R 77: Espectacle per a imbècils 2ª part

 Ja he dit que els decrets ​(d'habitatge) s’haurien d’haver aprovat. Ara: no estic segur que Junts hagi comès un error electoral. Els diran de tot, esclar, i els culparan de cada desnonament. Però a l'acampada de la plaça Catalunya no hi ha possibles votants de Junts, ni petits propietaris. Els lobis immobiliaris i la patronal, que mouen prou calés per incidir en una campanya electoral, tornen a veure Miriam Nogueras com una possible valedora. I sobretot: malgrat l​'esquematisme d​'alguns, també en les classes mitjanes i baixes hi ha electors de centredreta que detesten els desnonaments... però en culpen les polítiques d'esquerres i la immigració descontrolada. Si la dreta només la votessin els rics, ni Vox ni Aliança Catalana apuntarien tan amunt.

El que vindrà ara no serà un debat serè i fiable sobre habitatge, sinó un ball de bastons en què uns partits i uns altres es tiraran pel cap immigrants i persones desnonades. Un trist espectacle en el qual Catalunya –la idea de Catalunya– ja no hi pinta res, perquè el PSC està subrogat, Puigdemont tornarà com a actor secundari, i Colau i Rufián pensen exclusivament en clau espanyola. Només falta que es confirmi la irrupció tempestuosa de Sílvia Orriols perquè el consens que va fer possible l’1 d’Octubre –el nostre moment de grandesa– salti pels aires​.

Toni Soler​  03/10/2026

R 76: Espectacle per a imbècils

​Ens espera una campanya electoral marcada per l'emocionalitat, la hipocresia i l​'esperpent. El que hem sentit els últims dies al Congrés dels Diputats és la culminació d'uns anys de degradació de la vida política peninsular. Poques vegades s’han sentit tantes paraules buides, tanta gestualitat grotesca, tants escarafalls. I el més trist, almenys per a mi, és que la major part d'aquest arsenal pirotècnic procedia de partits de l’esquerra. La demagògia progressista és el que fa que, avui, molts dels qui estem en contra de l’actuació de Junts ho hàgim de dir fastiguejats, perquè les esquerres ens han tractat com imbècils​...

​El president Sánchez és un frívol que viu al dia, que imposa decrets redactats a correcuita, després de set anys al govern que no han suposat cap millora en la qüestió de l’habitatge. Sánchez, l’home que ha enganyat els seus socis, que ha encobert corruptes dins del seu partit, ara es prepara per a la seva penúltima pirueta, presentant-se a les eleccions com un superheroi capaç d'enfrontar-se als fons voltor. Sopars de duro! 

El gran narrador d'aquest relat, el rapsode del PSOE, ha estat Gabriel Rufián. Ell ha enardit les masses amb fraseologia maniquea, eludint les seves sigles i el que signifiquen. En les seves intervencions, sempre en castellà, pomposes i efectistes, Rufián s'ha acarnissat en Junts, insistint que “la seva estelada és un bitllet de 50 euros” i que dedicarà “tota la seva carrera política” a fer que ERC i Junts “no pactin mai més”. Això, agradi o no, vol dir que Rufián dedicarà tota la seva energia a impedir la independència de Catalunya.​..  (continuarà)

Toni Soler​  03/10/2026

 

R 75: Putin accelera la fugida endavant

Putin ha engegat una fugida endavant de ritmes cada cop més intensos. Els bombardejos contra Kíiv són cada cop més freqüents i més cruels, sobretot pel balanç de víctimes civils. Queda clar que el Kremlin voldria veure la capital ucraïnesa convertida en una ciutat mig destruïda que comença a buidar-se. La guerra, doncs, bascula a hores d'ara cap al vessant més destructiu, a Ucraïna, i més intimidatori, cap a àmplies zones de la Unió Europea frontereres amb Rússia, víctimes d'una altra guerra, l’híbrida.​..

​Les accions del tirà ens diuen que la seva fugida endavant, farcida de crueltat, evidencia la pressa que té: la pressa d'un home gran i envellit, amb vint-i-sis anys al poder, que se li està quedant a mig fer el seu obsessiu projecte de restaurar la grandesa imperial de Rússia. Per aconseguir-ho no s’ha estat de fer mutar la rivalitat amb els EUA en una mena d’associació, al mig de la qual ell i Trump es presenten com la millor garantia d’esquerdar Europa, i si cal destruir-la.​..

​Una revolució a la Rússia putinista no és ara com ara imaginable amb la gent abduïda per la por, la ignorància, la indiferència, la intoxicació propagandística i la resignació.​..Un dels detonants d​'una conspiració o d​'un cop és –cal no perdre-ho de vista– el factor econòmic: la persistència de les sancions occidentals com a càstig a una guerra que en quatre anys i mig ha provocat la fugida de milers de ciutadans russos sense aconseguir ni de bon tros el gran objectiu anunciat el febrer del 2022: l’ocupació d’Ucraïna.​..

Llibert Ferri​  09/10/2026

 

R 74: L'estranya tossudesa dels catalans 2ª part

 ... al final caldrà decretar l’obligatorietat per a tots els ajuntaments de promoure un parc solar i un parc eòlic municipals. El vell lema ecologista deia think global, act local. Doncs a casa nostra pensem local i esperem que uns altres actuïn. Home! El cas és que els altres sí que estan actuant. L’electrificació amb renovables avança a tota velocitat a la Xina, l'Índia, el Pakistan... També a l'Àfrica. Han entès que no només és una qüestió de salvar el planeta, sinó que els surt a compte. I per descomptat en molts països d'Europa, sembrats de plaques tot i tenir menys sol que nosaltres. Aquí ens assemblem als EUA de Trump, que va amb el fre de mà posat i se'n fot del canvi climàtic. Ens hem tornat bojos o què? 

¿Els catalans volem participar en aquesta cursa o volem quedar-nos a la cua, dissimulant, com si la cosa no anés amb nosaltres? Què ens diria, si fos viu, un dels grans pares de l’ecologia mundial, el biòleg Ramon Margalef? L’eclipsi total que hem pogut veure aquest estiu, tan bell, el podem llegir també com una metàfora: ¿anem embadalits cap a un eclipsi climàtic, només preocupats de la bellesa immaculada dels nostres paisatges? Els humans hem transformat el paisatge des de temps immemorials. Hem construït pobles i ciutats, hem convertit boscos en camps de cultiu, hem fet carreteres, ponts, ports. Amb la industrialització, vam sembrar les ciutats de xemeneies que ara protegim com a patrimoni arquitectònic. En el futur, els actuals molins de vent que restin dempeus també seran protegits. Ara toca fer-los. I si no els fem, ens cauran a sobre moltes MAT (línies de molt alta tensió) per portar l’energia de fora. Posem-nos les piles, sisplau.

 

Ignasi Aragay 02/10/2026

R 73: L'estranya tossudesa dels catalans 1ª part

 

Estem en una crisi climàtica global. L’escalfament planetari no s'atura. La lluita dels habitants de la Terra és a vida o mort... Però en un minúscul racó d’aquest sobrepoblat globus terraqüi, al sud d'Europa, hi ha un petit país els habitants del qual, tossuts, no estan disposats a canviar el seu estil de vida per contribuir a salvar la humanitat. Es neguen que els seus paisatges quedin tacats de molins de vent i plaques solars. Posen moltes excuses, algunes aparentment –localment– raonables. Però el resultat és que segueixen cremant grans quantitats de petroli i consumint gas, i no tenen cap més remei que allargar la vida de les seves atrotinades centrals nuclears, cosa gens recomanable. 

És un cas mundial únic de ceguesa ambiental. Què els passa a aquests catalans? Certament, és estrany. No fa tants anys el moviment ecologista hi havia arrelat amb empenta. Però ara ha quallat una sorprenent aliança entre els mateixos ecologistes –no tots– , hotelers, pagesos i polítics locals.​..

​Fa uns dies Pep Canadell deia: "Que el 2026 a Catalunya encara s'estigui discutint on s'han de posar les plaques solars o els molins, i que s'ajornin les decisions un any més, és una cosa fora d'aquest món". I es preguntava: "Com pot ser que no s'estigui desplegant la xarxa renovable a tota velocitat? No es pot esperar més: cal anar a sac".​..

Quasi ningú vol molins ni plaques. Increïble. I mira que tenim boscos deixats de la mà de Déu, carn d’incendis, i terrenys agrícoles abandonats. Però no. No s’entén aquesta obcecació. I això ha passat aquest estiu, quan a tantes cases s’instal·laven aires condicionats i ventiladors per combatre la calor extrema. Més consum elèctric.​.. 

(continuarà)

Ignasi Aragay​ 02/10/2026

R 72: Sánchez i els judicis de la història

​... història és una paraula de molt de pes i, si hem de parlar en termes històrics, aleshores el fracàs és col·lectiu, de dretes i d'esquerres, sobretot de les que han governat més anys i amb més poder. 

Perquè la realitat és que el preu de l’habitatge creix a Espanya tres vegades més que els salaris, i aquest any l’augment del preu de l'habitatge a Espanya triplica el de la mitjana de la Unió Europea. El preu de l'habitatge a Catalunya i a Espanya ha estat onze anys seguits creixent cada trimestre. Amb indicadors així, algú creu que calia córrer tant a votar els decrets al Congrés com si fossin la solució a tots els problemes d'un sistema econòmic que cada vegada exclou més persones?

Hem augmentat espectacularment la població amb poca o nul·la previsió d'on podríem viure tots plegats.​.. La història jutjarà tothom, pel que va fer i pel que no va fer, podent-ho fer o havent promès que ho faria. A dretes i esquerres. 

Antoni Bassas​ 02/10/2026

R 71: La via consorciada

 

​...Catalunya és Espanya a condició que Espanya sigui Catalunya.​.. És un plantejament​ del PSC que entronca amb la tradició federal. Un doble antídot contra l’assimilisme i contra l'independentisme.​.. 

​La reforma fallida de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no podria assolir un poder polític real sense plantejar un embat directe a l’Estat. L’allunyament emocional entre Catalunya i Espanya no només s’expressava en l’auge del sobiranisme, sinó també en els planys del PSC​... 

Els anys del Procés van deixar el PSC molt malparat. Els seus dirigents es van prometre que mai més permetrien que una sobredosi de catalanisme posés en perill la seva relació amb el PSOE.​..  Salvador Illa va prometre centrar-se en la gestió i deixar-se de disquisicions identitàries. Però tenia plans. Illa, sense estridències, ha executat una estratègia ​... amb la finalitat de dissoldre el mur mental i polític entre totes dues realitats; el seu objectiu últim és que, a ulls dels catalans, Estat i Generalitat siguin dues extensions d’un mateix cos –és a dir, d'una mateixa realitat política i emocional.

Illa ha estat prou hàbil per tirar endavant aquesta política malgrat dependre dels vots dels independentistes.​.. La millor manera d’amansir els catalans és donar-los un tastet de poder real: ja ho deia, fa quatre segles, el comte duc d'Olivares​. 

La qüestió és si aquesta aposta estratègica, que és també una política de partit, podrà sobreviure a l'actual conjuntura, amb Pedro Sánchez acorralat i la dreta espanyolista a l'aguait. Si el PP arriba al poder, tindrà dues opcions amb Catalunya: seguir els seus propis instints (i els de Vox) o bé, en un rapte de lucidesa, mantenir aquesta relació consorciada amb el govern català, que és la millor via per fortificar la presència de l'Estat a Catalunya sin que se note el cuidado.

Toni Soler​  26/09/2026