R 66: Organització de les Nacions Desunides

Durant tres dies, Nova York ha estat la capital del món. L'Assemblea General de l'ONU ha escenificat, a cop de discurs dels principals caps d'estat o de govern, com està d’enrevessat el planeta.​..

Massa discursos i poca capacitat d'acció. Bones intencions però sense cap capacitat d’aplicació. Ja sabíem, des de fa temps, que el seu Consell de Seguretat continua bloquejant les qüestions importants de debò perquè les cinc potències amb dret de veto (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França) voten, sempre, a favor del seu interès particular. Per tant, la distància entre allò que proclama l’ONU, de bona fe, i el que passa sobre el terreny és enorme.​..

Unes Nacions Unides més desunides que mai. Una ONU imprescindible però impotent, que veu com les grans potències fan la guerra al marge de les seves regles. I l’Assemblea, lligada de mans i peus, no pot fer res per aturar els Trumps de torn que, encegats pel poder absolut, tiren pel dret, se salten les normes internacionals i van a la seva a cop de rampell, sense criteri ni control​...

Xavier Bosch​  25/09/2026

 

R 65: Tenim un pla

La política, per desgràcia, té com a prioritat absoluta el dia d’avui i com a únic horitzó la pròxima convocatòria electoral.​.. 

El pitjor d’aquest presentisme en l’acció política és que acaba encomanant-se al conjunt de la població, alimenta l’egoisme i el campi qui pugui. El motor del progrés ha estat sempre l’aspiració de veure prosperar els fills. Això s'ha acabat. I la decepció porta molta gent a oblidar-se del bé comú.​..

​... la immigració ha esdevingut una qüestió estructural, sense data de finalització, perquè obeeix a problemes aparentment irresolubles, com és la crisi demogràfica a Europa, la fallida crònica de molts països subdesenvolupats i, ben aviat, els efectes de la crisi climàtica en determinades zones especialment vulnerables, com l​'Àfrica subsahariana.​..

De la mateixa manera que el contracte social ens vincula a través dels deures, però també dels drets, una altra mena de contracte, diguem-ne vital, ens hauria d’indicar que els sacrificis que fa la nostra generació tindran una recompensa en la generació següent.​ Que aquests temps convulsos tindran una data límit, que algun dia la demografia es gestionarà de manera raonable, mentre que els països rics faran un esforç conjunt, una mena de Pla Marshall, per millorar les condicions de vida en els països d'on procedeix la gran massa migratòria. I que a casa nostra els sacrificis es compensaran amb un reforçament de l’estat del benestar, la seguretat col·lectiva i la cohesió social i cultural.

Les administracions hauran de fer un esforç ingent per recordar que compartim vehicle, viatge i destí; per evitar que el principi de solidaritat quedi enterrat pel nihilisme del campi qui pugui.

Toni Soler​  19/09/2026

 

R 64: Son molt bona gent!

​... A la granja de criança de pollets del germà de la Isabel, l’Antoni, hi treballen uns quants subsaharians, "els negres", diu ell. A l’Antoni li agrada ser políticament incorrecte, tal com raja. Als més antics ja els ha fet contracte. Fan més hores que un ventilador i no es queixen. No sap ben bé on viuen, repartits en pisos atrotinats, però se'n surten. Van en bicicleta amunt i avall, i encara estalvien diners i els envien a les famílies de l'Àfrica. Són de fiar. Però si un falla, fora. No trobaria ningú del país que volgués fer unes feines tan dures. Per descomptat, els seus fills ni pensar-ho, tots dos estudien a Barcelona. La granja durarà fins que l’Antoni digui prou. Però és d’aquests que no pensen en jubilar-se. Què faria, si no?

Al poble l’única botiga que està sempre oberta és la del pakistanès, en Rudi. Així li diuen. La Isabel és bona compradora i ell sovint li regala fruita macada. "Toda para ti, Isa!" Li recorda l’Armando, aquell aragonès que quan era petita tenia un colmado, can Maitanquis. En Rudi tampoc no tanca mai. Du la simpatia als llavis i té bon gènere, millor que el del súper.​..

La Isabel ho té clar: el poble ha canviat molt, cada cop hi ha més gent forana. Ja no és com abans. Se sent més castellà i tothom va a la seva. La gent no es coneix. Està bé que vinguin immigrants, però no tants, eh? I que siguin legals. Catalunya no pot ser una ONG mundial. Només faltava això de Ceuta. Ens hi van la identitat i el benestar... Però que no li toquin la María i la Carolina, en Moisés i en Josele, en Moha i la Fàtima, els subsaharians de la granja –com coi es diuen?–, en Rudi i en Nino. Són molt bona gent! 

Ignasi Aragay​  18/09/2026

R 63: Torna setembre

Setembre ja és aquí. Per mi, un mes molt estimat perquè s'hi anuncia l’acabament de l'estiu, l'estació més espantosa de l'any. Encara que la tardor no comença fins al 21, depèn dels anys​...M’agrada el setembre, pel fonoll, pel raïm, per les figues, pels melons.​..Torna setembre, amb el dia de les marededeus trobades, que se celebra el dia 8...​ 

També, al setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. El dia 11. És una festa commemorativa i reivindicativa. S'hi commemora la caiguda de Barcelona en mans del rei Borbó el 1714 i es reivindica sobretot la independència de Catalunya. Fa molts anys que es reivindica, però encara no s'ha aconseguit. I és molt possible que mai no s’aconsegueixi, perquè Espanya no ho vol i Europa tampoc no ho vol. Només ho volem els catalans. Alguns catalans, per parlar clar. Els que la volem som titllats de separatistes i de traïdors. I alguns, com ara jo, han perdut amics per culpa de totes aquestes reivindicacions. Què hi farem! Cada any s'organitzen manifestacions. Algun any van ser multitudinàries. Ara són més modestes, perquè la gent es cansa. La gent està cansada, és veritat. Però la independència és un desig que mai no morirà. Torna setembre i ens el revifa, aquest desig.​...

Torna setembre. Ja és aquí. De moment em faig un tip de figues, dolces, perfumades, sobretot les de coll de dama. Un tast de felicitat.

Narcís Comadira​  18/09/2026

R 62: La Catalunya que es vol autodestruir

 

​... Estem alimentant des de tots els àmbits el fantasma d’Aliança Catalana, donant-li una presència mediàtica molt per sobre del nombre de votants que van confiar en ella. I només ens esgargamellem assenyalant les línies vermelles que creua, l’escàndol que provoca –que és llaminer per obtenir clics però un desastre des del punt de vista del debat seriós​-. Per què no se li pregunta a la líder de la formació exactament com farà tot el que promet que farà? Temo molt que no té cap solució pràctica per als problemes que ella creu que són deguts als immigrants. Si no té competències ni fronteres no podrà expulsar-nos a qui troba que sobrem per molt que ho vulgui. De totes maneres jo no hi perdria ni un minut, amb algú que declama amb el seu horrible català del XIX (pobre Pompeu Fabra) lletanies que semblen més homilies que no pas propostes polítiques. A qui faria moltes preguntes és a les persones que volen votar-la: creuen realment que la de Ripoll farà el que els promet que farà? S’ha de ser molt ingenu, encara més si el que empeny aquest electorat és la frustració de la desfeta del Procés. ¿No en van tenir prou amb l'engany dels líders de llavors que ara volen apostar per una dona que no sembla tenir ni la més remota idea de com funciona el seu país i s’inventa unes exigències de catalanitat que no compliria ni el Comte Arnau? De nou és l’esmentat filòsof alemany Peter Sloterdijk​ el que descriu com ningú el que passarà si a Catalunya guanya Aliança Catalana: “Un cop que entra en joc la qüestió de la identitat, el camí de l’autodestrucció és molt més curt”. 

Najat El Hachmi​  18/09/2026

R 61: 1 d'octubre, ni oblit ni perdó!

Avui, u d'octubre, envio aquesta gran lliçó de Josep Fontana en forma de document visual.

"La identitat és una realitat que neix d'una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang" Josep Fontana 

https://youtu.be/gqv_TF2o_Qs?si=nsYMBs7eGYrHxSoN

R 60: Lamine Yamal i la tabarra de la Pilota d'Or

La tabarra que està donant el Barça perquè Lamine Yamal guanyi la Pilota d'Or no es pot maquillar​... No se n’ha pogut escapar ni l’esmunyedís Hansi Flick. L’entrenador alemany, enemic dels egos i els elements que distorsionen els objectius col·lectius, va ser cridat a files per canviar el seu discurs a petició de l'estrella i la cúpula del club. Una mica forçat per les circumstàncies, Flick també va acabar per declarar-lo mereixedor del premi. A ningú se li escapa que tenir el futbolista coronat amb el màxim guardó individual significaria augmentar ingressos i millorar la imatge de marca. Hansi, nosaltres també tenim moltes ganes que s'acabi aquesta sorollada insuportable.​..  

és​ absurd dotar d’aquesta transcendència un trofeu tan arbitrari que pot acabar a mans de Fabio Cannavaro ​... Tot i que sovint té una credibilitat relativa, és un tipus de prestigi que figura al contracte dels cracs en forma de variable lucratiu. I no ens enganyem: gaudir del privilegi de l​'Olimp també és un somni per al 10.​..  Demanar-li a Lamine que estigui per sobre de tot això i que s'esper​i que els fets s​'imposin, potser és massa agosarat. No és Leo Messi.

Quants cops heu sentit l’astre argentí fer declaracions com les de Lamine Yamal a Universo Valdano? Enmig d’una lluita inventada –perquè no tenia rival– amb Cristiano Ronaldo, les Pilotes d'Or li van ploure parlant al camp cada tres dies. No li calia verbalitzar res, només sortir a jugar. Leo és Leo i Lamine és Lamine, ho tenim clar. Al segon li encanta l’exuberància pública i ser el rei dels focus.​..

Marta Ramon​  25/09/2026