AMANUENSE HISTÒRIC
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dissabte, 23 de setembre de 2023
E.E. 227 CASES D'ESCRIPTORES
dilluns, 18 de setembre de 2023
E.E. 226 TANT DE BO T'ENAMORIS
En un institut de secundària hi han penjat un cartell amb el lema “Mites
de l’amor romàntic”, que diu que “són un conjunt de creences socialment
compartides sobre la suposada veritable naturalesa de l’amor, que solen
ser fictícies i irracionals” i que “provoquen grans decepcions i
frustracions i accentuen el sexisme”. Entre els mites del cartell hi ha
el de “l’abnegació”, que és creure que “l’amor implica fer sacrificis i
prioritzar el benestar de la parella, cosa que pot suposar que algú es
lliuri incondicionalment o exigeixi a la seva parella que ho faci”, o el
de “l’aparellament o la parella”, que és creure que “la monogàmia
heterosexual és una institució amorosa natural i universal” i creure que
“no es pot ser feliç sense tenir una relació de parella”. No és que l’amor impliqui sacrificis, que també, és que “el benestar de
la parella” pot resultar-te agradable i desitjable, sobretot si és un
benestar que no és lluny del teu... Lliurar-se incondicionalment? Pot ser un plaer i pot ser mutu. Jo no ho
veig tan complicat. I això de la monogàmia heterosexual també ho veig
una mica passat de moda. Als instituts hi ha joves heterosexuals i
homosexuals que aspiren a la monogàmia. També hi ha joves, heterosexuals
o homosexuals, que tenen relacions obertes i que han canviat el
concepte de possessió. Tot està bé. Quan algú vol “compartir la vida”
amb algú altre ho fa per un profundíssim desig d’estar-hi sempre, de
menjar-se'l, de tenir un sofà per veure-hi pel·lis i de fer el sopar
junts. Esclar que s’acaba, esclar que surt malament, esclar que fa
patir, però em sembla que enamorar-se és una de les millors coses que li
poden passar a un adolescent. L’enamorament no és una construcció
social... Empar Moliner, 15.4.2023 |
dimarts, 12 de setembre de 2023
E.E 225 DE TOT AIXÒ TAMBÉ SE'N RESSENT L'INDEPENDENTISME
Ignasi Aragay, 11.9.2022
dilluns, 11 de setembre de 2023
E.E. 224 ¿LA FESTA DE TOTS ELS CATALANS?
dissabte, 9 de setembre de 2023
E.E. 223 UNA PREGUNTA DIFÍCIL
dijous, 7 de setembre de 2023
E.E. 222 FRANCO, FRANCO, FRANCO!
Torna el "mori la intel·ligència" de l'octubre del 1936 a la Universitat de Salamanca... És a dir: torna cruament el combat contra la cultura i la diversitat... La cultura, sobretot si és catalana, els genera por, urticària, obcecació. Senzillament, no accepten la diferència, ni lingüística ni ideològica, i no tenen cap mena de pudor a proclamar-ho. La nostra educació sentimental és per a ells adoctrinament, on nosaltres veiem llibertats ells proclamen "ley y orden", el dret a usar i promoure la nostra llengua el consideren llavor de separatisme... tot està permès contra el català...
Del que han començat a fer se'n diu censura. És –les coses cal dir-les pel seu nom– el vell feixisme transportat al segle XXI. El seu pensament és primari: si una cosa, persona o idea no m’agrada, l’aparto del meu camí, l’esborro, com si no existís. L’actor Juan Diego Botto ho sap i ho descriu molt bé: "La història ens ensenya que es comença cancel·lant textos i s’acaba cancel·lant persones".
Però els que pensem
diferent de Vox existim i no tenim caps ganes de desaparèixer. Si el
franquisme, malgrat tot el mal i el dolor que va provocar en els anys de
guerra i en la llarga dictadura, no va aconseguir acabar amb el català
ni amb l’esperit de llibertat, justícia, cultura i respecte a la
diversitat, tampoc no han de guanyar ara els seus hereus. En són hereus
sense cap mena de dubte... Quina estranya habilitat té la pell de brau per fer ressorgir una vegada
i una altra la subcultura de l'enfrontament i l'odi, endèmica pulsió
sectària? Les dues Espanyes es tornen a esbatussar, i alguns sempre hi
perdem... Canvien els noms, però persisteix la mateixa bel·licositat, en la qual
sempre perd la cultura, en general, i la diferència catalana, en
particular... Europa no ens va ajudar durant la Guerra Civil, tampoc no ho farà ara,
quan l'ambient d’involució és general. Vox n'és només la versió ibèrica,
normalitzada pel PP...
Ignasi Aragay, 16.7.2023
dissabte, 2 de setembre de 2023
E.E. 221 EL MASCLE IBÈRIC VOTARÀ
Us
dirà, i serà cert, que ell no vol tractar malament cap dona, ni molt
menys assassinar-la. És més; als assassins de dones ell els condemnaria a
mort. Però la seva senyora viu esporuguida aviam per on sortirà, perquè
ell decideix què se sopa, quin canal es veu i quan, i on van de
vacances. Pot passar, per exemple, que s'enfadi i marxi de la taula, que
no parli durant hores, emmurriat, i que quan li preguntin què li passa
contesti que “ja ho hauries de saber”. Fa acudits, en broma, oitant,
racistes...
Cap dona li pot qüestionar res, això és cert. Ell té raó i si li sembla que la perd, es posa violent, crida, els ulls se li injecten de sang. És conspiranoic a gran escala (no es va vacunar) i, per tant, també a petita escala (li sembla que tothom està contra ell i que el critiquen o l’espien). Sense cap ironia pot dir “digues-m'ho a la cara” o “sortim a fora”. Té mal beure... Llença escombraries on li sembla, perquè el mobiliari urbà no és seu i ja paga escombriaires. Es passa el dia dient que no ha estudiat, però que és molt llest. Ja té claríssim a qui votarà.