dilluns, 29 de juny del 2026

R 22: Les feines que no vol ningú i tu si

 

Llegint l’entrevista a Pilar Calvo al diari, em trobo amb una frase, dita per ella, que, amb variacions, diuen molts polítics i ciutadans raonables: “No diem que no vinguin els immigrants, que són necessaris per cobrir molts llocs de treball, sinó que es faci de manera endreçada”. Han de venir immigrants per cobrir llocs de treball que nosaltres no volem fer. La idea és aquesta. I ja entenc que és certa.​.. Però a mi aquesta idea m’incomoda i tampoc em sembla desitjable. Per què hem de voler els immigrants? Perquè facin feines de merda? Home, no, no sóc tan malànima. I si les volguéssim nosaltres, llavors ja no els voldríem?
Llavors hi ha una altra qüestió, que he vist. Al sector de la construcció, per exemple entre els no qualificats, a les cuines, a les fàbriques que cal vigilar, hi ha immigrants i també autòctons. Els immigrants, ja ho sabem, fan aquestes feines perquè no n'hi ha d'altres o perquè estalvien per a la llicència del taxi. Els autòctons les fan perquè no han trobat res més o perquè els pares els hi han enviat. La sensació dels autòctons sol ser de ràbia cap a l'altre que fa la feina que ningú vol fer, com ells mateixos. Per no semblar uns desgraciats, com ells, es mostren com milhomes i per fer-se passar la humiliació fan proclames fatxes de tant en tant.
Empar Moliner19/06/2026

diumenge, 28 de juny del 2026

dissabte, 27 de juny del 2026

R 20: Les invasions "bàrbares"

 

La història és una successió interminable de canvis i, per tant, de crisis. Cadascuna sembla la fi del món. O del que entenem com a civilització. Després, la vida continua. D'una altra manera.​.. els canvis són tan inevitables com traumàtics. Tendim a pensar que els grans moviments migratoris són un fenomen contemporani. Tenim poca memòria: han acompanyat sempre la humanitat​...
Enric González​  13/06/2026

dimecres, 24 de juny del 2026

R 19: La religió a Catalunya segons l'edat

Si ens fixem en les últimes dades del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, el 53,5% dels catalans es declaren catòlics, tot i que la majoria es consideren "socials", és a dir, no practicants. Només el 3,7% expliquen que la seva pràctica religiosa és setmanal i la majoria són dones. Això contrasta amb els cristians d'altres branques que han augmentat en els últims anys arran de la immigració de l'est i llatinoamericana, com els ortodoxos o els evangelistes, que declaren que, tot i ser una minoria a la societat (3,4%) practiquen de forma habitual fins en un 25%. Pel que fa a la resta d'actituds envers la religió, a Catalunya hi ha un 17,2% que es descriuen com a agnòstics i un 20,5%, ateus. I quant a l'islam, només un 1% es declaren creients, tot i que d'aquests, un 46,7% asseguren ser practicants habituals.

Si bé l'extrema dreta està creixent entre els joves, per ara les dades no reflecteixen que s'estigui traduint en un augment de la religiositat. Un 61% dels que es declaren practicants tenen més de 64 anys. I, en canvi, els joves (dels 18 als 24) només són un 5,48%. Aquesta xifra, però, contrasta entre els joves d'altres confessions. En el cas de l'islam, el percentatge més elevat és precisament entre les franges d'edat més joves, un 38,1%. També és més elevada la pràctica dels que tenen entre 18 i 24 anys en altres branques del cristianisme (17,9%).

​Núria Orriols Guiu, 20.4.2025




 

dijous, 11 de juny del 2026

R 17: Despeses dels expresidents

 

dimecres, 10 de juny del 2026

R 16: Quant cobren els expresidents?