EL FRACTURADOR
Toni Soler
PRESTIGI. El ministre Margallo té certa bona premsa. Dins un PP convertit en un esperpent, el cap de la diplomàcia espanyola ha conservat, a ulls dels analistes, una respectabilitat que jo atribueixo més als seus cabells blancs i al seu parlar reposat, que no pas al fons de les seves paraules... Però rere el seu to pausat i paternal, rere les constants referències als seus ancestres catalans, Margallo és un personatge inflexible que, com els seus companys de partit, no coneix cap més llenguatge que el de l'amenaça...
FERIDES. L'últim estirabot de Margallo, ... va en la línia del seu company i conspirador Fernández Díaz: la fractura social i familiar, etcètera. En lloc de preguntar-se les causes d'una reivindicació tan massiva i sostinguda, el ministre s'oblida dels antecedents i considera el Procés com la causa inicial de tots els mals, i no com la conseqüència - òbvia - d'un determinat estat de coses; la resposta a una fractura prèvia... un moviment com el que viu Catalunya no neix per fracturar; al contrari, neix per reparar injustícies prèvies (i vigents), per cosir ferides que molts encara neguen, per guarir els efectes de la fractura que l'Estat ha causat en aquest país durant anys i panys...
ESPANYA... està en mans d'un partit corromput fins el moll de l'os, sense una alternativa viable, amb un mapa polític esquarterat entre opcions que es declaren antitètiques... I aquest Estat, davant d'un repte polític de veritat, com és el que li planteja Catalunya, no sap fer res més que callar, practicar la guerra bruta i activar la justícia. Qui fractura, ministre?