(arafa...)
... Passen moltes coses, sí; totes passen massa de pressa travessades en
ràfegues de titulars; i ens atropellen en l'autopista de la informació
accelerada que esmicola, al capdavall, la possibilitat de raó i memòria
–poder pensar-les, poder recordar-les–...
... el macrobulo que es va introduir en campanya
–pura ficció derivada en pura realitat– respecte a l'intent de sabotatge
de les eleccions del 10-N per part, deien les "fonts ben informades",
de l'independentis- me que sempre ha reclamat urnes. No va passar res,
excepte la consolidada impunitat de la mentida. Ni una paraula
posterior: i això que va obrir portades, inflar globus, canibalitzar
tertúlies i engreixar disposi- tius policials. Almenys no consta que ningú
hagi tingut la vergonya de dir que tot es devia a "un èxit policial" ni
s'han anunciat medalles a un mèrit inexistent... En tot cas, hi ha taules del poder on es decideix la següent mentida...
... Lesmes va sostenir que "un estat on quedin impunes la insolència i la
llibertat de fer-ho tot acaba enfonsant-se en l'abisme". Vaig pensar de
seguida en els 227 condemnats per corrupció des del 1996 –139 Aznar, 62
Zapatero, 16 Rajoy... Insolència d'estat, indultar corruptes; sí, la llibertat de fer-ho tot
que s'atorga a les elits; prohibit robar, el poder no admet
competència. Insolència reial és també deixar impu- ne la violència de l'1
d'Octubre i, sobretot, no perseguir-la sinó premiar-la, emmedallar-la i
ascendir-la. Insolència d'estat, a cada intent d’investigar els crims
del franquisme, invocar el sentit de la llei d'amnistia del
1977 ...
David Fernàndez