(arafamesdunanyimig)
La qüestió catalana ha anat esdevenint, involuntàriament, tan
laberíntica que de vegades cal anar al principi de tot i afirmar amb
rotunditat que la causa és justa. La reivindicació del dret dels
catalans a decidir el seu futur democràticament és justa. Després podem
discutir les estratègies, els lideratges, els temps i les formes. Però
el fonament és una reivindicació justa, com ho era la dels escocesos i
la dels quebequesos, que van poder exercir aquest dret a decidir el seu
futur sense topar ni amb un mur inamovible de negatives ni amb una
repressió indigna. No hi ha res de substancial que pugui servir per
reconèixer aquest dret a escocesos i quebequesos i negar-lo als
catalans. I si hi ha unes lleis a Espanya que impedeixen dur a terme
aquesta reivindicació justa, el que és injust són aquestes lleis. De la
mateixa manera que és injusta la repressió que es deriva d’unes lleis
injustes i que persegueix i castiga actuacions pacífiques per tal de dur
a terme una reivindicació legítima... hi tenim dret. Potser ja sense
somriures, però com sempre pacíficament.
Vicenç Villatoro
Edmon
