La tardor del 17, els meus amics que estaven a favor del referèndum,
però no veien gaire clar que no ens estiguéssim adreçant a un estimball,
m’advertien que, si les coses no sortien bé, el país cauria en una gran
frustració col·lectiva. Els he de donar la raó. Vivim una ressaca de
desànim i, el que m’amoïna més, crec que això ens ha portat a una
paràlisi total. Ens hem tornat mesells (més)...
El tracte que rebem com a contribuents és indigne i, per tant, indignant. Ja fa temps que passa de taca d'oli... Per què no ens plantem? Per què no ens rebel·lem? Segurament perquè hem
perdut la força i la motivació, perquè estem convalescents, perquè ens
hem tornat mesells... Si busquem mesell al diccionari (una altra paraula que es va
perdent, i són centenars), hi diu: que no se sent dels cops. ¿Som,
volem ser, un país de mesells?
