dimecres, 1 de febrer del 2023

E.E. 133 LA FELICITAT ESTÚPIDA 2

I així, sense llegir, sense estudiar, sense entendre què passa i creure’s que ja ho saps tot, anem de cap al divertim-nos fins a morir i al populisme corrosiu: no hi ha res tan gratificant com desconfiar dels qui saben i creure’s els que et venen solucions fàcils a problemes complexos. De nou, és la política del mínim esforç. Veig més greu aquest canvi cultural, per no dir-ne crisi o declivi, que el mateix canvi climàtic...  Ja veig que sono apocalíptic i rondinaire. Què hi farem. Em dec estar fent gran. Per això em permeto vomitar tal com raja el que penso i sento.
La formació permanent? No podem confondre cursets i reciclatges tècnics amb coneixement i saber cultural. Sens dubte són necessaris, però no haurien de substituir els hàbits culturals que han entrat en penosa decadència i que depenen de l’actitud individual no lligada al guany immediat de tenir un títol. Què se n'ha fet del gust pel debat de les idees, del plaer de pensar i dubtar, de conversar, de descobrir? On ha anat a parar la curiositat universal d’aprendre per aprendre, de deixar-se seduir per la bellesa de l'escriptura, la pintura, la música, el teatre? Una societat sense l'esforç de l'estudi i la lectura està abocada a la frivolitat banal, al presentisme buit i estúpid, a l’autoindulgència infantilitzant: "No els exigim tant, l’important és que siguin feliços". Tant de bo tot sigui només fruit del meu pessimisme malhumorat, però em temo que aquesta felicitat ignorant acabarà malament.
Ignasi Aragay, 1.1.2023