ARA dissabte, 14 de març del 2015
HISTÒRIES COMPARADES: 1714 i 1939
Borja de Riquer
...
Les dues dates tenen un significat històric similar: l’una és el final de la monarquia composta dels Àustries i l’inici de l’estat centralista dels Borbons; l’altra és la desfeta de la república democràtica que reconeixia règims autonòmics, com la Generalitat de Catalunya, i l’inici de la ultra-centralista dictadura franquista. Totes dues situacions eren el resultat de sagnants conflictes que havien estat alhora guerres civils i guerres internacionals. Això darrer molt més acusat en el cas del segle XVIII, però també en el de la guerra de 1936-1939, quan hi hagué una important presència de tropes estrangeres, i quan els aspectes internacionals foren determinants per al resultat final (armes, suports, boicots, etc.)...
... de la mateixa manera que al principi del set-cents hi havia austriacistes fora de la Corona d’Aragó i borbònics a Catalunya, també dos segles després hi hagueren franquistes catalans i republicans no hostils al catalanisme a la resta d’Espanya. Però en tots dos casos la gran majoria de la població catalana s’identificà amb les institucions polítiques del país, amb les dues Generalitats, i lluità per defensar la seva especificitat i representativitat davant d’un enemic que no amagava la pretensió de liquidar aquestes institucions. És evident que en cap dels dos casos era una guerra entre pobles, entre catalans i castellans, sinó entre diferents projectes polítics i formes de governar. Els dirigents catalans s’esforçaren a deixar ben clar en totes dues situacions que lluitaven per les llibertats de tots els espanyols, i no sols dels catalans. Després de 1714 i de 1939, les institucions pròpies de Catalunya foren derogades, els seus dirigents perseguits cruelment i s’imposà “por derecho de conquista” un nou sistema polític totalment dependent del poder central. En ambdós casos la desfeta catalana provocà un exili polític de grans proporcions. En termes comparatius, tenint en compte la població del moment, l’exili de 1714 fou més nombrós i perllongat que el de 1939. I en els dos moments l’abolició de les institucions polítiques catalanes responia a un mateix desig uniformista i de liquidació de tota diferència administrativa...
... I, com és prou conegut, els vencedors d’aquelles guerres varen imposar el castellà com a única llengua oficial i maltractaren i marginaren les manifestacions culturals pròpies del país...
Val la pena llegir l'article sencer a:
http://www.ara.cat/opinio/Histories-comparades_0_1320467996.html
...
Les dues dates tenen un significat històric similar: l’una és el final de la monarquia composta dels Àustries i l’inici de l’estat centralista dels Borbons; l’altra és la desfeta de la república democràtica que reconeixia règims autonòmics, com la Generalitat de Catalunya, i l’inici de la ultra-centralista dictadura franquista. Totes dues situacions eren el resultat de sagnants conflictes que havien estat alhora guerres civils i guerres internacionals. Això darrer molt més acusat en el cas del segle XVIII, però també en el de la guerra de 1936-1939, quan hi hagué una important presència de tropes estrangeres, i quan els aspectes internacionals foren determinants per al resultat final (armes, suports, boicots, etc.)...
... de la mateixa manera que al principi del set-cents hi havia austriacistes fora de la Corona d’Aragó i borbònics a Catalunya, també dos segles després hi hagueren franquistes catalans i republicans no hostils al catalanisme a la resta d’Espanya. Però en tots dos casos la gran majoria de la població catalana s’identificà amb les institucions polítiques del país, amb les dues Generalitats, i lluità per defensar la seva especificitat i representativitat davant d’un enemic que no amagava la pretensió de liquidar aquestes institucions. És evident que en cap dels dos casos era una guerra entre pobles, entre catalans i castellans, sinó entre diferents projectes polítics i formes de governar. Els dirigents catalans s’esforçaren a deixar ben clar en totes dues situacions que lluitaven per les llibertats de tots els espanyols, i no sols dels catalans. Després de 1714 i de 1939, les institucions pròpies de Catalunya foren derogades, els seus dirigents perseguits cruelment i s’imposà “por derecho de conquista” un nou sistema polític totalment dependent del poder central. En ambdós casos la desfeta catalana provocà un exili polític de grans proporcions. En termes comparatius, tenint en compte la població del moment, l’exili de 1714 fou més nombrós i perllongat que el de 1939. I en els dos moments l’abolició de les institucions polítiques catalanes responia a un mateix desig uniformista i de liquidació de tota diferència administrativa...
... I, com és prou conegut, els vencedors d’aquelles guerres varen imposar el castellà com a única llengua oficial i maltractaren i marginaren les manifestacions culturals pròpies del país...
Val la pena llegir l'article sencer a:
http://www.ara.cat/opinio/Histories-comparades_0_1320467996.html