R 11: TRUMP, FANÀTIC DE SI MATEIX

Per si a algú encara li quedava cap dubte, la seva idea de poder és la d'un autòcrata, no la d​'un demòcrata. En una democràcia, els governants​... ​tenen el deure de fer que tothom sigui igual davant la llei. Un autòcrata és "el governant de si mateix". Ell fa i desfà la llei. Trump governa descaradament per als seus interessos i en funció de les seves dèries i deliris. Les normes les crea a mida, per a ell i per als seus seguidors fanàtics​...

El cap de setmana passat va convocar a Washington milers de cristians ultraconservadors –amb quinze líders espirituals, tots cristians (set evangelistes) tret d’un rabí– per "consagrar el nostre país com una sola nació davant Déu". Quin Déu?...

Trump s'està convertint a marxes forçades en un autòcrata religiós... ell no creu en res més enllà de si mateix:  Ell és la Nació, ell és la Religió, ell és el Poder... És un fanàtic de si mateix. Ell és la seva religió...

​Ignasi Aragay 24.05.2026

 

Retall 10: ESTRÈS LINGÜÍSTIC

 

​... A Barcelona i bona part de Catalunya, per raons mentals, socials ​(però sobretot polítiques diria jo) i finalment demogràfiques, la llengua franca és el castellà, i contra aquesta constatació ens rebel·lem els que considerem que el català necessita tant la nostra fermesa com l’empatia dels altres, com un bon paraigua legal. Però els catalanoparlants socialitzem amb la certesa que cada dia ens exposem a situacions potencialment conflictives. Si mantenim el català sempre –com és el nostre dret, i com recomanen els sociolingüistes– ens arrisquem a no ser compresos, a haver-ho de repetir tot dos cops, a suportar males cares i potser algun exabrupte, a ser titllats d’intolerants, xenòfobs i fins i tot insolidaris.​..

Toni Soler​ 16/05/2026

R9 " L'extrema dreta dona respostes perverses i l’esquerra es queda en les bones maneres."

 

La dreta culpa els més febles, que són molts, desprotegits, febles, desorganitzats, precaris, i és sobre els seus cossos que es farà l’ajust. I l'esquerra es troba davant d'un dilema: no tocar ningú i, per tant, no fer gaire, mostrar-se tímida, amb bones maneres, però impotent davant la gravetat dels problemes. I en aquests temps d'incertesa, si tu no formes un adversari sobre el qual descarregar l'explicació de per què estem malament, i vols quedar bé amb tothom, al final el teu llenguatge es torna massa tebi en un temps en què la tebiesa la gent no la suporta.

Álvaro García Linera, 24.5.2026

R8 "L'extrema dreta dona respostes perverses"

​"L'extrema dret​a​ creix, perquè és una resposta de seguretat a la incertesa, davant la por, és una resposta de violència, d’odi i ressentiment davant d'allò que no comprenem. És una resposta pervertida, però és una resposta. I les esquerres tampoc no poden parlar el llenguatge de l'estabilitat, no poden parlar com parlaven quan tot funcionava bé.​.. L​'esquerra té limitacions per imaginar un futur, i per traduir aquest futur imaginat en alguna cosa arrelada a l'experiència de la gent. Ha de donar respostes a la gent que no sap com pagarà el lloguer. La dreta, a la seva manera, ho fa: li diu que el seu problema és culpa dels marroquins o dels sud-americans. És una resposta pervertida, però és una resposta. I nosaltres, l​'esquerra, no tenim resposta. ​L'esquerra es queda en les bones maneres.​"

Álvaro García Linera​,​  Ex​-vicepresident de Bolívia i teòric marxista​  24.5.2026

 

R7 Quan l'escola ho ha de fer tot

 

Un professor avui no només ensenya. Orienta. Conté. Detecta. Media. Motiva. Gestiona. Omple informes. Atén famílies. Aplica protocols. S’adapta a realitats cada cop més complexes. I, enmig de tot això, intenta –encara– ensenyar.

Fa temps que l'escola ha deixat de ser només una institució d’instrucció. Progressivament, se li han anat assignant funcions socials, emocionals i compensatòries que abans es distribuïen en altres àmbits. No és difícil entendre per què: davant de problemes socials creixents, l'escola és sovint ​l'últim espai on encara hi ha adults, temps i una certa estructura.​.. La qüestió és què passa quan l’escola ho ha de fer tot.​...

Àlex Miró​ ​ 22/05/2026

R6 Volen dir que existeix, Catalunya?

 

I Catalunya? Volen dir que existeix, Catalunya? Jo crec que ja no. Ha estat abduïda per això que tampoc no existeix, Espanya. Tot plegat és el no-res. I si encara no ho és, hi anem de cap. Quin paper juga Esquerra Republicana? Quin el PSC? Em fa la impressió que ni ells mateixos ho saben. Ningú ja no creu en res. Només en durar com més temps millor assegudets en les seves cadires subvencionades. Per nosaltres, esclar, els que cada començament d'estiu paguem impostos a un Estat que s'ho queda tot i que reparteix quatre molles del pastís als que mantenen aquesta absurda situació. I ara vindrà el Mundial, la roja que ens faran empassar de dies i de nits. Sempre m'ha estranyat que en diguin la roja. Si Espanya no n’ha estat mai, de roja! N’haurien de dir la gualda, que quedaria tot més lògic. En fi, no ens queixem més. Tot va bé. Vivim en el millor dels mons possibles, som uns autèntics privilegiats. I a sobre, el fenomen Rosalía ens dóna fama i prestigi a tot el món mundial... No sé de què em queixo.

Narcís Comadira 22/05/2026

R5 No m'agrada gens la calor

 

A mi no m'agrada gens la calor, ni tan sols la primavera. Soc d’hivern. I de tardor, esclar, quan el món sembla adormir-se i meditar llargament sobre la seva fi i la seva renovació. M'agraden els arbres grocs, les fulles que rodolen empeses pel vent, els fumerols que pugen amunt perquè els pagesos cremen bardisses. M'agraden les tardes llargues i les hores de rellegir llibres oblidats, les pauses per prendre una tassa de te. És el millor temps per escoltar la música seriosa, el Triple concert de Beethoven, per exemple, que vivifica el cervell. A la primavera ja madura, en canvi, i sobretot a l'estiu, amb la samarreta enganxada a la pell, només pots aspirar a prendre’t una llimonada i la set no se'n va. I llegir? Només alguna cosa superficial. I música? També. No, fora la primavera i fora l'estiu...

Narcís Comadira 22/05/2026