dimarts, 23 de setembre del 2014

pd 192

EL PAÍS, ... abril 2002 ?
D'HOLANDA A PREMIÀ (2)
Joan B. Culla i Clarà

... Ningú te receptes màgiques i és relativament més fàcil senyalar alguns dels escull contra els que podem estrallar-nos. Per exemple, el discurs "bonista" de la solidaritat, dels papers per a tothom, de l'acollida sense límits. Em sembla evident que cadascuna de les societats europees te avui un sostre, un topall en la seva capacitat d'absorbir a immigrants extracomunitaris; un topall variable depenent de la seva història, de la seva idiosincràsia, del seu nivell econòmic... i, per descomptat, del ritme d'arribada de la immigració, de la seva procedència i de la seva distribució territorial; però un topall... No, no es tractaria tant de fixar demà mateix una quota aritmètica com que institucions i partits admetessin que hi ha d'haver un límit, i sobretot que comprometessin els mitjans democràtics de que disposen per fer-lo respectar...
...
... Sami Naïr, parlamentari a Brussel·les, alliçonava als espanyols amb unes tesis  beatífiques sobre el fet que la immigració, sobretot la magribina i  la sot-sahariana, només ens portarien beneficis ja que "no tenen altre remei que adaptar-se". ¿No el tenen, en els temps de les parabòliques, i quan cd's i dvd's amb sermons dels clergues integristes inunden l'islam europeu mentre els petrodòlars saudites financen imams i mesquites fonamentalistes per tot el continent? ... En un escenari com el de Premià, aquest discurs cregut i llibresc de Sami Naïr ... tracte el veïnat d'estúpid o xenòfob i és la drecera més curta cap el desastre.