Fa molts anys vaig conèixer una noia d’origen xinès que havia estat
adoptada de petita per una família catalana ....
La noia, de gran, parlava perfectament català –après a la família–, les
llengües del país on vivia, l’anglès i només una mica de castellà. I
explicava que quan venia a Catalunya, en veure-li l’aspecte, tothom es
dirigia a ella en castellà, automàticament. Fins i tot quan ella
continuava en català –el castellà no el dominava gaire–, li continuaven
parlant en castellà, perquè els devia semblar que hi havia més
possibilitats que els entengués. Li semblava estrany... La noia em va demanar per
què la gent catalanoparlant no se li adreçava d’entrada en català, i en
tot cas ja es passarien al castellà si resultava que no els entenia. Em
pregunto com hauria pogut fer ara aquesta senzilla petició, no pas com
un comentari personal sinó genèric, sense que li haguessin dit xenòfoba,
supremacista, racista, etcètera, etcètera, etcètera.
Vicenç Villatoro
