dimarts, 30 de setembre del 2014

pd 199

(Avui tocava, per si algú no sabia part de la història que ens van amagar)


EL PUNT / Diumenge, 3 de maig de 1992                                          
L'ABOLICIÓ DE L'AUTONOMIA POLÍTICA DE CATALUNYA
Joan Oller                                                                                              

El decret de Nova Planta, que va ser promulgat per reial decret el gener de 1716...,
 va coincidir en un moment de transició cap al ressorgiment històric del poble
 català...                                                                                             

Arran de la instauració del nou règim el Principat se sotmetia a l'arbitri del rei 
Felip V, que castigava així la insubordinació contra la seva autoritat que els
 catalans havien manifestat en la passada guerra de Successió...    

Catalunya... va perdre també el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. Més
 important encara: va perdre les prerrogatives autonòmiques...     
El Principat  també perdia el règim foral de recaptació i redistribució de
 tributs que havia imperat des de segles...                                       


La unitat dels regnes d'Espanya assolida pels Reis Catòlics representava una
 estructura d'estat  federal que permetia, a més, la federació de regnes, com va 
ser el cas dels d'Aragó, Catalunya, València i les Illes, que tenien un sol rei. 
L'adveniment de la monarquia absolutista dels Borbons tergiversava aquesta
 situació, amb l'objectiu d'uniformitzar els regnes de la Península Ibèrica a la imatge de Castella...                            

dilluns, 29 de setembre del 2014

pd 198

TRIUNFO (?) núm. 699, 19 de juny de 1976
LA POLÍTICA ES LAICA
Cristianos por el socialismo

... la llibertat dels cristians per escollir en consciència l'organització política i sindical que creguin més correcta; ... la incapacitat de l'Església institucional per assumir el caràcter laic i secularitzat de la política; ... la no incompatibilitat entre ser cristià i la militància marxista...

... (en referència als documents de la XVII Assemblea de l'Episcopat català) en el que "es pretén desacreditar teològicament qualsevol alternativa marxista"...

diumenge, 28 de setembre del 2014

pd 197

L'AVUI, 2 de març de 1979
UNA BOMBA
J. Rovira Tenas

...Mossèn Pou (Ramon Pou, L'església local, Revista catalana de teologia) fa notar que l'Església total, completa i autosuficient està en l'"Església local"...
... la representació de l'Església seria aquesta altra: Jesús no va fundar l'Església, però sí una comunitat que, en rebre l'Esperit Sant, s'autodescobrí "església" i ho proclamà. Per tant, el fundador (i mantenidor) de l'Església és l'Esperit Sant. L'Església, signe de salvació i signe de Jesús present, es troba en la més petita comunitat de creients disposats a celebrar l'eucaristia... 
Per tal d'assegurar la fidelitat d'aquestes comunitats a l'evangeli i per tal d'establir relacions entre elles, en una paraula, per tal de servir-les, Jesús volgué que hi hagués el "ministeri de comunió": llegiu bisbe de Roma i primat, bisbes i preveres... sortits de la base i en funció de la base. Aquesta és l'"Església ascendent", la que és definida pel Vaticà II i que, a hores d'ara, ja hauria d'estar implantada.

dissabte, 27 de setembre del 2014

pd 196

AVUI ? .... 2002 ?
LA LLENGUA DELS NOUS CIUTADANS
Fèlix Martí

En un món tan desequilibrat des del punt de vista econòmic és probable que creixin els fluxos migratoris dels països pobres cap als països rics. Catalunya ja ha començat a rebre contingents significatius de persones procedents del Magrib, de l'Àfrica subsahariana, dels països de l'est d'Europa i d'Amèrica Latina. La majoria dels que vénen es convertiran en ciutadans de Catalunya...
Des del punt de vista lingüístic s'ha d'aconseguir que el català es consolidi com a llengua de cohesió social, és a dir, que els nous ciutadans corresponguin a l'acolliment de la societat receptora respectant la llengua catalana com a llengua pròpia del país... però els enemics de la normalització lingüística catalana tornen a fer difícil la seva integració amb diverses estratègies: Els agradaria que als territoris de llengua catalana s'acceptés com a llengua comuna el castellà. Diuen que els catalanoparlants també sabem el castellà, que el castellà ja és la llengua de bona part dels immigrants antics i nous i que l'aprenentatge del castellà facilitarà la mobilitat dels nous ciutadans. Voldrien que el català quedés reduït a una llengua d'ús social limitat, que esdevingués una llengua típica i folklòrica... La defensa del castellà per als nous ciutadans s'inscriu en un projecte de futur de les llengües del món que continua privilegiant les llengües colonitzadores i menysprea la diversitat lingüística.

divendres, 26 de setembre del 2014

pd 195

EL PUNT 1 de juliol de 2002
IMMIGRACIÓ I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Carme Forcadell Lluís

La immigració a Catalunya no és un fenomen nou, fa molt de temps que acollim immigrants, sobretot, procedents del territori espanyol, amb una llengua i una cultura diferents que, per raons històriques, econòmiques i polítiques s'han anat establint a Catalunya. Alguns s'han integrat plenament, uns altres estan en procés d'integració i n'hi ha que no ho han fet, bé perquè no han trobat les condicions necessàries per poder-ho fer, bé perquè no ho han considerat necessari.
...
Potser no podrem aconseguir que els immigrants estimin el país i la cultura que els acull, que seria l'ideal, però sí que hem de fer que la respectin. Per això cal distingir allò que és essencial i constituent de la nostra cultura i allò que no ho és i, si bé podem acceptar algunes renúncies pel bé de la convivència i de la cohesió social, no podem acceptar cap renúncia pel que fa a la llengua i a la cultura, ni a la igualtat de sexes, ni a la separació d'escola i religió, etcètera. En resum no podem renunciar als valors democràtics de la nostra societat en favor de la integració de cap col·lectiu.
Tots els ciutadans tenen drets i deures i un d'aquests deures és respectar els principis democràtics que regeixen la convivència entre els pobles i la igualtat de les persones sense distinció... no conec cap poble que per afavorir la integració hagi renunciat a la seva llengua i la seva cultura o no hagi volgut integrar a través de la seva llengua i la seva cultura.

dijous, 25 de setembre del 2014

pd 194

AVUI, 21 de setembre de 1991
LES MAMELLES DE LA HISTÒRIA OFICIAL
Montserrat Roig

El senyor Fraga Iribarne, supervivent dels seus propis fantasmes, ha dit que la història jutjarà el franquisme com un període positiu....
.... El general pujarà als altars de bracet amb monsenyor Escrivà i amb la reina més bruta de la història...
Els escribes asseguraran que "la calle és mia" va ser una afortunada llicència poètica. Potser en Fraga no ho va dir mai, potser ens hem inventat el passat, potser ens hem fet vells. "La vellesa no significa res més que deixar de patir pel passat", va escriure Stephen Sweig... La història oficial sempre ha tingut unes enormes mamelles que han peixat dues classes semblants d'éssers humans: els cínics i els poca-soltes. Són els únics que no tenen mal de ventre quan la llet es torna agra.

dimecres, 24 de setembre del 2014

pd 193

AVUI, març de 1991
EL PRÒXIM PASSAT DELS NOSTRES PARES
Francesc Candel

... En realitat, el passat anterior al nostre naixement no existeix i el nostre comença a partir dels primers records que acull la nostra memòria. D'aquí ve que fets d'història recent anteriors a nosaltres ens semblin  que es perden en la nit dels temps... Arriba un dia en què els pares desapareixen per sempre, i llavors, quan no hi ha remei ni possibilitats de recuperació, trobes a faltar aquella història perduda...
...
Si vosaltres heu nascut a Catalunya, els vostres pares no. Si vosaltres esteu incrustats en una societat de consum malgastadora, ells provenen d'una cultura ascètica. Si vosaltres creieu que el món és els triomfadors, ells procedeixen d'una societat humil, obrera i camperola. Han pertangut sempre al món dels perdedors ...
De tota manera, els vostres pares tenen unes qualitats que la societat  d'avui no valora... : una honestedat a tota prova, la creença en el treball, la fe en la solidaritat, anteposar l'amistat al lucre, el respecte als grans, l'amor a les seves tradicions... escolteu-los, perquè ells tenen ancestres i vosaltres  no. Si perdeu del tot aquest passat, el pas per la vida us serà més desèrtic, solitari i desolat del que en realitat és.

dimarts, 23 de setembre del 2014

pd 192

EL PAÍS, ... abril 2002 ?
D'HOLANDA A PREMIÀ (2)
Joan B. Culla i Clarà

... Ningú te receptes màgiques i és relativament més fàcil senyalar alguns dels escull contra els que podem estrallar-nos. Per exemple, el discurs "bonista" de la solidaritat, dels papers per a tothom, de l'acollida sense límits. Em sembla evident que cadascuna de les societats europees te avui un sostre, un topall en la seva capacitat d'absorbir a immigrants extracomunitaris; un topall variable depenent de la seva història, de la seva idiosincràsia, del seu nivell econòmic... i, per descomptat, del ritme d'arribada de la immigració, de la seva procedència i de la seva distribució territorial; però un topall... No, no es tractaria tant de fixar demà mateix una quota aritmètica com que institucions i partits admetessin que hi ha d'haver un límit, i sobretot que comprometessin els mitjans democràtics de que disposen per fer-lo respectar...
...
... Sami Naïr, parlamentari a Brussel·les, alliçonava als espanyols amb unes tesis  beatífiques sobre el fet que la immigració, sobretot la magribina i  la sot-sahariana, només ens portarien beneficis ja que "no tenen altre remei que adaptar-se". ¿No el tenen, en els temps de les parabòliques, i quan cd's i dvd's amb sermons dels clergues integristes inunden l'islam europeu mentre els petrodòlars saudites financen imams i mesquites fonamentalistes per tot el continent? ... En un escenari com el de Premià, aquest discurs cregut i llibresc de Sami Naïr ... tracte el veïnat d'estúpid o xenòfob i és la drecera més curta cap el desastre.

dilluns, 22 de setembre del 2014

pd 191

EL PAÍS, ... abril 2002 ?
D'HOLANDA A PREMIÀ (1)
Joan B. Culla i Clarà

...El que ha sembrat el neguit entre els habitants de Premià no és l'existència  d'un lloc d'oració per a una religió minoritària o exòtica, sinó el temor que la mesquita, com a centre social i  comunitari que és, irradiï entre les musulmans d'aquell lloc valors i comportaments rigoristes que xoquin amb el nostre model de convivència i facin impossible qualsevol integració futura...

... és una crisi greu perquè el rebuig a la mesquita en el centre urbà ha mobilitzat - a la manifestació del dissabte passat, per exemple - no a una colla d'exaltats o als coneguts caps rapats, sinó a gent de totes les edats i condicions, a famílies senceres, a una mostra transversal i interclassista de la societat local, i aquest és un humus sobre el que el feixisme pot créixer. Mentre Mussolini, Hitler o Le Pen atreien només a un grapat de fanàtics marginals i membres del lumpen, la seva importància equivalia a la que fins avui tenen entre nosaltres el tal Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. La catàstrofe començà quan seduïren a comerciants i pensionistes, a estudiants i funcionaris, a obrers i mestresses de casa. Convindria que no ho oblidéssim. 

diumenge, 21 de setembre del 2014

pd 190

.........., divendres 3 de maig de 2002
IMMIGRACIÓ I POLÍTICA
Jordi Sànchez

... Encara no ha arribat el moment, segons sembla, d'assumir obertament i amb totes les conseqüències que la immigració és una realitat que ens acompanyarà durant molts anys, que no estem parlant d'un fenomen transitori que deixarà d'existir en pocs mesos o anys....
... Europa necessita immigració per poder preservar a 50 anys vista un determinat equilibri entre població en edat laboral i població de més de 65 anys ...
... És evident que la immigració comporta desajustos en molts àmbits, però són desajustos que amb polítiques valentes poden desaparèixer fàcilment. Incentivant la incorporació plena del nouvingut al món del treball, a la cultura que els acull i als drets de ciutadania, inclòs el dret  a vot....
....
És evident que a Catalunya o Europa no hi cap tothom. Però hi cap molta més gent que l'actual i, a més, necessitem aquesta gent per seguir prosperant...

dissabte, 20 de setembre del 2014

pd 189

INFORMA, març 2002
SÓC RACISTA, JO?
Marc Vidal

... la creació de prejudicis i discriminacions en els processos d'identificació de grup. Diuen que això funciona d'aquesta manera: mentre els grups establerts de persones anem elaborant una identitat social i creem un "nosaltres" cada vegada més fort i amb atributs positius, inventarem sempre una categoria per a "ells i elles" cada vegada més diferent i carregada d'atributs negatius...
...
..... És necessari que els processos de creació d'identitat - nacional o no -, s'encaminin no tant a marcar els trets diferencials del grup humà, sinó a considerar aquest com a una comunitat de persones en permanent exercici pràctic de democràcia per aconseguir una igualtat real de drets i de deures socials, polítics, econòmics i cívics. L'exclusió, - socials o econòmica - està a l'origen dels mals que pateixen tant els immigrants com els no immigrants. En aquest sentit, l'exclusió és el contrari que la integració però també el contrari que la democràcia.

dijous, 18 de setembre del 2014

pd 188

EL PUNT/ Diumenge, 7 de juliol de 2002
EL PROBLEMA DELS "MOROS"
Jaume Reixach

L'escriptor magribí Rachid Nini, amb una gran naturalitat no exempta d'ironia, esmicola els estereotips que s'han creat a una banda i altra de l'Estret. Mentre que des d'allà el territori espanyol és vist com a paradís alliberador ... des d'aquí els nouvinguts són vistos com l'encarnació de tots els mals i un perill per a la convivència.
...
Des d'una perspectiva cristiana, penso que testimonis con aquest són necessaris. Ens ajuden a veure les coses des de l'altre costat.
...
Per exemple, quan vol posar de manifest els sentiments racistes latents en la societat no s'entreté a explicar-nos accions violentes dels caprapats, massa evidents, sinó que recorre a coses més subtils. Com ara la permissivitat que solem tenir amb alguns immigrants ...
Nini insisteix en la idea - tan desagradable com vulgueu - que els gossos tenen un estatus superior al dels moros. Només cal veure la impunitat amb què pixen o caguen en les vies públiques. Ningú no es queixa i els mateixos amos es queden tan amples ...
Nini, tanmateix, és conscient que els magribins - és a dir, els moros - són els immigrants que menys s'integren en la societat que els acull. Per què? Perquè estan convençuts -diu Nini - que la seva cultura és millor...El problema, doncs, va per llarg.

dimecres, 17 de setembre del 2014

pd 187

INFORMA, .... 2003
EM PARLARÀS EN CATALÀ?
Servei lingüístic de CCOO

Davant la constatació que la gent del país acostuma a parlar en castellà als immigrants (o persones que ho semblen), l'Escola d'adults de Santa Coloma de Farners, l'escola Samba Kubally i el Servei català de la Selva del CNL, han editat un llibre en què les persones immigrades demanen als autòctons que els ajudin a aprendre el català... amb un missatge molt clar: "tu que ets d'aquí, em parlaràs en català?" ...
... fer veure als ciutadans que, adreçant-nos en castellà als nouvinguts (i donant per fet, per tant, que són curtets i que mai entendran el català) contribuïm paradoxalment a l'exclusió social d'aquestes persones... 
S'ha de defensar l'ús del català com un signe d'acollida i de tolerància envers totes les cultures, independentment del seu origen.

dimarts, 16 de setembre del 2014

pd 186

EL PERIÓDICO, 10 de juliol de 2002
"PARLAR BÉ DELS IMMIGRANTS RESTA VOTS"
Manuel Lorenzo, expert arabista, entrevistat per
Antonio Baquero

¿La cooperació és l'única solució possible a l'emigració?
- No hi ha solució a curt termini. La cooperació tampoc ho és... L'única cosa realista és fer projectes de cooperació a mitjà i llarg termini que actuïn sobre les causes de les migracions.
...
la UE ha d'actuar a les zones d'on surten més immigrants... Els joves deixaran d'emigrar quan tinguin una feina digna...
...
Els polítics s'adonen que l'emigració és una mina per guanyar vots... Un discurs populista genera rendibilitat política.
...
¿El Marroc pot viure sense els seus emigrants?
- 600.000 famílies (un 10% de la població) viuen dels diners que envien els emigrants... És un potencial econòmic impressionant que no està aprofitat ...

dilluns, 15 de setembre del 2014

pd 185

AVUI? ....?
ABD EL-KRIM, CATALUNYA I EL MAGRIB
Alfons Quintà

El 1922 Acció Catalana i Estat Català van enviar un telegrama de solidaritat al dirigent nacionalista amazig Abd el-Krim.
" Davant la vostra valenta resolució, defensant la pàtria marroquina amenaçada per Espanya, els fills de Catalunya us adrecem una salutació de simpatia. No és la primera vegada que la terra catalana demostra la seva protesta per la invasió del Marroc...Avui Catalunya també condemna els bàrbars mètodes de guerra emprats per l'exèrcit espanyol. Salut, coratge. Visqueu molts anys."
Abd el-Krim no va tenir una bona fi. El 1926 es va lliurar a les tropes colonials franceses que el van empresonar (però no matar). El 1947 va escapar de l'empresonament francès i es refugià a Egipte. Els primers milers de dòlars que el Front d'Alliberament Algerià va recollir, el 1953 van sortir de la seva butxaca. 
Era un nacionalista amazig i tenia un concepte ampli del Magrib. Volia que imaziguen i àrabs hi visquessin en pau i fraternitat. No es podia imaginar que el Marroc i Algèria serien, com ho son, models de genocidi bàrbar contra els imaziguen.
Va morir al Caire el 1960. Nasser va ordenar que fos enterrat amb honors de cap d'Estat...al Marroc la figura d'Abd el-Krim continua estant proscrita. Cap carrer. Cap homenatge. Però al Rif tots els nens aprenen a admirar-lo de la veu dels seus pares.

pd 184

DIARI DE GIRONA, dimarts, 28 de gener de 2003
CATALUNYA, MADRID, CANÀRIES, ANDALUSIA I PAÍS VALENCIÀ CONCENTREN EL 80% DELS ESCOLAR IMMIGRANTS DE L'ESTAT
E.P./EFE

En el seu informe, CCOO constata que la concentració d'alumnes estrangers en determinades comunitats és conseqüència de factors relacionats amb el mercat laboral i la demanda de treball, que comporten la concentració de treballadors.
...
... la majoria de la població d'origen immigrant estudia en col·legis públics.
... la major part de l'alumnat autòcton es mostra a favor de la immigració, però hi ha un més que significatiu 36,5% que s'hi manifesta contrari, sobretot en el cas dels estudiants masculins...
D'altra banda, els fills de treballadors estrangers tenen una visió més positiva del professorat i del tracte que reben a l'escola que la dels estudiants autòctons...
.... la majoria dels docents no està satisfet de la tasca que realitzen les administracions per tal d'afrontar el repte de la immigració.
... per a la majoria del professorat la presència d'escolars estrangers no incideix negativament en la vida del centre, excepte quan el percentatge supera el 30 per cent...

diumenge, 14 de setembre del 2014

pd 183

EL PERIÓDICO, 8/1/2005
LA CLASSE SOCIAL ÉS EL QUE COMPTA
Josep Pernau

La xenofòbia és selectiva.
...
El concepte d'estrangeria és confús i inconcret. Segons a quins estrangers se'ls rep amb els braços oberts i segons a quins se'la rebutja. S'acull el nòrdic o l'alemany, encara que siguin rossos, com si fossin parents llunyans, mentre que es rebutja el veí de cabell negre i ulls foscos que arriba de l'altre banda de l'estret... Hi ha una Europa rica, que acollim amb una abraçada, i hi ha una Europa pobra que ve de l'est i que rebem amb una guitza al cul.... 
L'explicació s'hauria de buscar en les diferències socio-econòmiquesTant moro és el xeic petrolier ... com el marroquí que arriba en una pastera... Tant negre és el futbolista francès famós d'origen africà com el recol·lector de fruita de les terres de Lleida ... 
Estranger de classe alta equival a cultura, netedat i tracte amable, mereixedor d'abraçades i portes obertes. A l'estranger pobre, en canvi, l'identifiquem amb incultura, falta de sabó i robatori d'enciams, cosa que es tradueix en xenofòbia.

divendres, 12 de setembre del 2014

pd 182

EL PAÍS, diumenge 7 de febrer de 1993
MILES DE PERSONAS SE MANIFIESTAN EN LAS CALLES DE PARÍS A FAVOR DE UNA FRANCIA MULTIRRACIAL
Javier Valenzuela

...el racisme i la xenofòbia comencen a recular a França, la febrada  expressada per l'ultradretà Front Nacional (FN) sembla haver tocat sostre...
..."Ara els governants haurien d'atacar seriosament les causes profundes de la malura feixista: l'augment de l'atur i la degradació dels suburbis" (Harlem Désir)...

dijous, 11 de setembre del 2014

pd 181

nota: avui 11 de setembre de 2014. V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V V

EL PUNT / Dimecres, 7 de desembre de 1994
EL QI I LA IDEOLOGIA RACISTA
Xavier Vidal

...
Mals moments per als programes de lluita contra la pobresa. Mals moments per parlar de mestissatge, de respecte i ajut a les minories, d'integració social, de transculturalitat, de l'escola de la diversitat. Temps en els quals manen els interessos internacionals que volen reduir els dèficits públics a costa de les despeses socials, i això necessita algun tipus de justificació, algun suport ideològic...

dimecres, 10 de setembre del 2014

pd 180

DIARI DE GIRONA, desembre 2004
LES ONG ATRIBUEIXEN L'AUGMENT DEL RACISME A LA POLÍTICA CRIMINALITZADORA
Europa Press

"El govern central treballa amb la població immigrant però s'ha oblidat de la societat espanyola. Hi ha poc treball de sensibilització a nivell de barris, pobles i ajuntaments, on caldria treballar més el dia a dia de la convivència" (Vladimir Paspuel).

Amnistia Internacional reclama al govern central l'adopció d'un pla integral i estatal de lluita "contra tota mena de racisme i xenofòbia" que contempli mesures de caràcter polític, social , educatiu i de sensibilització.

dimarts, 9 de setembre del 2014

pd 179

EL MÓN/222  25/VII/86
DOS GRAMS D'INTOLERÀNCIA
Francesc Mercadé

... És molt fàcil no ser racista si es viu lluny de la diversitat racial...
...
...La religió o la política tenen novament la temptació de presentar-se com a models sense fissures que salven el fidel i condemnen l'heretge. La crisi econòmica generalitzada, el creixent nombre de parats i les àmplies bosses de pobresa que existeixen en el països subdesenvolupats han tornat a posar de moda la intolerància...
...
..la crisi econòmica ha despertat un altre cop el monstre adormit de l'odi contra els immigrants o altres "ciutadans de segona"...

dilluns, 8 de setembre del 2014

pd 178

EL MÓN/222  25/VII/86
MARTOS: UN FOC QUE NO S'ATURA
Isabel Rossell

Trenta-dos habitatges ocupats per gitanos van ser assaltats i cremats per uns veïns de Martos. El detonant no importa gaire. Una baralla entre un paio i un gitano. Sempre hi ha un pretext perquè conflictes particulars desencadenin la ira contra el col·lectiu de prop de mig milió de gitanos que viuen a Espanya. Aquestes manifestacions de violència no constitueixen un fet aïllat. La violència contra els gitanos és constant. Sempre latent, i a vegades manifesta.
...
Es diu que són ells mateixos, pels seus costums, que es resisteixen a integrar-se...La delinqüència que se'ls atribueix té molt a veure amb la misèria, l'analfabetisme i l'atur, que també generen delinqüència als barris de les grans ciutats on no hi ha gitanos...
...
El tòpic de la tolerància racial ibèrica cada dia està més en entredit.

diumenge, 7 de setembre del 2014

pd 177

EL PAÍS, diumenge 7 de febrer de 1993
LA SANGRE, EL CRÁNEO, LA LENGUA
José Luis Barbería

Arzalluz rescata la idea de la singularitat racial basca davant l'estupor de la societat d'Euskadi.
...
Mai en la història del País Basc s'havia parlat tant del Rh, i és segur que, en tot cas, aquest és el primer cop que la qüestió és abordada obertament des del sarcasme, però també des del desconcert i la recança que aquests plantejaments causen en la majoria de la societat basca....
....
A finals dels anys setanta, el primer govern basc va encarregar un estudi a l'expert en genètica Antonio Nuñez per determinar les preteses particularitats de la població d'Euskadi. La conclusió d'aquell estudi, segons el seu autor, fou que "els bascos no presenten cap diferència genètica amb la resta dels espanyols".

pd 176

EL PERIÓDICO, diumenge, 30 d'agost de 1992
LA NOSTÀLGIA NAZI ENVAEIX ROSTOCK
Gonzalo Cáceres

La violència xenòfoba amaga el temor davant l'atur i l'esfondrament del somni pròsper de la unitat alemanya.

Bandes de joves neonazis assaltaren i incendiaren la setmana passada un alberg per a estrangers a Rostock. Al principi, els esvalotadors van comptar amb el suport dels veïns, entre els que havia anat creixent certa animadversió contra els gitanos romanesos. Darrera aquesta onada de xenofòbia s'amaga una altra realitat: el land de Rostock té la taxa d'atur més alta de l'antiga Alemanya comunista. 

divendres, 5 de setembre del 2014

pd 175


EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (i 4)
André Gorz

...
La idea que actualment progressa a la dreta és que tot ciutadà ha de tenir garantit un subsidi de base mínim suficient per sobreviure ... Aquest subsidi no estarà vinculat a cap condició formal i cadascú hi tindrà dret durant tota la vida... 
...Serà, doncs, una subvenció oculta a les empreses ... i tindrà la funció de fer definitiva i quasi institucional l'existència d'una massa molt important de parats i semiparats, exclosos de la societat dominant i vivint al marge d'aquesta.
...
una nova divisió de la societat: d'una banda un sector capitalista econòmicament molt perfeccionat amb la seva elit de treballadors sindicats, molt qualificats, estables i ben pagats; d'una altra, massa de subproletaris marginats, en la qual podem esperar trobar una majoria de dones...
...
aquesta degeneració del moviment obrer en força corporativista és el perill que hem de combatre prioritàriament. L'escissió, la dualització de la societat i de l'economia s'han d'impedir...el subsidi de base mai no ha de consolidar l'exclusió social. Al contrari: el dret a un ingrés social ha d'anar relacionat amb el dret al treball econòmicament i socialment útil. Això implica dues coses: 1.-  Si tothom no pot treballar, és necessari que tothom pugui treballar cada cop menys. 2.- La pèrdua del poder de compra que resultarà d'una reducció del nombre d'hores treballades ha d'estar compensat per un subsidi social.
...

dijous, 4 de setembre del 2014

pd 174


EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (3)
André Gorz

El moviment obrer es condemnaria al fracàs si intentés resistir-se a l'automatització.
....
"És capaç el capitalisme de dominar la dinàmica del procés que ell mateix ha desencadenat? El procés d'eliminació del treball humà no provocarà problemes que el capitalisme és incapaç de resoldre segons la seva pròpia lògica? ... Ja que l'automatització disminueix massivament la quantitat de treball necessari, al mateix temps que augmenta la quantitat de riquesa, la llei del valor deixa de ser aplicable." (K. Marx)
...
Si la gent guanya menys perquè els robots saben fer cada cop més coses, qui comprarà, a qui podran vendre totes aquestes riqueses produïdes per autòmates?
....
És absolutament necessari impedir que el poder de compra baixi quan la quantitat de treball disminueixi. És necessari que el poder de compra sigui independent de la quantitat de treball utilitzat. És necessari que la llei del valor que és la base del capitalisme sigui posada fora de circuit.

dimecres, 3 de setembre del 2014

pd 173

EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (2)
André Gorz

...Actualment vivim la major revolució tecnològica des de fa dos segles...La revolució microelectrònica eliminarà el gruix del treball assalariat en sectors sencers i transformarà en caduques les lleis del funcionament del capitalisme.
....
Una revolució tècnica, majors innovacions tecnològiques va ser indispensable per sortir de la crisi de rendibilitat del capital, de la crisi de productivitat del treball. La revolució microelectrònica és la resposta a la crisi actual. No té sentit impedir aquesta revolució ja que és impossible continuar en el camí anterior ... Estem compromesos en un procés d'eliminació massiva del treball manual i també de l'intel·lectual. L'automatització i la informatització en la indústria i en les activitats terciàries només estan començant .... 

dimarts, 2 de setembre del 2014

pd 172

EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (1)
André Gorz

Nota: degut a la llargada i importància d'aquest article i del seu autor, el dividiré en tres o quatre apartats.

Quan la crisi impedeix tenir una visió de futur a llarg termini, l'esquerra corre el risc de perdre la senyera de la utopia constructiva i provoca que la dreta aixequi la de la utopia conservadora.

La crisi actual trastoca la majoria de valors, certeses i institucions sobre les quals s'han edificat les societats industrials des de fa 500 anys. Commou la naturalesa del treball, la naturalesa de les relacions socials, el lloc del treball professional en la vida de cadascú, els fonaments de l'economia, la funció del capital i la dels sindicats.
...
L'absència d'una visió a llarg termini té sempre conseqüències més nefastes per a l'esquerra que per a la dreta, ja que permet que la por pugui més que l'esperança. Les esquerres ... no poden viure si no és que són portadores de futur.