diumenge, 2 d’octubre de 2022

E.E. 63 Llegir en català: el prejudici

L'altre dia parlava de llibres preferits amb una persona jove, nascuda a Catalunya i educada en català. En un moment de la conversa, quan vaig enumerar algunes lectures recents, em va dir “Ah, és que jo no llegeixo gaire en català”... li vaig preguntar a què es devia aquesta tendència. Amb certa incomoditat, o potser amb un punt de desgana, va ser prou honest de reconèixer que no sabia explicar-ne els motius: “En castellà, per alguna raó, em fa l'efecte que estan més ben escrits, però sé que és un prejudici”.
Escarbant una mica més, vaig poder esbrinar que el prejudici es feia extensible a altres disciplines artístiques: orgullós d’entendre les lletres de tants grups en anglès i, fins i tot, satisfet de reconèixer que tenia certa inclinació nostàlgica per les cançons en francès i en italià que escoltava de petit amb els seus pares, “per alguna raó” no se sentia interpel·lat per les lletres en català, així en general, o per “la música en català”, en paraules seves, com si la música en català formés un gran corpus musical uniforme, homogeni, amb uns matisos inexistents perquè l’ús del català com a llengua comuna els hauria esclafat.
És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici, deia Einstein. I, tanmateix, a vegades em pregunto si algunes persones no s’aferren volgudament a uns prejudicis que els semblen menys dolents o greus que d'altres: ... aquest jove poliglot, culte i format no va manifestar en cap moment la intenció de posar a prova els seus prejudicis envers la creació en català, com si una part d’ell fos conscient que, d’entre tots els prejudicis possibles, aquest no era el més greu...
Laura Gost, 25.6.2022

 

dissabte, 1 d’octubre de 2022

E.E. 62 L'independentisme púdic

...

Prefereixo la crua veritat a la falsa unitat.

Prefereixo una victòria mínima que una derrota digna, ni que sigui cívica.

Prefereixo aprendre de les derrotes que simular ridícules victòries.

...

Ignasi Aragay, 16.2.2020

 

divendres, 30 de setembre de 2022

E.E. 61 Notes de setembre

Per fi ha arribat el setembre. Ha refrescat... Semblava que viuríem en un agost perpetu, però els pessimistes hem rebut una lliçó de modos, com es diu. Malgrat el canvi climàtic, malgrat el cansament de dies i dies de calor insuportable, el setembre ha arribat... A la gent li agrada la història. De fet, és el vehicle de cada vida particular. Tots hi anem ficats, passem amb ella... els catalans hem celebrat la Diada... Aquest any ha estat tenyida per la divisió entre els independentistes, pel seu pes antipartidista. Malgrat tot, malgrat la defecció del nostre president, la manifestació ha estat prou nodrida i brillant. El nostre president és prudent, vol parlar amb Madrid... No crec que, a Madrid, se l’escoltin massa, al nostre president prudent. Jo crec que no el tenen per res. Ells van a la seva. I la seva és la destrucció de Catalunya. Fa més de tres-cents anys que ho proven. Saben que la llengua és la que defineix la nació catalana, que la consolida. Saben que mentre la llengua catalana serveixi per a alguna cosa a Catalunya, aquest pobre i espellifat país nostre existirà. Ara van a l'origen. L’escola. L'escola és l'origen de la utilitat de la llengua...
Avui és la Mercè, patrona de Barcelona, de la qual van desapareixent a poc a poc tots els signes identitaris de la seva capitalitat catalana. El govern de l’alcaldessa Colau ha anat destrossant sistemàticament la ciutat. L’ha envaït de bicicletes i patinets, ha omplert l’Eixample d’objectes estranys, desfigurant-lo…
Narcís Comadira, 24.9.2022

 

dijous, 29 de setembre de 2022

lliVre 15 LA GUERRA DELS POBRES i 4

pàg. 73 ... La negociació és una tècnica de combat.
pàg. 74 ... (El Duc Albert VII de Mansfeld) sabia com s'han d'estirar en el temps les negociacions, per tal de permetre als poderosos d'aplegar forces. I a més l'espera mina la moral d'aquells que no estan avesats a la guerra, i els predisposa a l'acord. Sobretot perquè, des del principi de la seva existència, els han acostumat a tant de respecte, a tanta por, que estan disposats a creure encara un moment en la paraula dels prínceps...
pàg. 94 ... De sobte la destral cau i talla el coll... El cap serà empalat. El cos serà arrossegat pel cadafal i llançat als gossos... El martiri és un parany per a aquells a qui s'oprimeix, tan sols és desitjable la victòria.
Éric Vuillard, edicions 62

 

dimecres, 28 de setembre de 2022

lliVre 14 LA GUERRA DELS POBRES 3

pàg. 48 ... ja estan farts d'anar repetint amen i totes aquelles estrofes que no s'entenen. I no és pas insultar Déu, demanar-li amablement que ens parli en la nostra llengua.
pàg. 53 ... Perquè els poderosos no cedeixen mai res, ni el pa ni la llibertat...
pàg. 58 ... Müntzer és una veu. Crida que a prínceps i a servidors, rics o pobres, Déu ens ha pastat en el mateix fang de cuneta, ens ha esculpit en la mateixa fusta de sàndal. Müntzer és boig, posem. Sectari. Sí. Messiànic. Sí. Intolerants. Sí. Un amargat. Potser. Un solitari. En certa manera...
pàg. 64 ... Ell parlava d'un món sense privilegis, sense propietat, sense Estat. Arengava amb força contra l'opressió...
Éric Vuillard, edicions 62

dimarts, 27 de setembre de 2022

lliVre 13 LA GUERRA DELS POBRES 2

(Bohèmia, cap a 1380) "... Ja està. S'han tornat a dir les paraules: ni amb els diners, ni amb el poder; ni amb els prínceps, aquestes parauletes que canvien de forma i de to però no pas de blanc, i que quan tornen al món sempre s'acarnissen contra els diners, la força i el poder. Aquestes paraules s'aniran fent nostres de mica en mica. Trigaran molt de temps a obrir-se camí fins a nosaltres. Encara no se senten prou bé en les prèdiques de Jan Hus, però potser no s'havien sentit mai tan bé..."
Éric Vuillard, edicions 62, pàgina 38

 

dilluns, 26 de setembre de 2022

lliVre 12 La guerra dels pobres 1

(Anglaterra, cap a 1320)
 
... John Wycliffe havia tingut una idea, oh! una idea petitona, una idea de no res, però que havia de fer molt de soroll. La idea de John Wycliffe era que entre els homes i Déu hi ha una relació directa... Wycliffe encara va tenir dues o tres pensades terribles: va proposar que es designés els papes per sorteig. I endut per l'emoció, ja no venia d'una bogeria més, va declarar que l'esclavatge era pecat. Després va afirmar que el clergat havia de viure segons la pobresa evangèlica... I per acabar, va tenir la idea més terrible de totes, i va preconitzar la igualtat dels homes. Llavors van ploure butlles. El papa s'enfada i quan el papa s'enfada, plouen butlles... 

(altres van seguir les petjades de John Wycliffe: John Ball i després Wat Tyler cap a 1380. Més tard, el 1450, Jack Cade i encara John i William Merfold...)
Éric Vuillard, La guerra dels pobres. edicions 62