dijous, 25 de maig del 2017

pd M31

​EL MÓN núm. 65 de 20 de maig de 1983
CAMINS DE BAST I CAMÍ RAL
Jaume Guillamet
Fins a mitjan segle passat gran part de Catalunya es comunicava encara i només per camins de bast... Els camins de bast o de ferradura eren aquells pels quals podien passar els animals carregats amb sàrries i arreus, però no pas els carros... fins a la invenció de l'automòbil subsistiren en gran part els vells camins de carro (o camí ral). Molts simplement han estat asfaltats i apa...
No som sols un país de males carreteres, sinó que som a més, i sobretot, un país sense un sistema propi de carreteres. Les carreteres importants, igual que les autopistes, s'han fet sempre servint polítiques d'Estat...
Acostumats a anar mal servits, acabem enlluernats per millores concretes i amb el perill de perdre la perspectiva d'allò que de debò ens convé. Una Catalunya amb dos milions i escaig de vehicles de motor continua funcionant en el fons amb un esquema modernitzat de l'antiga divisió entre camins de bast interiors i camins de carro i camí ral a la terra baixa... El camí ral seria l'autopista, els de carros les carreteres generals i la resta... I no hem comptat els milions de vehicles de pas per aquest nostre país de marca.
Tot plegat no és gens estrany. Els períodes d'autonomia catalana van ser en el passat breus i accidentats, però també s'ha de dir que a les classes dirigents del nostre país ja els ha anat bé aquest tipus de creixement econòmics que ha conduït a la Catalunya problemàtica i desequilibrada d'avui. Fer carreteres i comunicar de manera decent entre si les comarques de la nostra abrupta geografia només té sentit si hi ha voluntat real de reequilibrar el país del futur. A veure si serà veritat.