pd 1387 les postveritats del discurs de Rajoy

(de la sèrie: arafaunany)

El relat del que ha passat a Catalunya els últims temps difereix molt a Madrid i Barcelona. El discurs amb què el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va justificar l'aplicació de l'article 155 va ser-ne una mostra: veritats a mitges, mentides i una interpretació interessada de la realitat.

Maiol Roger

Tot l'article a: https://www.ara.cat/politica/postveritats-del-discurs-Rajoy_0_1892210869.html

pd 1386 el 155

​(de la sèrie: arafaunanay)​

"El govern espanyol ha emprès el pitjor atac contra les institucions des dels decrets del dictador Francisco Franco."  Carles Puigdemont

 

"Rajoy, amb una enorme irresponsabilitat política, ha traspassat tots els límits. Ha anunciat un cop d'estat de facto, amb el qual pretén escapçar  i apropiar-se les institucions catalanes". 

Carme Forcadell

pd 1385 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 2

(de la sèrie: arafaunany)

... Espanya ha de començar a assumir que la “normalitat” ja no tornarà, com a mínim en una generació. I a partir d’aquí ha de decidir quin tipus de relació vol tenir amb un territori que li aporta el 20% del PIB i que la pot arrossegar a l’abisme... L’independentisme té el repte d’explicar que no només la independència, sinó fins i tot l’intent d’aconseguir-la, té un preu, i que aquest no depèn de Catalunya sinó de l’Estat que s’hi juga la supervivència com a superestructura de poder... l’independentisme s’ha de preparar per a un escenari molt més dur del que s’havia previst, on resistir pot ser sinònim de vèncer.

David Miró

pd 1384 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 1

(de la sèrie: arafaunany)

... l’Estat no basa el seu poder en el compliment estricte de la llei, com ingènuament potser es pensaven alguns, sinó en la capacitat d’imposar la seva voluntat a través de la força coercitiva, i en últim terme militar. Així com l’independentisme apel·la al dret internacional, Espanya apel·la al dret de conquesta de fa 300 anys, que és, en última instància, molt més efectiu...

David Miró

pd 1383 L'esprit de l'1 d'octubre

(de lla sèrie: arafaunany)

Potser és l’hora de demostrar que, fins i tot sense eines de poder polític real, som prou gent, i prou decidits, per donar a la vella carcassa constitucional un ensurt d’aquells que duren tota la vida. El dia 1, aguantant la violència, vam infligir a la imatge internacional d’Espanya el cop més dur des del franquisme. I seguim aquí. Estudiants, mestres amenaçats, treballadors i empresaris dignes, dones empoderades, pagesos dalt del tractor, avis que exigeixen respecte, pares i mares que no volen deixar de creure que el seu vot és la seva força. I al capdavant -així ho espero- els polítics en qui vam delegar el poder. És hora de fer saber a qui correspongui que lluitarem per un diàleg entre iguals, i que lluitarem amb idèntica determinació si pretenen convertir-nos en súbdits...

Toni Soler

pd 1382 L'esperit de l'1 d'octubre

(de la sèrie: arafaunany)

REPRESSIÓ... el que es prepara és l’extensió de la repressió, la intervenció de l’autonomia, la il·legalització de partits, el segrest de l’escola catalana i potser de TV3, l’únic mur de defensa contra la intoxicació que els mitjans espanyols, convertits en una branca més del poder polític, estan sembrant amb cinisme...

Toni Soler

pd 1381 La tensa espera...

(de la sèrie: arafaunany)

“Assolir la independència -m’assegurava un veterà membre de l’ANC fa uns set anys-, només depèn de nosaltres: si la volem i som majoria, la tindrem”. Tenia raó, ningú ens la regalarà. El que llavors ell no deia ni creia, i encara ben pocs gosen dir, és que demanarà molta més èpica de la prevista i, ni així, està assegurada.

Albert Pla Nualart