..."Us hem donat bondat i honradesa: sou molt bons treballadors, respecteu
les persones, sou valents (no tous ni bledes)". Són paraules escrites fa
un temps a mà per la meva mare, la Mercè, de 86 anys... He transcrit aquest testimoni personal perquè sovint carreguem les
tintes contra l’escola i els mestres, però el primer espai educatiu, i
el més decisiu, és la família, el que passa entre les quatre parets de
cada casa. A vegades sembla que això no compti... Crec que no s'hi val a simplificar dient que el problema és que avui
dia els dos progenitors treballen. Això ja fa dècades que passa. La mare
va treballar tota la vida i no precisament al costat de casa. De fet,
va fer-ho al món educatiu: a les escoles Tàber i Edumar, a les quals va
dedicar moltes hores i molta entrega... Hi ha, sens dubte, famílies que les passen magres i que, per tant,
tenen objectivament menys possibilitats de dedicar temps als fills... Si no arribes als mínims –sostre i alimentació–, la resta
queda en un segon pla. No és estrany, doncs, que molts alumnes arribin
cada matí a l’aula amb mancances i que, per tant, baixi el nivell
general de coneixements, tal com mostren les proves de competències
bàsiques... L'escola no ho pot resoldre tot, però ha de contribuir a compensar
aquest punt de partida tan perjudicial per als qui no tenen en l'àmbit
familiar l’ambient desitjable: massa sols, mal atesos, mancats de
referents i d’afectes... L'educació reglada i en el
lleure és crucial, però també ho és molt la familiar. I no tothom té la
sort de tenir una mare com la Mercè.
Ignasi Aragay, 15.1.2023
