dimarts, 11 de gener del 2022

pd2348 Conversant amb un pres polític 2

 (arafa<d'1any)

Hem acabat delegant la protesta en una minoria que ha fet seva l’acció de guerrilla urbana. No fa tant sortíem centenars de milers de persones al carrer i el crit pacífic ressonava arreu. Ara hi surten uns pocs milers i la bullanga ens avergonyeix a molts i trenca l'encís i la potència ètica de la protesta col·lectiva. L’Estat ens té allí on volia: instal·lats en la ràbia descontrolada, empetitits, convertits en un problema d'ordre públic, no en un majúscul desafiament polític. El carrer l’hem perdut.
Per sort ens queden els vots i l’exemplaritat dels represaliats... La fortalesa d'una societat o d'una idea no es mesura per la cridòria a les xarxes o la fúria al carrer, sinó per la persistència i la grandesa moral, per la capacitat de seducció i d’il·lusió, pel compromís diari i honest a la feina, al govern, a l'escola, a l'associacionisme, a casa, arreu. Per la coherència entre el que dius i el que fas. Aquest és el camí més segur per avançar. El dels contenidors en flames és un miratge perdedor i embrutidor: glòria efímera per avui i més desorientació per demà.
Ignasi Aragay amb Raül Romeva, 28.2.2021

pd2347 Conversant amb un pres polític 1

(arafa<d'1any)
... La manera com lluites per aconseguir una cosa condiciona la cosa que aconseguiràs: si hi poses ira, foc i força, el resultat serà irat, incendiari i forçat... Cada gest de violència és una derrota de la humanitat. M’he fet intolerant amb la tolerància cap als esclats descontrolats de ràbia col·lectiva, que mai porten res de bo, són gregaris, anul·len l'individu davant la massa... La justícia es guanya sent just. Amb l'ús de la força bruta els ideals s’embruten... La no-violència i la resistència passiva són difícils, poc espectaculars, però en realitat més heroiques. Costa molt construir una cultura de la reivindicació pacífica i molt poc malmetre-la. A Catalunya fa un temps que l’hem fet malbé. La violència policial de l'1-O, a més de reprimir, espantar i demostrar la capacitat d’intimidació de l’Estat, també buscava trencar el comportament impol·lut de l’independentisme al carrer, i ho ha aconseguit... els joves no se'ls pot dir: “Com que no teniu feina ni perspectives de progrés, com que el mon és una merda, doncs entenem que us esbraveu al carrer cremant contenidors, trencant vidres i tirant pedres”. És un missatge condescendent i de derrota, de baixa exigència...  
Ignasi Aragay amb Raül Romeva, 28.2.2021