divendres, 18 de setembre del 2026

R 54: Quan buidar un ull és una actuació “absolutament perfecta"

 Judici als quatre policies nacionals que van deixar borni Roger Español... el cap dels antidisturbis de la Policia Nacional, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que durant l’operatiu de l’1-O va treballar amb el nom en clau de Marte, en la seva declaració va dir que no van obrir cap expedient als agents perquè un cop revisades les imatges van valorar que havia estat “una intervenció absolutament perfecta”.

I va dir que les imatges de l'incident eren insuficients per identificar l'escopeter i que el cos “no tenia prou diners” per investigar-ho. ¿Disparen 17 bales de goma, que a Catalunya estaven prohibides, a 14 metres de distància, i disparen directament, sense fer rebotar la bola a terra, i diu que va ser una “una intervenció absolutament perfecta”? Va ser perfecta per buidar un ull.


Antoni Bassas  17/09/2026 

dimarts, 15 de setembre del 2026

R 53: La dretanització avança

La dretanització del país avança de forma imparable. No parlo en termes electorals, sinó del nivell de crispació i simplificació del debat, ingredients d’aquest tomb cap a la dreta més pura i dura, la que presumeix de trobar amb facilitat culpables i remeis. La dreta s'està ensenyorint del paisatge i troba terreny adobat en un país com Catalunya, on coincideixen diversos factors de desafecció: a) un sentiment de decadència i desarrelament; b) una tensió real dels serveis públics, i c) la resposta pendular al gir esquerrà dels anys del Procés, quan la CUP marcava l’agenda amb un esquerranisme poc pràctic i molt   moralist​a...

dilluns, 14 de setembre del 2026

R 52: Ceuta com a simptoma

Ceuta ens recorda què és una frontera. Les fronteres són ficcions polítiques amb conseqüències terriblement reals. Uns les travessem en avió o en vaixell gairebé sense veure-les. Altres han de saltar una tanca, nedar, amagar-se o arriscar la vida. La mateixa línia és una porta per a uns i un mur per als altres. La diferència és el cos que intenta travessar-la.
Hi ha cossos que circulen i cossos que són aturats. Cossos que no desperten sospita i cossos que han d’explicar qui són i què fan aquí. El passaport, els diners, el lloc de naixement o el color de la pell decideixen sovint de quin costat de la frontera quedes.
 El declivi d'Europa em preocupa especialment. Malgrat les seves contradiccions, Europa és, per a mi, la millor experiència social construïda fins ara: democràcia, drets, llibertats individuals, protecció social, igualtat davant la llei.​..
​Aquest estiu, a Menorca, al mar, hi vaig veure iots enormes, desmesurats. Em preocupa aquesta manera d’estar al món: la necessitat de sentir-se excepcional, de consumir per confirmar la pròpia importància, convertir el món i les persones en objectes al servei del propi jo. Aquesta lògica contamina molt més que qualsevol cos migrant. Consumeix recursos, erosiona els vincles i ens convenç que viure consisteix a situar-se per damunt dels altres.
Les dues imatges: el migrant que intenta travessar una frontera i el gran iot que la travessa sense veure-la, ens posen davant de l'evidència que no és el moviment el que ens inquieta. És qui es mou. Uns cossos tenen el món a disposició; d’altres han de demanar permís per existir.
Europa no es protegirà perseguint els cossos que arriben a les seves fronteres, sinó protegint allò que la va fer millor: que cap poder pugui decidir que una dona, un homosexual, una persona trans, un pobre, un migrant o qualsevol altre és menys digne de llibertat. 
No he sentit mai l'extrema dreta i la dreta no tan extrema criticar que els diners es concentren cada cop en menys mans. 
Saïd El Kadaoui Moussaoui​  04/09/2026


diumenge, 13 de setembre del 2026

R 51: Inici de curs: recuperar la confiança

 

Els sindicats​... segueixen denunciant unes condicions de treball que dificulten la tasca docent: manca de temps, calor insuportable a les aules, burocràcia, cansament, dificultats per atendre la diversitat i una inclusió que sovint es proclama sense oferir els recursos necessaris. També exigeixen que es defensi el català sense ambigüitats, políticament i normativament, per assegurar que sigui la llengua d’aprenentatge, d’acollida i de cohesió del sistema educatiu. No és un malestar nou ni es pot resoldre apel·lant simplement a la responsabilitat dels mestres. Si volem una bona escola, hem de garantir les condicions perquè els professionals puguin fer bé la seva feina.​..  
El sistema té problemes que les dades han posat en evidència: desigualtats persistents, resultats insuficients, dificultats d'aprenentatge i una capacitat limitada per compensar l’origen social de l​'alumnat. En alguns àmbits cal un pla de xoc. No calen més diagnòstics generals sinó decisions concretes, sostingudes i avaluables​... 
La llei d'educació de Catalunya va establir un marc ambiciós: autonomia de centre, lideratge educatiu, professionalització de les direccions, avaluació i rendició de comptes. El problema és que aquest model –per manca d’acord polític i sindical– no s'ha pogut desplegar mai plenament.​..
​La intel·ligència artificial obligarà a repensar què ha d'ensenyar l'escola, què significa aprendre i quin valor té la transmissió del coneixement quan una màquina pot respondre en pocs segons gairebé qualsevol pregunta. La qüestió escolar més important avui és per a què volem l'escola. La resposta no pot ser només millorar resultats o preparar millor per al mercat laboral. L'escola també ha de formar persones capaces de pensar, conviure, crear, discernir i participar en una societat democràtica. En aquest propòsit, cap tecnologia no substitueix el vincle educatiu.​..
​Recuperar el propòsit de ser mestre és una necessitat política. Cal donar temps als docents, protegir la seva professionalitat i fer possible que puguin dedicar-se a educar.
Anna Jolonch​  04/09/2026


divendres, 11 de setembre del 2026

R 50: El Marroc explicat als ingenus

 

dimecres, 9 de setembre del 2026

R 49: "Amics, bona tarda a tothom"

 

dimarts, 8 de setembre del 2026

R 48: EN VIDA TEVA !