dimarts, 28 de juny de 2022

pd 2497 Brètols i burocràcia a Barcelona

 (arafa<d'1any)

L’escultura de Jaume Plensa que hi ha davant el Palau de la Música, Carmela, va aparèixer pintada ara fa una setmana. Algú hi va gargotejar alguna cosa semblant a una firma, en una galta i al clatell del bust... Es tracta de guixar per guixar, com si els autors actuessin víctimes de la seva immaduresa i d’algun horror obsessiu a les parets netes i el respecte pel que és de tothom...
Abans-d'ahir, sis dies després de les guixades sobre la Carmela, operaris de l'Ajuntament de Barcelona van netejar-la. Van trigar una mica, sí. Dissabte 4, una persona va avisar per Twitter a l’Ajuntament, amb foto inclosa. El 010 es va lluir amb la resposta: “Cal sol·licitar aquesta actuació directament al departament de projectes urbans. Tens les dades de contactes en aquest enllaç, gràcies”. I l’enllaç. Que tenim un problema d’educació és evident, però convindria que l'Ajuntament no desanimés els ciutadans cívics amb respostes burocràtiques, allunyades de qualsevol sentit comú, i millorés tant la seva comunicació interna com la rapidesa en la solució. 
Antoni Bassas, 11.12.2021

dilluns, 27 de juny de 2022

pd 2496 Fer l'esforç de NO aprendre català

(arafa<d'1any)
El senyor Meyer...la filla gran li feia d’intèrpret. La nena va trigar un curs a entendre la mar de bé el català i el castellà, a part de l’anglès i de la llengua pròpia, que és l’alemany. Va passar el mateix amb la nena gran de la senyora Zhào, mestressa del basar del poble del costat. Des de sempre és la seva filla gran la que contesta les preguntes sobre on són les coses en perfecte català... Alguns dels pares el primer que van fer va ser aprendre el català i voler que els fills l’aprenguessin. Una d'aquestes mares, la senyora Rafiq, un dia em va dir: “És que després de dos anys vivint aquí és més esforç no aprendre català, que aprendre’l”... Partits polítics que a Catalunya no es mengen un torrat, amb plataformes que tenen menys socis que el club de petanca de Sant Kevin de Vallfosca, estableixen una realitat que no els dona la realitat de les urnes. I vet aquí que una sola família amb un sol fill dictaminarà, gràcies als jutges, com s'han de fer les classes de parvulari en un poble... No és que vulguin més castellà. Saben perfectament que de castellà n'hi ha prou, o els nens sortirien sense parlar-lo i escriure’l. El que volen és que la filla petita de la senyora del basar i el fill petit de la senyora islandesa, així com la senyora Rafiq, no el parlin, el català, amb aquesta naturalitat, gràcia i alegria d’ara.  
Empar Moliner, 11.12.2021

 

diumenge, 26 de juny de 2022

pd 2495 Ramon Muntaner, viure de veres

 (arafa<d'1any)

Quan en Ramon Muntaner sortia a un escenari, ara fa gairebé cinquanta anys, amb els cabells llargs i rinxolats i una guitarra a les mans i començava a cantar “Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare, cansat i sense fe, renec o riallada”, els qui el sentíem teníem una clara sensació de veritat. Allò que ens estava dient en Ramon Muntaner, encara que fossin paraules de Pere Quart o de Palau i Fabre o d’Espriu, ens ho estava dient ell. I era cert. Tenia el dring de les coses certes, d‘estar dient d’una manera bella i clara el que creus i el que vols. Per això l’admiràvem. Perquè transmetia veritat humana. Perquè en Ramon, quan musicava un poema, un bon poema, triat amb sensibilitat i saviesa, no tan sols li endevinava la música que duia a dins, fins al punt que ja no el pots llegir sense sentir en el fons aquella música. També el feia seu. L’adoptava, com si els poetes haguessin dit amb precisió allò que ell ens volia dir...
... un home lliure, que diu en cada moment allò que vol dir, que calla quan creu que ha de callar, que no està per orgues ni per modes ni per consignes ni per imposicions. Que canta i compon. Que creu en la música i les paraules, sempre, canti o no canti. Encara que les paraules no siguin seves, perquè de fet sí que són seves, les ha fet seves. Un home lliure i conseqüent que s’aboca a la vida, a l'amor, a l'Àngels i als fills, a l'amistat, a la feina. Que fa el que creu que ha de fer... algú que viu de veres. Un desig polític, esclar. No es pot viure de veres si no et deixen. Els homes no poden ser si no són lliures. Però que va també més enllà o més ençà de la política. Que té a veure amb les emocions, amb la creació, amb la veritat. Amb la vida...
Vicenç Villatoro Lamolla, 11.12.2021

dissabte, 25 de juny de 2022

pd 2494 Heroïcitats

(arafa<d'1any)
... inauguració de la gran llibreria internacional Finestres, que neix acompanyada d’una editorial amb el mateix nom, especialitzada en el còmic i la novel·la gràfica en català... Així que tenim l’oferta a punt: variada, moderna, clàssica, per a lectors de tota mena. Però tot aquest esforç –gairebé podríem dir que heroic– no servirà de res si no tenim prou lectors. I de lectors en català només en tindrem si assegurem que la llengua faci molt més que sobreviure. Que sigui la llengua necessària i també la llengua de l’oci. Que els joves trobin el més natural del món llegir en la mateixa llengua amb què aprenen filosofia, fan classes de ioga, miren sèries i fan birres amb els amics. I tot això –o algunes d'aquestes coses– no depèn només de nosaltres, desafortunadament. O sí. Vull dir que encara que estiguem en mans de governs centrals hostils amb el català, la nostra actitud pot fer-hi front, amb una resistència activa i aquesta cansada militància a què ens obliga ser part d'un país sense estat... Ser català és cansat,, però saber-nos imprescindibles per salvar una llengua és emocionant, no em direu que no. I és força més digne que creure que la teva cultura és el centre del món i riure’s de les llengües que no són la teva. Això no sé si és cansat, però és patètic.
Sílvia Soler, 11.12.2021

divendres, 24 de juny de 2022

pd 2493 Casado, l'indigne

 (arafa<d'1any)

...
No és que el PP hagi renunciat a Catalunya, sinó que ha renunciat a la veritat. ...necessita mentir per sobreviure. Ja fa anys que el PP ha donat Catalunya per perduda políticament, perquè comprova que com més mentides digui de nosaltres més vots aconseguirà a Espanya. Els corresponsals estrangers ho entenen tot quan els ensenyes el mapa electoral: la dreta capaç de guanyar a Espanya és irrellevant a Catalunya. No és veritat, doncs, que el PP sigui un gran partit espanyol. Una dada: PP, Vox i Ciutadans sumats tenen el 15% dels escons del Parlament. I ja no els amoïna gaire, han après que amb això en tenen prou per parar un Estatut, perquè allò que no guanyen a les urnes ho guanyen als despatxos (o als jutjats)...
Insistint en la mentida de manera incendiària en un tema inflamable, Casado confirma que és un polític indigne de tenir cap responsabilitat sobre la convivència entre persones. Ara ens toca als catalanoparlants respondre-li de la millor manera: usant i compartint el català amb tothom.
Antoni Bassas, 18.12.2021

dijous, 23 de juny de 2022

pd 2492 Acceptar les "cookies"

 (arafa<d'1any)

... cada dijous vaig a aquest mateix bar de l'Eixample de Barcelona. És un bar d’aquests cuquis que fan cookies... L’atenen tres noies, que ja es veu que han de ser simpàtiques per contracte. Quan entres sempre et diuen un “hola” franc, alegre i musical. Potser mi-do. Com el cucut que cantava dins del bosc de la cançó. Cu-cut!
Cada dijous li demano un tallat a la mateixa noia. Sempre un tallat. I cada cop ella se’m mira perplexa, aclaparada, espantada, diria, i em diu: “No entiendo”. Cada dijous la mateixa noia i la mateixa clienta fan el mateix ritual. Jo repeteixo “Un tallat”, provant de ser molt simpàtica, i ella repeteix que no m’entén, ja no tan simpàtica. Llavors o li dic “Un cortado” o li dic “Un tallat es un cortado” o una companya del fons li tradueix la petició...
Ella potser viu sense saber que existeix el català (no ho descartaria). En tot cas, el que em sorprèn és que la noia aconsegueixi, setmana rere setmana, no fixar aquestes dues paraules... Em sembla molt més difícil i meritori per part seva no recordar i interpretar aquestes dues paraules que no pas recordar-les...
Empar Moliner, 18.12.2021