pac 247 Quatre xuts al pal

 

Hauria pogut passar quan l’onada era irresistible, quan la independència la defensaven els que ara mateix no ho recorden. En aquell moment el PSC de Pere Navarro, per respecte als seus principis fundacionals i per la pressió de la seva ala catalanista, va presentar-se davant l’electorat proposant una “consulta legal i acordada”. Després va gosar trencar la disciplina de vot al Congrés dels Diputats, en defensa del referèndum. Celestino Corbacho demanava refundar la federació catalana del PSOE. Però al final van ser els catalanistes com Maragall, Elena i Geli els que van marxar, i el partit va patir una fuga de vots en diverses direccions. A Miquel Iceta els seus companys del PSOE li van dir que l'Estat no negociaria mai, que la cosa es resoldria a les males​...

Hauria pogut passar quan Iniciativa (ICV) es va veure desbordada pel 15-M i la crisi, i van emergir la CUP i el Procés Constituent d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, forjant un nou pol independentista d'esquerra...

Hauria pogut passar quan CiU es va trencar, CDC es va veure assetjada per la corrupció i va decidir refundar el partit i canviar-li el nom...

I encara hauria pogut passar, malgrat tot, si el 3 d'octubre, després de l’èxit internacional del referèndum, de la indignació contra la policia i contra el rei, Puigdemont i Junqueras haguessin vist que era el moment d’aprofitar el desconcert espanyol per accelerar, i encarar el conflicte inevitable amb els carrers a vessar...

En aquestes quatre ocasions –pel cap baix– es va perdre l’oportunitat d’alterar el curs dels fets. Ens hem de preguntar si van ser quatre xuts al pal –un cas d’inaudita mala sort– o si, com sol passar a la història, les coses van anar així perquè no podien anar d'una altra manera...

Toni Soler,7.9.2025

pac 246 Rècord històric de treballadors estrangers a Catalunya

​Els ​treballadors nascuts fora d'Espanya ara representen el 18% dels afiliats a Catalunya, mentre que fa deu anys eren el 12%, un increment de sis punts percentuals. Entre aquests ciutadans, els més nombrosos són els de països de fora de la UE (502.899 persones), que suposen el 72% dels treballadors estrangers, mentre que el 28% restant correspon als 194.203 treballadors comunitaris.

Si ens fixem en la nacionalitat dels afiliats estrangers que viuen a Catalunya, la principal és la marroquina, amb 84.279 persones, seguida de la italiana (61.770) i la romanesa (46.799). Entre els extracomunitaris, després del Marroc, el segon país amb més afiliats és Colòmbia (38.906); i el tercer, la Xina (34.529).

Pel que fa als treballadors de la UE, després d'Itàlia i Romania, a Catalunya els més nombrosos són els francesos (23.800), seguits dels alemanys (12.408) i els portuguesos (11.177). En l'última dècada, els afiliats estrangers comunitaris han crescut un 62,4%, mentre que els extracomunitaris s'han més que duplicat (102%).

Paula Solanas Alfaro​ ​ 16/01/2026

 

pac 245 Temps de resistència

Estem vivint uns temps que són de risc, amb independència que siguem dels tranquils o dels arriscats. Els catalans ho hem viscut de primera mà (el risc de desaparició és la condició natural de la nostra existència) i la travessa encara no s'ha acabat. Estan en risc la democràcia, la justícia i els drets humans allà on els donàvem per immutables. De fet, la democràcia sempre ha estat a una generació d’extingir-se, però no ens semblava que el perill fos tan imminent. Tenim la impressió que en el resultat de les pròximes eleccions, les que siguin, ja no estarà en joc només un canvi de govern sinó un canvi de les regles del joc. I per evitar-ho haurem de continuar prenent riscos. Ja som en temps de resistència, millor si és organitzada.

​Antoni Bassas, 17.1.2026

 

pac 244 "No cal arribar a les cambres de gas per ser feixista"

Feixisme és…  — L’exaltació del que som nosaltres.

O sigui, supremacisme.  — És l’element clau. Pensar que nosaltres, siguem qui siguem, som millors. I podem decidir sobre altres.

Dius que ens costa identificar-lo.  — Perquè si pensem que ha de ser un Hitler cridant de manera desaforada, tindrem problemes. Tampoc cal arribar a les cambres de gas. Ni és feixista tothom que no pensa com nosaltres. Però el feixisme sí que planteja superioritat d'un​s contra altres, i això ho podem trobar en diferents espais.

Per què gent amb conviccions comunistes, que estava allunyada del feixisme, acaba considerant que els representa​?  — Hi ha un factor de crisi, i quan ens sentim vulnerables, si tenim por, se’ns activa la necessitat de seguretat. I el feixisme ha treballat molt tradicionalment en oferir seguretat.

Aristòtil, segle V abans de Crist, quan parlava de democràcia deia que els elements clau eren la llibertat i la igualtat. I si no hi havia igualtat, no hi havia llibertat. 

Avui podem parlar d’igualtat?  — Quan tens aquesta precarietat a la societat, que cada vegada afecta més gent, et fa pensar que estem més a prop del que Aristòtil definia com a aristocràcia, el govern dels rics, que no de democràcia, que definia com el govern dels pobres. Els rics tenen més llibertat que els pobres. 

Aleshores?  — La nostra és una societat amb més elements de democràcia que temps enrere. El patriarcat és supremacisme. El racisme és supremacisme. I les diverses lluites han servit per millorar els drets de les dones i dels negres. El supremacisme ha perdut espai, però torna per intentar recuperar-lo. Sense crear democràcia no serem capaços que el feixisme reculi. I això vol dir, entre d'altres, que la gent vegi satisfetes les seves necessitats i que no acabi pensant que el problema de no tenir habitatge és dels immigrants.

​Jordi Mir, 17.1.2026

 

pac 243 Conte de Nadal a Badalona 2

 

... Jo em vaig criar a la Badalona dels anys setanta, i quan tornava d’escola, si en una cantonada sentia palmas corria en direcció contrària perquè els que ens atracaven amb navalles eren “xarnegos” o “quinquis”, els pares dels quals vivien en suburbis o en barraques de la part alta de Badalona o de Santa Coloma. La Badalona de fa 50 anys era una ciutat amb una gran conflictivitat social, com la d’ara. Amb autòctons que se sentien arraconats pels nouvinguts (i per un règim que reprimia la catalanitat). Hi havia gent comprensiva i gent insolidària, com ara...

Alejandro Fernández, líder del PP català i fill d’immigrants asturians, va escriure això a la xarxa X: “Lo de intentar comparar a las honradas y humildes familias que llegaron a Cataluña desde otros lugares de España con los ocupas desalojados en Badalona, es la prueba de que la izquierda ha perdido definitivamente la cabeza...” M’exclamo per la seva sinceritat, però també l’agraeixo. Fernández deixa clar que l’important de tota aquesta qüestió és si els subjectes són espanyols o no. Comparar un immigrant africà amb un d'espanyol, per a ell, deu ser un insult. I això també val per a Albiol, el pare del qual va venir des de Vélez-Blanco el 1960 per “buscarse la vida”, segons llegeixo al diari La voz de Almería. Per sort per a ell, a diferència dels buscavides actuals, ell tenia el DNI correcte.

Toni Soler, 21.12.2025

pac 242 Jocs Olímpics, banderes normals i banderes nacionalistes

 

​... Quina és la diferència entre una bandera espanyola i una de catalana? Que l’espanyola simbolitza un estat. És una bandera amb un estat al darrere. Si tens un estat, la teva bandera és correcta. Si no tens un estat, la teva bandera no queda homologada. De la mateixa manera, quina és la diferència entre un patriota i un nacionalista? Que si tens un estat propi, ets un patriota. Si no en tens, ets un nacionalista, un pesat, un sospitós, un aixafaguitarres i, segons com, un terrorista potencial. Vergonya per al Comitè Olímpic Internacional, que va organitzar uns Jocs a Barcelona on la bandera catalana onejava a totes les instal·lacions i on el català va ser llengua oficial. I no dubtin que un informador espanyol devia alertar els italians que a la graderia podien passar “coses lletges”.

El preu que paguem és el de l'autoestima ressentida per haver de donar explicacions per existir. I aquesta obligació secular modela el caràcter​...

Antoni Bassas, avui mateix 20.02.2026

pac 241 Conte de Nadal a Badalona 1

Terrible la situació dels centenars de desallotjats de Badalona. Terrible per a ells, desarrelats i sense sostre en ple hivern, abocats al submon de la delinqüència i de les addiccions, amb un futur negre com el sutge.​.. la seva presència és un maldecap per als badalonins que van arribar abans d'ells, que majoritàriament viuen un dia a dia precari, amb serveis públics deficitaris i a qui només faltava topar-se amb nouvinguts desconcertats i/o violents, que són d'altres races, la qual cosa revifa el xenòfob que tots portem a dins, aquest dimoni interior que alguns intentem subjugar i que la dreta i la ultradreta miren de fer aflorar a la superfície per esdevenir un ideari, una visió del món i de la gent.​.. García Albiol és un polític agosarat... A les últimes eleccions municipals va obtenir una majoria absolutíssima, per tant la cosa no va només d'ell (perquè no ha mentit mai), sinó dels milers de badalonins que el van votar. No és a Albiol a qui hem de mirar de comprendre, sinó als que el voten. No tots són males persones, ni insolidaris, ni racistes. Són gent que, per culpa del populisme, ha girat l'esquena a la complexitat...

Els nostres impostos haurien de servir per millorar els serveis socials i la seguretat, per fer una política d'habitatge digna d'aquest nom. I, sí, també, per a una política assenyada d’immigració que eviti situacions de penúria i conflicte. Però, sobretot, perquè ningú, sigui d’on sigui, passi l’hivern al ras...

Toni Soler 21.12.2025