(arafa...)
El món no s’acaba. Tranquil·litat i bons aliments. En situacions
excepcionals és quan més falta fa el sentit comú. Per desgràcia, el
canvi de la passivitat a la sobreactuació que han demostrat els nostres
governants no hi ajuda gaire... Tant el govern català com l’espanyol pocs dies enrere havien minimitzat
el perill (del Covid-19) donant a entendre que tot estava sota control. Amb la corba de
contagis disparada, s’han vist empesos a donar la cara, però han fet
passar les paraules per davant dels fets. Si no ho tens tot lligat no ho diguis: les paraules
sense fets acaben sonant a retòrica buida... Has de tenir molta credibilitat perquè la gent et segueixi
en situacions de crisi, de sacsejada, d’incertesa. I no és el cas en cap
dels dos casos. Si no la tens, val més que et limitis a actuar amb
coherència, pas a pas, decisió a decisió, cosa que t’acabarà donant la
credibilitat.
Vivim temps de crisi general de la credibilitat, de màxima desconfiança
cap al poder, cap als mitjans de comunicació, cap als experts, cap als
metges, cap a tot. L’autoritat, així en genèric, està sota sospita...
Afortunadament, la gent toca de peus a terra. I fa el que toca... El món no s’atura. El que no sé és si haurem après la
lliçó: el meu escepticisme creix a un ritme força més ràpid que el de
contagiats del coronavirus.
Ignasi Aragay 15/3/2020