills que denuncia al llarg del llibre: el catastrofisme. S'ho creu de debò tot això que diu?  O només vol esverar el personal? ... i pensem que es dedica a l'ofici de mestre o de professor, o és que ja ha fugit del guix per tenir més temps per retallar i enganxar, pràctica de la qual és un mestre molt hàbil? La tercera acusació és que no toquem de peus a terra. Només la ignorància del treball que anem fent pot explicar aquesta conclusió.