(arafa+d'1any)
... aquella independència que a mitjans del 2017 molts sobiranistes percebien i alguns líders venien com a low cost -aquell famós “Ho tenim a tocar”-, ara ja es percep i ven com a high cost... Tot i el high cost,
(Puidemont) afirma amb contundència que l'única via realista cap a la independència
és “una confrontació intel·ligent amb l’Estat”, perquè una altra cosa
que “hem après” és que Espanya no negociarà mai l'autodeterminació de
Catalunya...
Puigdemont, com a bon independentista de soca-rel, s’aferra al
maximalisme “O independència o res”. I, certament, amb una independència
low cost, i sentint-nos una nació, hauria sigut absurd que no anéssim a totes. Però si és high cost
i hi porta un camí difícil, dolorós i incert, el sobiranista pragmàtic
pot tenir la temptació de dir-se: ¿i si ens conforméssim amb menys?
L’expresident té raó quan diu que sense confrontació no s’arrencarà la
independència, però obvia dues altres veritats: 1) que amb confrontació
-i tot el patiment que se'n deriva- no és segur que s’assoleixi; i 2)
que la via de la negociació -sobretot si s’amplia la base- sí que pot
arrencar més autogovern...
Albert Pla Nualart, 23.8.2020
