pac 244 "No cal arribar a les cambres de gas per ser feixista"

Feixisme és…  — L’exaltació del que som nosaltres.

O sigui, supremacisme.  — És l’element clau. Pensar que nosaltres, siguem qui siguem, som millors. I podem decidir sobre altres.

Dius que ens costa identificar-lo.  — Perquè si pensem que ha de ser un Hitler cridant de manera desaforada, tindrem problemes. Tampoc cal arribar a les cambres de gas. Ni és feixista tothom que no pensa com nosaltres. Però el feixisme sí que planteja superioritat d'un​s contra altres, i això ho podem trobar en diferents espais.

Per què gent amb conviccions comunistes, que estava allunyada del feixisme, acaba considerant que els representa​?  — Hi ha un factor de crisi, i quan ens sentim vulnerables, si tenim por, se’ns activa la necessitat de seguretat. I el feixisme ha treballat molt tradicionalment en oferir seguretat.

Aristòtil, segle V abans de Crist, quan parlava de democràcia deia que els elements clau eren la llibertat i la igualtat. I si no hi havia igualtat, no hi havia llibertat. 

Avui podem parlar d’igualtat?  — Quan tens aquesta precarietat a la societat, que cada vegada afecta més gent, et fa pensar que estem més a prop del que Aristòtil definia com a aristocràcia, el govern dels rics, que no de democràcia, que definia com el govern dels pobres. Els rics tenen més llibertat que els pobres. 

Aleshores?  — La nostra és una societat amb més elements de democràcia que temps enrere. El patriarcat és supremacisme. El racisme és supremacisme. I les diverses lluites han servit per millorar els drets de les dones i dels negres. El supremacisme ha perdut espai, però torna per intentar recuperar-lo. Sense crear democràcia no serem capaços que el feixisme reculi. I això vol dir, entre d'altres, que la gent vegi satisfetes les seves necessitats i que no acabi pensant que el problema de no tenir habitatge és dels immigrants.

​Jordi Mir, 17.1.2026

 

pac 243 Conte de Nadal a Badalona 2

 

... Jo em vaig criar a la Badalona dels anys setanta, i quan tornava d’escola, si en una cantonada sentia palmas corria en direcció contrària perquè els que ens atracaven amb navalles eren “xarnegos” o “quinquis”, els pares dels quals vivien en suburbis o en barraques de la part alta de Badalona o de Santa Coloma. La Badalona de fa 50 anys era una ciutat amb una gran conflictivitat social, com la d’ara. Amb autòctons que se sentien arraconats pels nouvinguts (i per un règim que reprimia la catalanitat). Hi havia gent comprensiva i gent insolidària, com ara...

Alejandro Fernández, líder del PP català i fill d’immigrants asturians, va escriure això a la xarxa X: “Lo de intentar comparar a las honradas y humildes familias que llegaron a Cataluña desde otros lugares de España con los ocupas desalojados en Badalona, es la prueba de que la izquierda ha perdido definitivamente la cabeza...” M’exclamo per la seva sinceritat, però també l’agraeixo. Fernández deixa clar que l’important de tota aquesta qüestió és si els subjectes són espanyols o no. Comparar un immigrant africà amb un d'espanyol, per a ell, deu ser un insult. I això també val per a Albiol, el pare del qual va venir des de Vélez-Blanco el 1960 per “buscarse la vida”, segons llegeixo al diari La voz de Almería. Per sort per a ell, a diferència dels buscavides actuals, ell tenia el DNI correcte.

Toni Soler, 21.12.2025

pac 242 Jocs Olímpics, banderes normals i banderes nacionalistes

 

​... Quina és la diferència entre una bandera espanyola i una de catalana? Que l’espanyola simbolitza un estat. És una bandera amb un estat al darrere. Si tens un estat, la teva bandera és correcta. Si no tens un estat, la teva bandera no queda homologada. De la mateixa manera, quina és la diferència entre un patriota i un nacionalista? Que si tens un estat propi, ets un patriota. Si no en tens, ets un nacionalista, un pesat, un sospitós, un aixafaguitarres i, segons com, un terrorista potencial. Vergonya per al Comitè Olímpic Internacional, que va organitzar uns Jocs a Barcelona on la bandera catalana onejava a totes les instal·lacions i on el català va ser llengua oficial. I no dubtin que un informador espanyol devia alertar els italians que a la graderia podien passar “coses lletges”.

El preu que paguem és el de l'autoestima ressentida per haver de donar explicacions per existir. I aquesta obligació secular modela el caràcter​...

Antoni Bassas, avui mateix 20.02.2026

pac 241 Conte de Nadal a Badalona 1

Terrible la situació dels centenars de desallotjats de Badalona. Terrible per a ells, desarrelats i sense sostre en ple hivern, abocats al submon de la delinqüència i de les addiccions, amb un futur negre com el sutge.​.. la seva presència és un maldecap per als badalonins que van arribar abans d'ells, que majoritàriament viuen un dia a dia precari, amb serveis públics deficitaris i a qui només faltava topar-se amb nouvinguts desconcertats i/o violents, que són d'altres races, la qual cosa revifa el xenòfob que tots portem a dins, aquest dimoni interior que alguns intentem subjugar i que la dreta i la ultradreta miren de fer aflorar a la superfície per esdevenir un ideari, una visió del món i de la gent.​.. García Albiol és un polític agosarat... A les últimes eleccions municipals va obtenir una majoria absolutíssima, per tant la cosa no va només d'ell (perquè no ha mentit mai), sinó dels milers de badalonins que el van votar. No és a Albiol a qui hem de mirar de comprendre, sinó als que el voten. No tots són males persones, ni insolidaris, ni racistes. Són gent que, per culpa del populisme, ha girat l'esquena a la complexitat...

Els nostres impostos haurien de servir per millorar els serveis socials i la seguretat, per fer una política d'habitatge digna d'aquest nom. I, sí, també, per a una política assenyada d’immigració que eviti situacions de penúria i conflicte. Però, sobretot, perquè ningú, sigui d’on sigui, passi l’hivern al ras...

Toni Soler 21.12.2025

 

pac 240 Himne nou a l'Empordà

Si tots els federals ens estrenyem la mà
per encerclar l'amor d'aquesta gaia terra,
on les verges estàtiques tenen perfils de gerra
i la lluna i el sol són de menta i safrà...
Orfeu, el Xantre Grec, com canta en català!
Calipso ha après la dansa que enceta el peu esquerre.
El dit de la tenora signa al cor, que no s'erra,
que és l'hora amorosida de creure i esperar.
Davalli el muntanyenc al ritme del ball pla.
Que ​l'insular enfili l'arjau que al puny s'aferra
i els fidels separats traspassin l'alta serra
vessant gerres de neu del Canigó germà.
Dansem braços en creu, delint el més enllà!
Enderroquem el plint de Mart, déu de la guerra,
i amb fulles d'olivera colguem-ne la desferra
i a Elx l'Esfinx somrigui i el vent es torni clar,
si tots els catalans ens estrenyem la mà.

Fages de Climent, Himne nou a l’Empordà

pac 239 Radicalismes, populismes, extremismes

 

Felip VI, en el discurs que fa cada any des d’aquest palau que fa tanta ràbia, ha fet “una crida” a preservar la "convivència democràtica" davant dels "extremismes, radicalismes i populismes".​.. S'entén molt bé que alerti, el bon home, dels extremismes i radicalismes. Els extremismes i radicalismes són els que, en la història de la vella Europa, han seccionat diverses testes de monarca (sense la corona posada, esclar) pel mètode tradicional de la guillotina... Vull dir, amb això, que només si ets extremista i radical et fa il·lusió veure rodar caps de manera literal.

Ara bé, que sigui ell, precisament ell, el que alerti de populismes és lleugerament cínic. Què és la monarquia sinó un cas flagrant de populisme? Què és la monarquia sinó el populisme extrem? La monarquia, per continuar vivint... ha d'alimentar el poble amb tota l'artilleria populista, per obtenir-ne l’acceptació aspiracional. Presentar-se davant dels súbdits com a éssers superiors, mostrar, des de petits, els hereus al tron, pentinats, depilats, vestits i maquillats perquè ens resultin atractius i propers. Ara no es posen corones, sí que es posen tiares, i substitueixen els carruatges per cotxes i avions privats. No tenen preceptors sinó escoles d'elit. Sense populisme no hi ha monarquia.

Empar Moliner​ 26/12/2025

pac 238 El músic i la música

"Bach és el músic i Mozart és la música”, solia dir aquell enorme mestre de músics que va ser l’Oriol Martorell...

Messi és el futbolista i Cruyff el futbol, em penso. En algunes latituds geogràfiques, o franges d'edat, el futbolista seria Pelé o Maradona, perquè la bellesa i eficàcia competitiva del seu futbol arribaven a la categoria de màgia, mentre que Cruyff, màgic al camp ell mateix també, va elaborar tot un marc conceptual (del qual Guardiola ha estat el deixeble principal), en el qual la possessió de la pilota i l'ocupació de l'espai de l’equip al camp han de servir per defensar i per atacar, la qual cosa demana domini de la tècnica i molta intel·ligència en la presa de decisions... 

Un bon amic em diu que és al revés, que Cruyff seria el futbolista —perquè pensava el futbol i l’interpretava com ningú, amb plena subjecció a una manera d'entendre el joc— i que Messi seria el futbol —perquè li fluïa sense més complicacions teòriques aparents i, quan el veies jugar, amb aquell repertori de prodigis que regalava en qualsevol partit, podies dir que "Ell era el futbol".

És una discussió bizantina, esclar...

 Antoni Bassas, 27.12.2025

(Nota de l'amanuense: Dedicat especialment als meus amics futboleros)