dimecres, 29 de juliol del 2026

R 40: Tenir menys sexe del que toca: problema real o inventat?

 En sexualitat, la normalitat no existeix. I, a més, la gent menteix bastant sobre el que fa i deixa de fer al llit: venim d'un tema històricament tabú que, alhora, dona cert estatus. Dir que ​cardes molt continua cotitzant a l'alça. ​Això crea que “el que toca” sigui una espècie de “miratge col·lectiu” creat d’entre mentides i exaltacions​ ... ​i fa que moltes parelles visquin preocupades per si estan per sota d'una mitjana que, en realitat, ningú té gaire clara. Què vol dir “tenir poc sexe”? Comparat amb qui? Fins i tot els estudis estan esbiaixats per aquest gran miratge col·lectiu.​ 

​No és estrany sentir parelles que diuen que “tenen un problema” perquè practiquen sexe un cop al mes. Però quan rasques una mica, descobreixes que els dos membres estan còmodes amb aquesta freqüència, i que no és gens inusual. El malestar no ve de dins, ve de fora. De la idea que això “no és suficient”.​.. ​però si el que teniu és consensuat, us fa sentir bé i hi ha satisfacció​, on és exactament el problema?

Potser els teus amics diuen que tenen una vida sexual increïble. Potser tu també la tens, encara que sigui un cop al mes –o a l’any–. Perquè en sexualitat, la clau no és la quantitat, sinó la qualitat i el significat que té per a vosaltres.​.. potser el repte no és practicar més sexe, sinó desmuntar la idea que hi ha una xifra correcta. Perquè “el que toca” no existeix.

​Beti Badia 26.07.2026



dissabte, 25 de juliol del 2026

LliVre 42: CASTELLIO CONTRA CALVÍ

 - Els que deuen el seu govern a una revolució seran després, indefectiblement, els més intolerants i intransigents amb qualsevol innovació. (pàg. 51)
- Qui no experimenta personalment la vida humana d'una manera plena i joiosa serà sempre inhumà amb els altres. (pàg. 59)
- Témer un dictador no és pas estimar-lo, i qui se somet exteriorment a un terror no en reconeix pas la legitimitat. (pàg. 75)
- Una munió (de persones) unida per l’atzar mai no es podrà imposar a un exèrcit militaritzat; un descontentament desorganitzat mai no pot fer front a un terror organitzat. (pàg. 78)
- «Tota intolerància és anticristiana i, quan recorre al terror, inhumana» (pàg. 154)
- Cada època tria sempre un grup diferent de desgraciats per descarregar col·lectivament contra ells el seu odi acumulat... Les consignes, les ocasions, canvien, però el mètode de difamació, menyspreu i destrucció sempre és el mateix. (pàg. 157)
- Una persona veritablement humana no pot deixar d’irritar-se quan veu que succeeixen coses inhumanes. (pàg. 163)
- «Oh, Crist, Creador i Rei del món,veus aquestes coses? ¿T’has convertit de debò en una persona completament diferent de la que eres, tan cruel i tan hostil de Tu mateix? Quan eres a la Terra no hi havia res més clement, res més amable que Tu, ningú que tolerés la burla amb més suavitat; insultat, escarnit, burlat, coronat d'espines, crucificat entre lladres, enmig de la més profunda humiliació, vas pregar pels qui et van infligir tots aquests insults i vexacions. És veritat que ara estàs tan transformat? T'imploro, en el santíssim nom del teu Pare: ¿permets de debò que aquells que no segueixen totes les teves instruccions i manaments exactament com els teus mestres exigeixen siguin ofegats en l'aigua, esquinçats amb tenalles fins a les entranyes, empolvorats amb sal, esbocinats amb espases, rostits en petites fogueres i torturats fins a la mort el més lentament possible amb tota mena de turments? De veritat, oh Crist, aproves aquestes coses? ¿Són realment els teus servidors els qui organitzen aquestes carnisseries, els qui torturen i esquarteren la gent? ¿Hi ets de debò, quan s’invoca el teu nom com a testimoni, en aquestes carnisseries tan cruels, com si tinguessis fam de carn humana? Si Tu, Crist, ordenessis de debò aquestes coses, què li quedaria per fer a Satanàs? Oh, terrible blasfèmia, dir que Tu fas aquestes coses, les mateixes coses que ell! Oh, vil valor dels homes, imputar a Crist aquestes coses que només poden ser voluntat i invenció del diable!» (Prefaci del llibre Dels heretges de Sebastià Castellio, escrit l'any 1554) (pàg. 165)
- Des del començament del món, tot el mal ha vingut dels doctrinaris que declaren de manera intolerant que la seva opinió i la seva visió del món són les úniques. (pàg. 177)
- El dret diví ha donat a cada home un cervell per pensar de manera independent, una boca per parlar i una consciència com a última autoritat moral interior. (pàg. 179)
- «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home»: unes paraules meravelloses, humaníssimes i immortals en la seva veritat i claredat. Amb aquesta frase, que sembla extreta a martellades d’un bonze dur, Sebastià Castellio va pronunciar la sentència de tota persecució ideològica per a tots els temps. (pàg. 183)
- Les naturaleses humanistes o erasmianes no són lluitadores permanents. La insistència fanàtica dels homes de partit i el seu proselitisme persistent els semblen indignes d'un home espiritual. Confessen la seva veritat una vegada, però tan bon punt han donat a conèixer el seu punt de vista, els sembla superflu tractar de convèncer contínuament el món de manera propagandística que és l'únic correcte i vàlid. (pàg. 194)

Sebastià Castellio va morir a Basilea, el 29 de desembre de 1563, als quaranta-vuit anys.
Stefan Zweig va escriure aquest llibre el 1936 fugint ja del nazisme de la seva Viena natal.

divendres, 24 de juliol del 2026

R 38: No parlem més d'ajuda, parlem de justícia

El més vergonyós és «l'ajuda» que la​ majoria dels països industrialitzats fan al​ Tercer Món . Segons un informe de l'OCDE​ la suma del total de «l'ajuda» que els primers fan respecte als segons és de 30.000

milions de dòlars. Aquesta quantitat no representa ni tan sols la meitat de les despeses dels segons en compres d'armament.​ En el mateix sentit podem dir que els 150​ milions d'empleats a la indústria armamentista són alimentat​s pel Tercer Món .
En unes declaracions, un ministre de​ cooperació francès va demostrar que, per​ cada franc que el seu país destinava com a​ «ajuda» al Tercer Món, en rebien sis a canvi.
Cada vegada que el Sud guanya un dò​lar la contrapartida en els països del Nord​ és de 250 dòlars.​..
Jordi Planas, El Punt Diari, 17 de febrer de 1987

dijous, 23 de juliol del 2026

R 37: El placebo del Mundial

 Al nostre país hi ha prou babaus per empassar-se el placebo del Mundial i oblidar-se de la qüestió de fons, que és a qui afavoreix, realment, aquesta monstruosa operació de màrqueting estatal, a qui està salvant els mobles...

Espero, ja que en parlem, que després de l’asfixiant experiència d’aquest Mundial de futbol no calgui tornar a insistir als nostres polítics sobre el fet que la batalla simbòlica per a Catalunya és tan important com la batalla de la sobirania o la dels impostos... El fet que Espanya se’n reservi l’exclusiva, per fer-ne una eina d’uniformització i adoctrinament a través de l'esport de masses, desmenteix la pluralitat de l'Estat i és un luxe que no ens podem permetre. Que Catalunya i Euskadi participessin en els campionats d'abast europeu seria un primer pas per corregir aquesta operació, tan ben travada, d’assimilació nacional a través de l’oci (o l'opi) del poble.

Toni Soler, 17.7.2026

dimecres, 22 de juliol del 2026

R 36: Girem full de la reconciliació

 A més de Puigdemont i d’altres líders, hi ha desenes de càrrecs polítics i alts funcionaris que encara tenen el seu futur compromès, perquè estan pendents, dos anys després, de l'aplicació de l’amnistia que els partits independentistes van aconseguir imposar al PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Dos anys de falsa reconciliació, d’un reencuentro forçat que se sustenta en el xantatge​...​ 

La sentència del TJUE és una derrota reputacional per a Espanya i els seus jutges, però per a Catalunya només és una victòria tàctica que té una incidència limitada. En resum, tothom hi perd, però almenys podem dir que estem més a prop de tancar un capítol –no pas el del Procés, sinó el de la falsa reconciliació–​... Tot és més difícil que fa dues dècades, però els que hi érem hi som (al darrere, però hi som), i els problemes i les amenaces que ens van fer sortir al carrer, per desgràcia, continuen sotjant-nos, encara més greus i dolorosos​... 
​Toni Soler, 19.7.2026


dilluns, 20 de juliol del 2026

R 35: La tempesta que ve