L'ESCOLA A ESTUDI
Isabel Rossell
No hi ha diners per a l'educació i sense diners, parlar de qualitat a l'ensenyament és quasi un luxe. Encara que un luxe reconegut per la Constitució. La manca de diners degrada el nivell de l'escola públics i consegüentment desgasta els professionals de l'educació que lluiten per un ensenyament digne. Massa sovint s'ha dit que si l'escola pública funciona és en gran part per l'esforç d'alguns mestres que hi lluiten i representen el principal motor de renovació...
Quina qualitat cal esperar d'uns pressupostos que, a més d'arribar sempre amb retard, són ridículs?
Quin altre adjectiu pot rebre la insuficient xifra de menys de mil pessetes per alumne a l'any?... Però en qualsevol cas el que realment preocupa és la constatació d'una manca de voluntat suficient per millorar l'ensenyament públic els pròxims anys...
Els mestres comencen a estar cansats de "voluntarisme de barretina", però tenen por que se'ls titlli de rebentaires. Voldrien menys propaganda i més realitats. En el fons de tot, sempre la mateixa pregunta: a qui interessa l'escola pública?
