AMANUENSE HISTÒRIC
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dimecres, 13 de maig del 2026
pac 293 Fins als collons de tots nosaltres
dimarts, 12 de maig del 2026
pac 292 El feixisme com a qüestió sentimental
dilluns, 11 de maig del 2026
pac 291 La batalla de la nostra vida
diumenge, 10 de maig del 2026
pac 290 L'institut públic ha castellanitzat els meus fills
dissabte, 9 de maig del 2026
LliVre 44: SOBRE DÉU. PENSAR AMB SIMONE WEIL 2ª part
DESCREACIÓ
«No hi ha res en nosaltres que Déu pugui estimar excepte aquest consentiment, el de retirar-nos per deixar-lo passar»
Entre les causes estructurals de la crisi de la religió es troba l’engegantiment del jo... Retem culte al jo, celebrem la missa del jo... El jo, que és sorollós, manté Déu allunyat de nosaltres... pàg. 45
La voluntat d’apropiar-nos de les coses destrueix la bellesa. Pàg. 47
No devem l’alegria al futur ni tampoc al passat. El moment present és l’alegria. Quan ens fonem completament en l’instant, en el tancar i obrir d’ulls, i no mirem enrere ni endavant, coneixem l’eternitat, és a dir, l’alegria pura. Pàg. 49
«El que és bell conté l’instantani i l’etern» pàg. 50
Déu no és autoritari, no s’ensenyoreix. Ell és amor. Qui l’obeeix, qui per amor a Déu renuncia al seu jo, esdevé diví ell mateix. Pàg. 51
BUIT
El Déu dels cristians és un Déu sobrenatural. No és un Déu del poder o de la venjança, sinó de l'amor. Pàg. 56
«És un amor personal i humà que és pur, i que duu dins seu un pressentiment i un reflex de l'amor diví. Això és l’amistat» pàg. 59
SILENCI
El capitalisme no estima el silenci... El soroll incrementa el capital. El silenci no produeix... La comunicació sorollosa tanca totes les portes al silenci... Només el silenci acosta l’esperit a la creació... pàg. 7
«La música més bella és aquella que atorga la màxima intensitat a un moment de silenci, que obliga l’oient a escoltar el silenci» pàg. 77
«Déu és la bellesa pura» pàg. 79
«En la bellesa hi ha quelcom d’irreductible. Inexpugnable a l’enteniment. Existència d’una altra cosa que no sóc jo» pàg. 82
«La bellesa és en realitat, com diu Plató, una encarnació de Déu... És la presència real de Déu en la matèria» És l’única de totes les propietats de Déu que està encarnada en l’univers. La visió del bell ens transmet la certesa que Déu existeix. El fet que existeixi la bellesa és una prova de Déu. Pàg. 83
DOLOR
Les reflexions de Weil sobre el dolor ens provoquen estranyesa. Avui en dia, ens caracteritza la ceguesa o una directa hostilitat en presència del dolor. Rebutgem tot forma de dolor... El dolor es considera una desgràcia que cal evitar a qualsevol preu... És imperatiu satisfer qualsevol necessitat i fer-ho al moment. Les esperes no poden provocar dolor... L'obligació de ser feliç dicta la vida... pàg. 100
INACTIVITAT
El consum fa de Déu un personatge sobrer. Pàg 108
La bellesa escapa a qualsevol forma d’eficiència i eficàcia. És una qualitat sense quantitat. És sobretot una cosa en que ens podem detenir. Pàg 110
Byung-Chul Han
divendres, 8 de maig del 2026
LliVre 43: SOBRE DÉU. PENSAR AMB SIMONE WEIL 1ª part
Un assaig breu, profund i lluminós sobre com viure avui amb
sentit.
Simone Weil és, en paraules de Byung-Chul Han, la
figura intel·lectual més brillant del segle XX. En aquest assaig
breu i visionari, el filòsof sud-coreà reinterpreta la seva obra
com una brúixola ètica i espiritual per al nostre temps. Davant
un món dominat pel rendiment, el consum i la hiperactivitat, Weil —i
amb ella Han— ens convida a redescobrir el buit, el silenci,
l'atenció i la transcendència com a formes de vida possibles i
necessàries.
Amb un to íntim i meditatiu, Han recorre set
conceptes fonamentals del pensament de Weil —atenció,
des-creació, buit, silenci, bellesa, dolor i inactivitat— i
els posa en diàleg amb les ferides contemporànies: la saturació
digital, l’individualisme, la pèrdua de sentit, el col·lapse
espiritual.
Weil ens condueix —ens sedueix, diu Han— cap
a una altra realitat: una vida més lliure, més profunda, menys
sotmesa al soroll i a l'eficiència. En temps de crisi, aquest
llibre ofereix una forma de consol que no evita el dolor, sinó que
l’abraça com a via d’elevació. Una lectura que calma, commou i
transforma.
Extracte 1:
ATENCIÓ
La crisi de la religió al món d'avui no té a veure exclusivament amb el fet que uns determinats articles de la fe hagin esgotat la seva validesa, que ja no creguem en Déu, o que l'Església hagi anat perdent tot la credibilitat... és també una crisi de l’atenció. És una crisi del veure i del sentir. Pàg. 13
És veritable el que persevera. Pàg. 18
El Bé és indirecte, discret, reticent fins i tot, mentre que el Mal no para d’insistir. Així, és possible girar l'esquena al Bé i privar-lo de la nostra atenció. Si li dediquem prou atenció, però, caurem en el seu encanteri. El Mal es comporta de la manera contrària: ens sedueix, ens fa addictes. Només l’atenció el pot rebatre... El Bé uneix i reconcilia, mentre que el Mal separa i divideix... pàg. 19
L'atenció és espiritualitat... renunciem a aquesta part divina de l’ànima en favor de la seva part inferior, la natural, que guia la voluntat. Pàg. 21
Tant l’empatia com el respecte es fonamenten a ser atent envers l'altre. La societat s’embruteix quan l’atenció cap els altres es malmet. Condueix a un increment de la violència. Pàg. 25
Plató no diferencia el Bell del Bé. Quan contempla la bellesa, l’ànima se sent impel·lida a crear una cosa bona. Pàg. 29
L’amor envers els altres pressuposa una atenció creadora que fa visible l'invisible i que impulsa la no-existència cap a la existència. Pàg. 33
El capital... fa que l’espiritualitat degeneri en una tècnica per optimitzar-se un mateix o per rebaixar l'estrès. Ara ens trobem davant un consumisme espiritual. Amb el capitalisme se sotmet tot a la lògica del consum i de la producció. També l'espiritualitat es posa al servei d'aquest sistema... El mindfulness és l'espiritualitat del règim neoliberal. Això exclou del tot la possibilitat d’espiritualitzar el treball en si mateix. Pàg. 36
Byung-Chul Han
dijous, 7 de maig del 2026
pac 289 Molts turistes, a Barcelona