dilluns, 18 de març de 2019

pd 1463 La culpa és dels separatistes (i 3)

(de la sèrie: arafaunanyomés)
La neollengua que Orwell va imaginar consisteix a dir les coses al revés de com són. Espanya n’està vivint un episodi.
L’episodi de la suposada “fugida massiva” d’empreses passarà a la història com un exemple més de la utilització de la neollengua: els causants de la fugida van ser el govern espanyol i els seus partits aliats, un monarca embogit i unes amenaces de boicot d’una població espanyola irritada que acomiadava la Guàrdia Civil amb crits d’“ ¡A por ellos! ” Però això no els impedeix repetir cada dia i sense que els caigui la cara de vergonya que la culpa és dels separatistes.
Xavier Sala i Martin

diumenge, 17 de març de 2019

pd 1462 La culpa és dels separatistes (2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)
Acusen els independentistes d’utilitzar la violència, però ells empresonen els seus líders sense judici per delictes de “rebel·lió” i “sedició”, dos conceptes que impliquen una violència que no ha vist mai ningú. És més, és la seva policia la que estomaca àvies a les portes dels col·legis electorals, són ells els que comencen la campanya amb un crit d’incitació a la violència, “ ¡A por ellos! ”, i són ells els que, quan es manifesten, acaben sempre a bufetades... I, darrerament, no es pot parlar d’economia sense que els unionistes treguin el tema de la “fugida massiva d’empreses”, una “fugida” que figura que demostra que la independència de Catalunya no és viable i que la “deriva independentista” ha causat una catàstrofe econòmica... El que explica la suposada fugida no és la por a la independència sinó la por a les represàlies d’un govern espanyol embogit fins al punt d’estar disposat a causar un cataclisme econòmic per tal d’evitar la independència.
Xavier Sala-Martin

divendres, 15 de març de 2019

pd 1461 La culpa és dels separatistes (1)

(de la sèrie: arafaunanyomés)
Una de les eines predilectes d’aquesta dictadura és el que anomena la neollengua, que consisteix a dir les coses exactament al revés de com són realment... Amb més de 900 imputats per corrupció el Partit Popular és, amb tota seguretat, el partit més corrupte d’Europa. Però cada dia veiem els seus líders oferint sermons sobre la necessitat que “tothom ha de complir la llei”.
Els partits unionistes qualifiquen els sobiranistes de supremacistes, feixistes i nazis. Però és a les seves manifestacions que sempre apareixen banderes amb creus gammades i on es fan salutacions hitlerianes o franquistes...
Xavier Sala i Martin

dijous, 14 de març de 2019

pd 1460 Cases

Les cases es poden vendre però sempre es conserven dins d’un mateix”. (La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg)... Les cases on hem viscut es queden a dins nostre perquè no són quatre parets de totxos, són l’urna que guarda les vivències d’una família i esdevenen, per tant, un recinte sagrat...
Alguns em diuen que cada vegada que passen per davant de la casa on van créixer (o néixer!) -on ara viu gent desconeguda- se’ls encongeix el cor o senten clarament vibracions sentimentals. D’altres asseguren que somien amb una casa on van viure fa molt de temps, tot i que potser no hi han tornat a posar els peus...
Sílvia Soler

dimecres, 13 de març de 2019

pd 1459 La coartada burgesa (i 2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)
...quan Xavier Domènech afirma que no pactaran mai amb JxCat perquè al darrere hi ha el PDECat, als nobles salons del Círculo Ecuestre, als despatxos de Foment del Treball, a les plantes de direcció de la Caixa, del Banc Sabadell, de Planeta, etcètera, la veritable burgesia o els seus gestors somriuen complaguts mentre esperen que els comuns siguin decisius, sí, i amb l’ajuda d’Iceta evitin el malson d’una majoria independentista.
Joan B. Culla

dimarts, 12 de març de 2019

pd 1458 La coartada burgesa 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)
"el catalanisme (per tant, també l’independentisme) és un invent, un muntatge de la burgesia a fi d’amagar els seus interessos de classe" (atribuït a Solé Tura)...
hi ha, en l’òrbita del PSC i de les seves forces auxiliars, també en el territori de Catalunya en Comú i en particular d’Iniciativa, una doble pulsió que mereix ser subratllada. D’una banda, la inextingible fòbia anticonvergent, una barreja de rancúnia i frustració acumulades des del 1980. De l’altra, la necessitat que moltes persones experimenten de sentir-se sempre d’esquerra i, per tant, de situar tot allò que rebutgen -ara, l’independentisme- a la dreta, en el camp conservador, burgès, antisocial, etcètera...
Joan B. Culla

divendres, 8 de març de 2019

pd 1457 No s'havien d'atrevir...

(de la sèrie: arafaunanyomés)
No s’havien d’atrevir a retirar les urnes amb violència policial (Espanya no s’ho podia permetre). Era improbable que s’acusés els líders cívics i se’ls empresonés per inexistents actes violents (la justícia no s’ho podia permetre). Els presos polítics havien de sortir tots en llibertat provisional per no beneficiar el 21-D l’independentisme (l’unionisme no s’ho podia permetre). El 155 havia de ser light per salvar les formes (Rajoy tampoc s’ho podia permetre).... Res no havia de passar. Tot ha acabat passant...
Ignasi Aragay