(arafa...)
... ¿Podem viure el Nadal, entès com un estat de l’esperit, sense una gota de
religió: sense un desembre congelat que es retiri confós, sense un
rabadà que faci el ronso, sense un minyonet ros i blanquet o un dimoni
escuat? Els diccionaris defineixen religió... Però el que m’interessa destacar és que una
religió, abans que res, relliga i vincula. Ens fa part d'un tot amb els
vius i els morts...
Si el Nadal no ens vincula amb el que és misteriós i transcendent -si no és religiós
-, perd tota la seva màgia i és una llauna insuportable. Els humans no
ens sabem vincular sense mites, i jo necessito els dels meus
avantpassats per sentir que els meus morts estan vius i que jo estaré viu quan sigui un mort de les meves filles i nets. Em cal el Fum, fum, fum per convocar-los, i el pessebre, i els Reis....
Ens vengem d'una religió despòtica substituint-la amb mites prefabricats
que en lloc de relligar-nos ens aïllen. Ens traiem de sobre el seu jou
sense adonar-nos que, a més d'esclavitzar-nos, mantenia viu un caliu
sense el qual res no escalfa. I és evident que ja no podem creure com
els nostres pares i avis. Les creences i conviccions canvien però alguna
cosa ha de perdurar en les actituds i els sentiments perquè per Nadal
cada ovella -incloent-hi les més atees i agnòstiques- pugui anar al seu
corral i celebrar-lo amb els seus...
Albert Pla Nualart