pac 253 El Vaticà i el nou ordre mundial

 

La doctrina sobre la riquesa i la pobresa presenta un problema teològic aparentment irresoluble. No hi ha cap dubte sobre la posició de Jesús: el ric, el camell i l'ull de l'agulla, l​'“Ai dels rics”, la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló. Els primers cristians regalaven els seus béns i ho compartien tot: sobre això tampoc no hi ha cap dubte. A partir de l'Edicte de Milà (any 313), i amb breus interrupcions com la de Julià, la ràpida transformació del cristianisme en religió oficial de l'Imperi Romà va normalitzar la figura del cristià milionari.​..

Avui existeixen grups catòlics que no senten cap fàstic, més aviat el contrari, pel fet que els seus adeptes s’enriqueixin sense límit (Opus Dei, Legionarios de Cristo​...), i moviments de base que reivindiquen la humilitat i la pobresa. El Vaticà continua privilegiant, tant en la seva gestió quotidiana com a través de les encícliques papals, els primers.

El cas és que, des de fa relativament poc, la riquesa mundial tendeix a concentrar-se en poques mans. Algunes d'aquestes mans (posem com a exemples Elon Musk o el mateix Donald Trump) arriben a proclamar-se moralistes i invoquen “valors cristians” per justificar-se i per justificar un “nou ordre” dominat pels magnats.

En algun moment, la jerarquia catòlica hauria de prendre posició sobre aquest fenomen que arrasa qualsevol principi ètic, cristià o laic. Però el Vaticà fa molts segles que s'encalla quan s’aborda l’acumulació de la riquesa.

​Enric González, 25.1.2026

LliVre 39 PATRIMONI

 

"No s'ha d'oblidar res. Aquest és el lema de l'escut d'armes del meu pare. Estar viu, per ell, es estar fet de records. Per ell, qui no està fet de records no és fet de res." pàg.124

"La mort d'algun dels pares és sempre una cosa horrible... La meitat de la teva vida, o potser més, se te'n va. Et sents més pobre..." pàg. 127

Patrimoni. Philip Roth

pac 252 Fer pressupostos és de ‘losers’

 

​La gestió de la cosa pública, continua empantanegada perquè als nivells territorials que ens concerneixen​ (Barcelona, Catalunya, Espanya) els òrgans de govern no tenen ni la força ni la voluntat de pensar a l'engròs, amb mirada llarga; són presoners del tacticisme i de la dispersió, dos grans pecats de la democràcia que, ara fa un segle, van encendre la flama del feixisme. Estem caient en errors del passat i en trampes conegudes, mentre els feixistes fan la seva via mimetitzant-se en les modes, en la tecnologia, en una mena de modernitat ucrònica.

El feixisme beu de la seva maligna capacitat de seducció, però també de la retòrica buida de cert antifeixisme de postal i de l’exasperació d'una majoria democràtica que se sent allunyada de tot poder de decisió i obligada a renunciar a unes expectatives mínimes de prosperitat. La borsa puja tant com els índexs de pobresa. El sistema no rutlla i no sembla tenir esma per regenerar-se. El bloqueig és l'estat natural de les coses.​..

A Catalunya, a sobre, hem d’empassar-nos cada dia el discurs de la “normalitat” i de la “concòrdia”, quan encara tenim gent a l'exili, i l'amnistia, arrencada amb fòrceps al govern del PSOE, s'aplica de manera lenta i capriciosa per un poder judicial totalment alineat amb la dreta. També és “normalitat” que... els independentistes hagin d'actuar tenallats per l'amenaça de la repressió...

Junts i ERC han de començar a assumir que, per desgràcia, l'ascens anunciat d’Aliança Catalana allunya la possibilitat de reeditar una majoria sobiranista útil. I no cal renunciar a res, ni deixar d'esperar temps millors, per entendre que algunes coses no tenen espera, en un país tan tensionat com el nostre, un país que té raons justificades per preguntar-se si anem en la direcció correcta.

Toni Soler, 4.1.2026

pac 251 "Vull creure que podrem veure Netanyahu jutjat..."

 

Com definiria la situació avui a Gaza?

— Apocalíptica, de destrucció total. Israel ha creat les condicions per impedir una vida digna. Sense sostre, amb tendes improvisades, sense accés a una atenció mèdica adequada… I el que a la gent li costa més entendre és que la il·legalitat d’aquesta situació és estructural. Israel no té autoritat legal per fer el que fa (tampoc per estar a Cisjordània), fins i tot en una guerra hi ha normes. Però això no és una guerra, per a Israel els palestins no són un enemic a derrotar, sinó un poble a aniquilar. ​... Israel i els Estats Units estan abandonant el sistema internacional que es va crear després de la postguerra, se n'està definint un de nou. I no entenem la gravetat i les implicacions que té això.

​Existeix encara el dret internacional?

— La llei existeix, però es viola. Podem qüestionar-ne l'eficàcia, perquè la llei queda anul·lada quan no hi ha voluntat política, i no obstant això el dret hi és. El fet que es violi i s'anul·li no vol dir que no existeixi​...

Per què és tan difícil imposar sancions a Israel? Pel lobi israelià?

— Va més enllà.​.. Crec que de vegades ens confon la idea de l'estat. No crec que els estats tinguin un poder absolut, en cadascun d'ells hi ha un poder que no opera de manera visible. És on es concentra el poder financer, econòmic, militar, tecnològic, el poder dels lobis… i són aquests els que estan per sobre de la llei.​..

Com es relacionen aquests poders?

— Existeix una connexió d’interessos entre aquests homes​... Hi apareixen bancs, grans centres d'interès, i formen una xarxa on la religió no és l'element fonamental, sinó la ideologia supremacista que veu alguns com a superiors als altres. I en el fons d'aquesta idea el que trobem és que hi ha grups que són assassinables, destruïbles. Què hauria passat si als israelians els haguessin fet una dècima part del que els israelians han fet als palestins? Hi hauria segurament una guerra mundial a la regió.

 Carla Turró​ entrevista a Francesca Albanese​ 20/02/2026

pac 250 Quatre mesos de no alto el foc a Gaza

 

​​No hi​ ha alto el foc a Gaza

​Els atacs israelians, gairebé diaris, han provocat 586 morts i l'exèrcit continua ocupant més de la meitat del territori de la Franja

Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient​... La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.

Trencaments de la treva​: ​ Israel tampoc ha complert amb el pla que havia de portar la pau a Gaza pel que fa als atacs sobre la Franja. L'exèrcit israelià ha incomplert l'alto el foc 107 dies dels últims 124. Gairebé la meitat dels incidents registrats han estat bombardejos i atacs dirigits, segons el ministeri de Sanitat de Gaza. És a dir, no haurien estat fruit d'un conflicte més o menys espontani en què els militars israelians han decidit que calia obrir foc per redreçar la situació, sinó que hi hauria hagut una mínima planificació per part de Tel-Aviv. Aquesta situació fins ara s'ha saldat amb la mort de 586 palestins, a més de 1.558 gazatins ferits​.

Dies en què Israel ha atacat Gaza durant la trev​a.​  Només s'han registrat 17 dies sense atacs israelians dels 124 que fa que dura el suposat alto el foc (dades fins al dimarts 10 de febrer) ​...

Núria Sala Venturai Víctor Sanz Guerrero​ ​ 14/02/2026

pac 249 Instruccions per ser una família perfecta 2

Si aquestes condicions els semblen excessives, tinc una prova de consolació: si pel fet de ser humans, massa humans, no ens és possible assolir la perfecció familiar, almenys aspirem a tenir una família com la dels Simpson. Fixeu-vos que tot i que Homer és un addicte compulsiu a la televisió, cada nit sopen a la cuina, tots junts i sense televisió (ni pantalles), ...  i, siguin quines siguin les bestieses que pugui fer Homer —i mira que n’és d’estrafolari i hiperbòlic—, mai en farà cap que pugui posar en risc l'amor de la seva dona. No tinc ni idea de quines poden ser les raons per les quals Marge està tan enamorada del seu singular marit, però sí que sé que en la vida familiar estimar-se és molt més important que comprendre’s. I saps que ets estimat de veritat el dia que pots mostrar a l'altre les teves febleses amb la seguretat que no se'n servirà per mostrar la seva força.

En definitiva, si no podem ser perfectes, aspirem a ser normals, és a dir, a gestionar les nostres neurosis quotidianes sense gaires escarafalls... Perquè algú en una família, com acabem de dir, s'ha de resignar a fer d'adult, i això cansa. Sí, ser pare o mare cansa. Però no importa. Estimar-se és millor! Si tens al teu costat algú que, coneixent mil·limètricament la teva corrua de defectes, continua creient que paga la pena estimar-te, ja t’ha tocat la grossa!

El primer dret d’un nen és el dret a tenir uns pares una mica neuròtics, perquè si tingués uns pares perfectes, amb quins exemples aprendria a gestionar la imperfecta realitat del nostre món?

Gregorio Luri, 10.01.2026

 

pac 248 Instruccions per ser una família perfecta 1

 

Primera: tenir el segon fill abans que el primer. La criança seria molt més relaxada.

Segona: aconseguir que els teus fills neixin amb més sentit comú que energia (que neixin adults, vaja).

Tercera: dominar les estratègies de la intel·ligència emocional​...

Quarta: que tenir fills no ens impedeixi passar tota la nit en un son.

Cinquena: que sigui compatible tenir fills, fer cèntims i gaudir de temps lliure.

Sisena: que l’òrgan educatiu dels nostres fills sigui l’oïda, i no l’ull. O sigui, que els consells que oferim a dojo tinguin més força de convicció que els exemples que donem. Malauradament, els nostres fills tendeixen a ser molt semblants al fill que vam ser nosaltres, i desconnecten així que ens posem en mode “Quantes vegades t'he de dir que…?” És incòmode reconèixer-ho, però tots hem après molt més dels exemples dels pares que dels consells. En conseqüència, sempre estem educant, especialment quan no ens n'adonem, perquè la veritat del que som acostuma a trobar-se en l'espontaneïtat del que fem.

Setena: que fos possible traspassar la responsabilitat educativa dels pares, íntegrament, a l'escola​...

Vuitena: que la fidelitat no exigeixi esforços i que l'amor sigui sempre alegre, de manera que els nostres fills disposin a mans plenes d’exemples perfectes de convivència familiar.

Novena: que el criteri per avaluar la nostra excel·lència com a pares i mares sigui el de les nostres bones intencions i no pas el de les nostres conductes.

Desena, i última: que a la família sempre hi hagi algú resignat a fer d'adult.

​Gregorio Luri, 10.01.2026