pd 1609 L'instint de Puigdemont

(arafamesdunany)

El president Puigdemont té un instint polític extraordinari... Quan Puigdemont se’n va anar a l’exili, vaig pensar que era una improvisació excèntrica. No, era una intuïció genial. Més d’una. La primera, que el lloc on passen les coses és important: no és igual que Europa tingui un problema a Madrid que trobar-se’l a Brussel·les (o a Alemanya). La segona: ... Europa pot pecar per omissió, però no per acció. Els seus grans pecats són sempre més per allò que no fa que per allò que fa... Europa pot tancar els ulls si un país perifèric i de poca confiança empresona per raons polítiques. Però no pot empresonar ella mateixa per raons polítiques. Perquè Espanya és una cosa i Europa n'és una altra. Puigdemont ho va intuir. No s’ha acabat, però la clatellada ja és irreversible.

Vicenç Villatoro

pd 1608 "L'esquerra no està pas morta"

(arafamesdunany)

Podem discutir si és que la socialdemocràcia europea no va saber transformar-se o és que es va transformar massa, però és indubtable que els inventors de la fórmula que ha fracassat van ser una sèrie de dirigents que a finals dels noranta van abjurar de la utopia i van abraçar l’'statu quo... Aquells dirigents (Blair, Schröder, González...), en comptes de provar de construir una alternativa, van preferir adaptar-s’hi, fins a l’extrem que els seus partits van passar a reetiquetar-se com a social-liberals. La fórmula els va donar resultat a ells en el curt termini en forma d’èxits electorals, però ha resultat letal per als seus partits en el llarg termini... Quina és la missió de la socialdemocràcia en un món globalitzat i digitalitzat? En la meva opinió, la mateixa de sempre: defensar els treballadors, i més concretament els que treballen, volen treballar o han treballat i tenen dificultats per arribar a final de mes...

Miquel Puig

pd 1607 "Spain is different (again)"

(arafamesdunany)

... Rajoy (però ara podríem posar també Sánchez, no?), amb el seu estil indolent, no sembla un governant dur i autoritari. Juga la carta de l’home normal que simplement fa el que toca. S’aferra al poder sense que es noti. I que altres més fanàtics li facin la feina bruta. Ell fa com si tot fos la cosa més lògica del món, com si tenir els rivals catalans entre reixes per les seves idees -per aspirar a la independència pacíficament, amb els vots- només fos un accident anecdòtic de la política, un legalisme necessari i imperatiu. Com si intervenir un Parlament i un govern fos tan sols una incòmoda molèstia. El constitucionalisme, la llei, són només el vernís que tapa la crua realitat d’una Espanya ultranacionalista, que tapa una democràcia estantissa i regressiva, que tapa el vell contrareformisme i l’afany mai extingit d’esborrar les diferències culturals i nacionals peninsulars. Espanya es resisteix de nou a la diferència. Sí, Spain is different (again).

Ignasi Aragay

pd 1606 ¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

(arafamesdunany)

 

Nota: recomano llegir l'article sencer a: 

https://www.ara.cat/opinio/victimes-del-pessimisme-illus_0_1988801133.html

 

El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic, l’avanç de l’autoritarisme, el consumisme insolidari, la concentració de riquesa... Tendim a creure que el pessimisme és lúcid i l’optimisme il·lús. Però ¿podria ser al revés? ... El 1948 Fabra mor a Prada proclamant que cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. És il·lús? Als que neguen el progrés sempre els pregunto: “Si tinguéssiu una màquina del temps, quin moment del passat triaríeu per viure?”... Una cosa que irrita profundament milions de pessimistes: la vida dels humans millora dia a dia i segurament seguirà millorant... per què som tan pessimistes? En part, perquè és avaluant -i magnificant- riscos que l’espècie sobreviu. En part, per un biaix informatiu que ressalta sempre l’excepció negativa. Però en part, també, perquè el pessimisme és una gran coartada per no esforçar-nos, per no sentir-nos responsables del nostre futur.

Albert Pla Nualart

pd 1605 Aïllar Ciutadans?

​(arafamesdunany)

... no cal gastar esforços en aquesta direcció (aïllar C's): és Ciutadans qui ha decidit aïllar-se, patrimonialitzar l’espanyolitat i desgastar els comuns i el PSC com a “còmplices del separatisme”. És una estratègia que els pot funcionar en campanya electoral, però els deixa sense opcions d’esdevenir una alternativa real a l’actual majoria sobiranista. Són ells els qui estan erigint un front contra la resta del país. I el millor que pot passar és que persisteixin en l’error.

Toni Soler

pd 1604 Penjar la llufa

... Per a Pedro Sánchez, la prioritat és poder penjar la llufa als altres i presentar-los com els responsables de la repetició electoral, i així poder marcar distàncies amb Podem i els independentistes... si el 10 de novembre hi ha eleccions, serà la primera ocasió que tindrem per expressar a les urnes el rebuig a la sentència del judici del Procés, previsiblement condemnatòria, que dictarà el Tribunal Suprem. Una gran victòria electoral de l’independentisme a Catalunya, que pugui condicionar la formació de majories a l’Estat, seria la millor manera de penjar la llufa a un Pedro Sánchez que es nega a seure a la taula del diàleg per buscar solucions polítiques.

Carles Mundó

pd 1603 A la línia del front

Paradoxa: si un 48,5% no és prou en termes de legitimitat democràtica, ¿quan ho és que el manteniment de l’'statu quo' a Catalunya s’aguanti amb un 43% (autonòmiques del 2017, estatals del 2019), un 37,7 % (europees del 2019) o un 36% (municipals del maig)?

La diferència resolutiva, tal vegada, és que el 80% de la societat catalana està a favor d’un referèndum i en contra d’exilis, presons i amenaces decretades contra el que significa, encara avui, la majoria parlamentària...

David Fernàndez