- Els
que deuen el seu govern a una revolució seran després, indefectiblement,
els més intolerants i intransigents amb qualsevol innovació. (pàg. 51)
- Qui no experimenta personalment la vida humana d'una manera plena i joiosa serà sempre inhumà amb els altres. (pàg. 59)
- Témer un dictador no és pas estimar-lo, i qui se somet exteriorment a un terror no en reconeix pas la legitimitat. (pàg. 75)
-
Una munió (de persones) unida per l’atzar mai no es podrà imposar a un
exèrcit militaritzat; un descontentament desorganitzat mai no pot fer
front a un terror organitzat. (pàg. 78)
- «Tota intolerància és anticristiana i, quan recorre al terror, inhumana» (pàg. 154)
-
Cada època tria sempre un grup diferent de desgraciats per descarregar
col·lectivament contra ells el seu odi acumulat... Les consignes, les
ocasions, canvien, però el mètode de difamació, menyspreu i destrucció
sempre és el mateix. (pàg. 157)
- Una persona veritablement humana no pot deixar d’irritar-se quan veu que succeeixen coses inhumanes. (pàg. 163)
-
«Oh, Crist, Creador i Rei del món,veus aquestes coses? ¿T’has convertit
de debò en una persona completament diferent de la que eres, tan cruel i
tan hostil de Tu mateix? Quan eres a la Terra no hi havia res més
clement, res més amable que Tu, ningú que tolerés la burla amb més
suavitat; insultat, escarnit, burlat, coronat d'espines, crucificat
entre lladres, enmig de la més profunda humiliació, vas pregar pels qui
et van infligir tots aquests insults i vexacions. És veritat que ara
estàs tan transformat? T'imploro, en el santíssim nom del teu Pare:
¿permets de debò que aquells que no segueixen totes les teves
instruccions i manaments exactament com els teus mestres exigeixen
siguin ofegats en l'aigua, esquinçats amb tenalles fins a les entranyes,
empolvorats amb sal, esbocinats amb espases, rostits en petites
fogueres i torturats fins a la mort el més lentament possible amb tota
mena de turments? De veritat, oh Crist, aproves aquestes coses? ¿Són
realment els teus servidors els qui organitzen aquestes carnisseries,
els qui torturen i esquarteren la gent? ¿Hi ets de debò, quan s’invoca
el teu nom com a testimoni, en aquestes carnisseries tan cruels, com si
tinguessis fam de carn humana? Si Tu, Crist, ordenessis de debò aquestes
coses, què li quedaria per fer a Satanàs? Oh, terrible blasfèmia, dir
que Tu fas aquestes coses, les mateixes coses que ell! Oh, vil valor
dels homes, imputar a Crist aquestes coses que només poden ser voluntat i
invenció del diable!» (Prefaci del llibre Dels heretges de Sebastià Castellio, escrit l'any 1554) (pàg. 165)
-
Des del començament del món, tot el mal ha vingut dels doctrinaris que
declaren de manera intolerant que la seva opinió i la seva visió del món
són les úniques. (pàg. 177)
- El dret diví ha donat a cada home un
cervell per pensar de manera independent, una boca per parlar i una
consciència com a última autoritat moral interior. (pàg. 179)
- «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home»:
unes paraules meravelloses, humaníssimes i immortals en la seva veritat
i claredat. Amb aquesta frase, que sembla extreta a martellades d’un
bonze dur, Sebastià Castellio va pronunciar la sentència de tota
persecució ideològica per a tots els temps. (pàg. 183)
- Les
naturaleses humanistes o erasmianes no són lluitadores permanents. La
insistència fanàtica dels homes de partit i el seu proselitisme
persistent els semblen indignes d'un home espiritual. Confessen la seva
veritat una vegada, però tan bon punt han donat a conèixer el seu punt
de vista, els sembla superflu tractar de convèncer contínuament el món
de manera propagandística que és l'únic correcte i vàlid. (pàg. 194)
Sebastià Castellio va morir a Basilea, el 29 de desembre de 1563, als quaranta-vuit anys.
Stefan Zweig va escriure aquest llibre el 1936 fugint ja del nazisme de la seva Viena natal.
