dijous, 31 d’octubre del 2019

pd 1646 Presos polítics (i 2)

(arafamesdunanyimig)
"Vaig passar de presidenciable a presidiari. Un cop fort, però les meves conviccions són més fortes."  Jodi Turull
"Gràcies pels suports de tothom. Em defensaré, no som delinqüents. Un gran agraïment als que hi sou sempre".  Dolors Bassa
" La nostra demanda és legítima i pacífica. Com sempre: civisme i democràcia." Raül Romeva
" Estem forts malgrat el patiment. Us veiem i ens emocionem. La vostra mobilització cívica i incansable és la nostra esperança."  Josep Rull
" Consciència tranquil·la i cap molt alt. Si ploreu, abraceu-vos, estimeu-vos, aixequeu-vos i continueu més units i més forts. Ens en sortirem."  Carme Forcadell

dimecres, 30 d’octubre del 2019

pd 1645 Presos polítics 1

(arafamesdunanyimig)
"No hi ha presó que pugui privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d'estimar la gent que estimem." Jordi Sànchez
"La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. Visca la llibertat." Jordi Cuixart
"Seguiu, no defalliu mai, lluiteu amb optimisme contagiós. Només la voluntat de tots vosaltres farà que un dia pugui sortir de la presó." Oriol Junqueras
"Mesos de grisor tenyits tan sols pel groc de la vostra solidaritat. Les vostres mostres de suport ens recorden que no estem sols. Gràcies!"  Joaquim Forn



dimarts, 29 d’octubre del 2019

pd 1644 Supremacisme ets tu (i 2)

(arafamesdunany)
... de vegades a Catalunya se’ns acaba la paciència i tenim la gosadia de denunciar els reiterats intents assimilistes que han arribat de ponent de 1714 ençà. I si bé és cert que els d’aquí hem de ser curosos en l’ús de les paraules, per respecte als nostres conciutadans, també ho és que el supremacisme dels fets és molt més nociu i d’efectes més duradors. La Constitució espanyola és un exemple de supremacisme lingüístic. La persecució de l’independentisme democràtic és supremacisme legal, i així ho va consagrar, no fa pas gaire, el president del Tribunal Suprem, quan va afirmar que la unitat d’Espanya és “fuente de derecho ”. La repressió policial dels pacífics participants en el referèndum de l’1 d’octubre és supremacisme agressiu i antidemocràtic, perquè anava contra un acte de sufragi que, a més, obeïa a un mandat del Parlament. I el càstig als organitzadors de la consulta, que fa mesos que són en presó preventiva acusats de rebel·lió sense acreditar cap actuació violenta, també és supremacisme perquè tothom sap que si no es tractés d’independentistes catalans la seva situació penitenciària i judicial seria una altra.
Què és supremacisme? ¿I tu m’ho preguntes, Pedro Sánchez?
Toni Soler


dilluns, 28 d’octubre del 2019

pd 1643 Supremacisme ets tu (1)

(arafamesdunany)
... Catalunya és un país amb un fort sentiment identitari de caràcter defensiu, perquè la seva història està plagada d’invasions i intents d’assimilació, i en els últims 150 anys ha experimentat successives allaus demogràfiques que, miraculosament, no han provocat conflictes ètnics seriosos, gràcies a l’esperit convivencial d’autòctons i nouvinguts... En canvi, l’ús polític de la immigració com a cavall de Troia del supremacisme espanyol, té una llarga tradició, força exitosa ara fa un segle, en el cas del lerrouxisme (que podríem definir com un supremacisme espanyol d’esquerres, enfront del catalanisme burgès) i més recentment el fenomen de Ciutadans, que és un supremacisme espanyol de dretes, nascut per rebentar la cohesió catalana i assegurar la primacia identitària i lingüística espanyola a l’únic territori peninsular que ha conservat la llengua pròpia amb cert èxit, malgrat les prohibicions i els atacs...
Toni Soler

diumenge, 27 d’octubre del 2019

pd 1642 Incògnita Torra

(arafamesdunany)
(Titulars en portada)
Els experts analitzen què pot fer el nou Govern, si la legislatura serà de xoc o de distensió i quin paper acabarà jugant el president.
Govern amb consellers empresonats i exiliats. L'Estat veu com una "provocació" el nou executiu i amenaça de no fer efectiu el nomenament. Jordi Turull, presidència. Toni Comín, salut. Josep Rull, territori. Lluís Puig, cultura.
(vistaltwitter) "No  es pot ni desescalar ni dialogar perquè els partits estatals estan en plena cursa electoral pel vot més reaccionari. Només es pot resistir, anar-hi i anar-hi." Mireia Boya

dissabte, 26 d’octubre del 2019

pd 1641 La independència comença aquí (2)

(arafamesdunany)
... caldrà redefinir molts valors. I caldrà fer-ho mentre les diferents maquinàries de l’Estat, des dels jutges fins als periodistes, continuen empresonant polítics i retorçant els textos fins a fer-los anar molt més enllà del que diuen. Caldrà fer-ho mentre els equidistants ja no ens diuen que l’important és parlar, mentre neguen la condició de pres polític o d’exiliat als que ho són. Perquè ni uns ni altres han abandonat aquell marc mental que encara els diu què és i què no és justícia o política. No ens hem d’independitzar només d’un estat, ens hem d’independitzar dels hàbits d’un temps llarguíssim. Independitzar-se vol dir no reproduir, vol dir haver creat una nova cultura política.
Dol, perquè ara comprovem el preu del procés de desertificació cultural que ha patit aquest país.  No parlo només de l’erm que ha estat la política cultural dels darrers anys, sinó de tots els vicis que hem adquirit, dels quals, el pitjor de tots, ha estat la dimissió total i absoluta de qualsevol proposta o iniciativa constructiva. Hi ha raons objectives (la crisi, el Procés o el 155), però també la comoditat insana i embrutidora d’una inèrcia de dècades d’incúria i de manca d’iniciativa per pura por de no incomodar.
Ni la cultura ni la política cultural catalanes han fet la feina que havien de fer a l’hora de proveir un marc de competències, competent i competitiu. Han viscut tan acoquinades que quan contesten encara ho fan en els termes que li han donat des del poder que les arracona...
Francesc Serés

divendres, 25 d’octubre del 2019

pd 1640 La independència comença aquí (1)

(arafamesdunany)
... els diferents intents d’anorreament cultural i social han creat una cultura del sotmetiment... Amagar-ho ha tingut premi, dissimular-ho ha estat la gran troballa d’unes relacions que han permès gestionar la submissió a canvi d’alguns permisos: escola en català, supervivència d’alguns mitjans... la convivència ha estat relativament bona, però ho ha estat perquè una de les parts ha cedit i ha somrigut cada vegada que l’han rebaixada. Ha fet veure que no sentia tot el que li deien...
s’ha estabilitzat una cultura de la mobilització i de l’empoderament que fa deu anys no es podia ni somiar.... la llibertat d’un hàbit, d’una forma de pensament polític, consisteix a trencar fins i tot els marcs de confrontació. Perquè sempre els ha traçat i situat qui té el poder...
Francesc Serés

dimecres, 23 d’octubre del 2019

pd 1639 El món de la Manada

​(arafamesdunanyimig)
... el viatge de la "Manada" des de Sevilla fins a Pamplona, és el retrat inquietant i precís de tot un món, que existeix. Un món negre, aspre, tòxic. No caldrien ni les imatges doloroses de la violació en grup: serien l’epíleg dramàtic, la conseqüència esperable, gairebé fatal, del funcionament i dels valors d’aquest món. Un món arnat, absurd, violent, testosterònic, agressiu. Un món amb un peu fora del sistema, marginal (delinqüents condemnats, ultres de futbol...), i un peu dins del sistema: un guàrdia civil, un militar... En les actituds, en el llenguatge, hi ha una concepció completa i –al meu parer– repugnant del món... Si la majoria de la població creu, amb raó o sense, que el sistema és condescendent amb aquest món, el sistema queda molt tocat. Molt lluny de la gent.
Vicenç Villatoro
(Nota de l'amanuense: aparentment, i només aparentment, no té res a veure amb el "Procés"... o si?)

pd 1638 Kurdistan

Si una acció com la que ha començat Erdogan al nord de Síria li incrementa la popularitat al seu país i obté de la comunitat internacional una silenciosa aquiescència, estem donant carta blanca als estats (autoritaris) per atacar la població civil que els incomoda. Aquesta setmana han passat moltes coses que fan pudor d’anys trenta. Però la que fa més pudor d’anys trenta és aquesta ofensiva turca a Síria i la resposta (inexistent) de la comunitat internacional. Remet al que va passar l’any 1938 quan Hitler va entrar a Praga. La pitjor de les notícies.
Vicenç Villatoro

dimarts, 22 d’octubre del 2019

pd 1637 Prohibit pensar

Tots els Parlaments del món fan lleis vinculants en els àmbits en què tenen competència. I tot els Parlaments del món aproven resolucions en les quals emeten l’opinió sobre qüestions que no són competència legal seva. A través d’aquestes resolucions, els Parlaments fan saber què en pensen a les institucions que tenen la competència, i els demanen que ho tinguin present... Doncs ara el govern i la judicatura espanyols plantegen una mesura ben exòtica: prohibir-li al Parlament de Catalunya parlar de segons quins temes. La monarquia, la Guàrdia Civil, l’autodeterminació de Catalunya... Al Parlament català pots discutir sobre l’autodeterminació del Kurdistan, però no pots discutir sobre l’autodeterminació de Catalunya. No és que no es pugui decidir, és que ni tan sols es pot opinar. En segons quines matèries sagrades, al Parlament queda prohibit dir què se’n pensa. De fet, queda prohibit pensar-hi.
Vicenç Villatoro

dilluns, 21 d’octubre del 2019

pd 1636 Memòria antídot

Un periodista navarrès –miracle, miracle!–, un escriptor sevillà –trenquem tòpics estúpids– i un centre català de defensa dels drets humans –a qui no agraïm prou la tasca– n’han fet la millor síntesi. Arturo Puente: " La situación hoy en Catalunya es que hay 16 personas encarceladas en dos casos diferentes, todas ellas por delitos que conllevan la violencia más grave que se puede cometer. Pero cero víctimas, cero atentados y cero armas". Isaac Rosa: " Es probable que en unos meses la operación de la Guardia Civil y la Audiencia Nacional quede en poca cosa, o en nada (sobran precedentes). Pero el objetivo ya está logrado: titulares con «terrorismo» e «independentismo» en la misma frase. Marco fijado, que luego no hay quien desclave". Centre Irídia: "Hi havia un guió preestablert. Això d’aquests dies té més a veure amb una operació política i mediàtica que no pas amb el dret. Implica la construcció de l’enemic i la degradació del dret". Fi de les cites... Pot ser, al capdavall i en peu de pau, que sí que siguem culpables: de no ser innocents. I de no creure més en la mentida feta govern.
David Fernàndez
(Nota: com quasi sempre val la pena llegir l'article sencer a: 
https://www.ara.cat/opinio/David-Fernandez-Memoria-antidot_0_2319368187.html )

dissabte, 19 d’octubre del 2019

pd 1635 Supremacisme i sobiranisme

(arafamesdunany)
La història d’Espanya és, en bona part, una història de supremacisme: d’imposició a sang i foc de la pròpia identitat nacional, començant per la llengua i la religió, a altres pobles i nacions. I els que més orgullosos se senten d’aquesta història -els mateixos que es neguen a fer-ne cap revisió crítica i celebren el seu passat genocida- titllen ara de supremacistes els líders polítics i els ciutadans que, de manera pacífica i cívica, planten cara a la seva violència. Per a ells, som supremacistes quan no deixem que ens anorreïn com a nació, llengua i cultura.
La força del nostre sobiranisme rau en el seu caràcter obert, inclusiu i radicalment democràtic. Tot el que tanqui, tot el que exclogui, tot el que imposi el debilita...
No ens creguem millors que els altres...
Albert Pla Nualart

pd 1634 Sobre terrorisme i polítiques interessades

Les recents filtracions sobre les possibles intencions de grups independentistes catalans, acusats inicialment de terroristes, mereixen atenció per diversos motius. Primer, perquè es tracta de filtracions de fets parcials en una investigació subjecta al secret sumarial; segon, per l'impressionant profit i el rèdit polític que proporciona a alguns partits, molt donats a amplificar el que de moment són supòsits per convertir-los en realitats ja succeïdes; i tercer, per la confusió que provoquen els termes emprats...  l'ús de les violències, en plural, sol anar acompanyat del menyspreu a altres persones i la seva deshumanització, la creació de la imatge d'enemic, el foment de la cultura de l’odi, el pensament únic... No abordar primer aquesta fàbrica d'estigmes per anul·lar l'alteritat, i centrar-nos només en el primer debat, el del terrorisme, pot no ser més que una excusa per amagar la nostra pròpia irresponsabilitat política, la nostra ceguesa o les dinàmiques destructives de comunicació que comporten perilloses confrontacions...
Vicenç Fisas

dijous, 17 d’octubre del 2019

pd 1633 La pèrdua de la innocència (i 2)

... Ens cal saber –però de veritat, creure-ho al fons del cor– que els bons no acaben guanyant perquè són bons. Que tenir raó no et resol els conflictes. Que la veritat ja ha deixat de ser un valor indiscutible en aquest món que vivim. Que hi ha molta, moltíssima gent, que són amics o veïns, companys de feina, persones afables, divertides, creatives, que s’ho miren tot amagats des de la barrera, procurant que la sang no els esquitxi. Que els nostres referents s’equivoquen i ens deceben...
Sílvia Soler

dimarts, 15 d’octubre del 2019

pd 1632 La pèrdua de la innocència 1

(Nota de l'amanuense: encara que sembli impossible aquest paper no va de la sentència... o si?)
 
​T​​​​inc una memòria general de com van ser els meus anys d’infantesa. I van ser uns anys, en general, plàcids i divertits, feliços. I no és poca cosa!​. Tot i així, tot i que la meva infància és un lloc acollidor, no tinc cap desig de tornar-hi. Les dues primeres dècades de vida les considero una mena de classe preparatòria, un assaig general, per entrar a ​la vida d’adult, que és la que compta. Ser independent, prendre partit, decidir, arriscar-se... Potser per això, aquesta setmana del segon aniversari de l’1 d’Octubre, he tingut la sensació que de tot això que ens està passant i que ens ha de passar encara n’acabarem traient alguna cosa positiva. Que ens convenia créixer i perdre la ingenuïtat i que –ja ens agradaria que no fos així–...
Sílvia Soler

diumenge, 13 d’octubre del 2019

pd 1630 Espanyols (globals) pel món

Espanya Global, l’artefacte milionari de Pedro Sánchez, hereu de l’altre artefacte milionari de Mariano Rajoy anomenat Marca Espanya, ha iniciat una nova campanya... Del que es tracta, com deuen haver endevinat els lectors més desperts, és de fer-li una neteja de cutis a la sentència dels nou catalans, sense dir-ho... Es tracta, en definitiva, de “millorar la reputació internacional del país” i de fer xerrar experts locals (suposo que els paguen) per dir que “Espanya és una democràcia consolidada”. Si la sentència fos absolutòria, no caldrien ni vídeos, ni experts, ni viatges, ni díptics (en definitiva, no caldria la pasta que s’hi deixaran) perquè la cosa es demostraria sola...
Empar Moliner

dissabte, 12 d’octubre del 2019

pd 1629 Resposta o respostes

És possible imaginar moltes accions de resposta a una més que possible sentència condemnatòria contra els presos polítics. Però la màxima eficàcia simbòlica i pràctica de qualsevol d’aquestes respostes demana que hi participi molta gent, desenes de milers de persones. L’impacte de la resposta és proporcional al nombre de ciutadans que hi participin. Així, siguin quines siguin les accions, és més gran la força política d’una de cent mil persones que la de cinquanta de simultànies de dues mil persones cadascuna... Al sobiranisme li convé més una acció compartida per molts –encara que no sigui la que agrada més a tots– que no pas una dispersió en la qual cadascú faci l’acció que més li agrada, encara que cadascuna per separat sumi poc. Hi ha prou coincidència de fons –i de necessitats!– entre els diversos agents polítics i socials del sobiranisme per intentar trobar-la...
Vicenç Villatoro

dimecres, 9 d’octubre del 2019

PD 1628 Així deu parlar la màfia

(arafamesdunanyimig)
El mal que el PP ha fet, amb els seus inacabables casos de corrupció protagonitzats per personatges encorbatats i engominats, a la idea de política com a servei públic és colossal i ja omple un llarg capítol de la història d’Espanya.
Antoni Bassas

"Judici a la justícia: la justícia com a institució independent i democràtica a Espanya no existeix. Els catalans ho saben des de fa anys. Ara la ciutadania espanyola ho acaba d'expressar davant del món: no confiem en jutges, fiscals, policies i guàrdies civils: ens fan por" 
Suso de Toro

pd 1627 Jutjar els jutges

(arafamesdunanyimig)
...hem perdut la virginitat amb la justícia (amb l’espanyola) perquè la justícia ha deixat de ser opaca. Es publiquen les sentències, les interlocutòries i les apreciacions dels jutges. I tenim la capacitat de jutjar-les i de jutjar-los a ells, com ells ens jutgen a nosaltres, un cop entès de quin delicte ens acusen o ens absolen. Sedició? Sí, sense tumult. Rebel·lió? Sí, sense violència. Oh, espera’t, és que la violència és opinable. Oh, espera’t, és que els Jordis deien una cosa “a la massa” però en realitat en pensaven una altra. Això ho ha dit un jutge, no pas un mentalista... la llei, segons com, és un xiclet que s’estira i s’arronsa segons l’acusat...
(Referint-se a la sentència de la "manada")... diuen que et violen, però et fots calenta igualment. Això és el que diuen aquests jutges, com en una pel·li porno. I com que això és el que diuen, i és una depravació absoluta, i és no ser una persona sana, tenim tot el dret a jutjar els jutges. En aquest cas i en tots els altres que ens estan fotent enlaire les vides.
Empar Moliner

dimarts, 8 d’octubre del 2019

pd 1626 El trident Altsasu-Procés-Manada

(arafamésdunanyimig)
​La justícia no existeix. Existeixen els jutges. I els jutges són persones. I les persones tenen les seves idees, els seus valors i també uns prejudicis. Sí, com qualsevol de nosaltres, els jutges tenen prejudicis: creences que els influeixen i que els condicionen els punts de vista....
El franquisme va ajudar-se de l'Església catòlica i la Guàrdia Civil per fer arribar la por i la repressió a pobles que, d'una altra manera, haurien quedat molt lluny del poder del dictador. La justícia està fent en els últims mesos un paper semblant.
En democràcia, els polítics fan veure que se'n renten les mans, es refugien sota la separació de poders i el respecte a les sentències, i fan que les mans se les embrutin els jutges. Si tant respectessis la justícia, no col·locaries jutges amics al Tribunal Constitucional, no promocionaries jutgesses que han tingut carnet del teu partit, no maniobraries davant d'ells ni els trucaries per què t'ho afinessin​.​
Albert Om

dilluns, 7 d’octubre del 2019

pd 1625 Col·lapses

(arafamesdunanyimig)
... La velocitat amb què arriba la darrera vergonya no deixa temps per pair la penúltima indignació ni per endreçar el desordre de les males notícies. Temps convulsos, doncs, temps d’estranys trànsits –el vell no mor, el nou va naixent– i temps d’excepció permanent. Sotmesos a prova d’estrès, es tracta de no defallir mai ni enlloc. Ni un segon... el TC porta set llargs anys petant-se la sobirania política del Parlament de Catalunya, matxacant la legislació fiscal, social o ambiental que s’hi aprova... Perquè si alguna cosa hem après és que on hi ha abús hi ha solidaritat, que on hi ha poder hi ha resistències, que cal seguir obrint per baix el que volen tancar per dalt i que ni afònics deixarem d’alçar la veu. En l’aprenentatge continuat  que, finalment, la millor sobirania és estar a prop –molt a prop– dels que lluiten i lluny –ben lluny– dels que manen ordint els col·lapses, els abusos i les desigualtats. Descol·lapsem-nos, doncs. Fent. Desobeint. Construint.
David Fernàndez

dissabte, 5 d’octubre del 2019

pd 1624 El criat de dos amos

Sánchez es deu a la majoria social i política –amb l’esquerra i els nacionalistes– que li va donar la presidència en la moció de censura i la victòria a les eleccions. Però, home d’ordre, es deu també als poders fàctics que no volen que governi amb Podem i encara menys amb els independentistes. Es deu a dos senyors contraposats. Per tant, com el personatge de Goldoni, Sánchez es dedica a fer equilibris, jocs de mans i comèdia. No vol ser investit en cap cas amb els vots de Podem. Però necessita que sembli culpa de Podem. Només acontentarà una mica els dos amos si pot governar sol –amb equilibris de funàmbul– o si d’una manera desesperada Ciutadans li acaba donant els seus vots. Ara està dedicat a una representació teatral; fer veure que negocia amb Podem i esperar que l’establishment, espantat, pressioni Ciutadans. I si no, anar a eleccions a veure si amb cartes noves té una jugada millor. Estrictament, un 'pícaro'.
Vicenç Villatoro

pd 1623 "Non plus ultra" (i III)

(arafamesdunanyimig)
​... L​es pors que han impedit evolucionar a la societat espanyola, les inseguretats que fan que encara avui el nacionalisme espanyol necessiti enemics interiors i exteriors per assegurar la seva preeminència a la Península​..​. una Espanya que no ha estat capaç d’assumir, per por i inseguretat, les seves diversitats i que ha vist com es degraden la llibertat, la fraternitat i la igualtat...​​ l’estat d’Espanya i dels seus símbols és lamentable. La monarquia ha d’empresonar cantants​, ​la justícia es retroalimenta de la creació de causes que la justifiquen​.... Han ​hagut de substituir el terrorisme d’ETA pel dels CDR per mantenir la cohesió d’un Estat les elits del qual participen dels beneficis de l’empobriment de la seva gent.​.. Estic segur que ho podrem superar, vull dir que encara en veurem de més grosses. Encara sort que Espanya té Catalunya com a vàlvula d’escapament.Espanya té una por atàvica a l’inconegut i cada generació renova la por al futur, a l’exterior i a la diferència. D’aquí l’etern sentiment d’inferioritat davant els altres països europeus. D’aquí la descàrrega d’ira de l’Estat amb els petits​.​
Francesc Serés

divendres, 4 d’octubre del 2019

pd 1622 Ara és demà

(arafamesdunanyimig)
«La justícia és com la serp: només mossega els descalços» Monsenyor Óscar Romero

" els mateixos que absolen ultres amb bazuques són els que empresonen activistes no-violents. Qui s’hi vol quedar en un Estat així?"

Ara que la no-violència és tan sospitosa, que salvar vides a la Mediterrània és delicte i que aixecar barreres de peatges tants cops rescatats pretenen que sigui terrorisme... Ara que la criminalitat s’estén a la dignitat dels CDR. Ara que un jutge continua intervenint la democràcia i tot un país dictant qui pot ser o no candidat a la Generalitat, bandejant les urnes i enfotent-se'n. Ara que el ministre de torn diu que no ens podem defensar i que no podem criticar ni denunciar els jutges, com si fossin una casta intocable, infal·lible i irrefutable: la mateixa Veritat revelada... Ara, més que mai, és quan menys cal normalitzar la mentida, quan no es pot desistir en la lluita i quan no podem defallir...
David Fernàndez

dijous, 3 d’octubre del 2019

pd 1621 La causa és justa

(arafamesdunanyimig)
La qüestió catalana ha anat esdevenint, involuntàriament, tan laberíntica que de vegades cal anar al principi de tot i afirmar amb rotunditat que la causa és justa. La reivindicació del dret dels catalans a decidir el seu futur democràticament és justa. Després podem discutir les estratègies, els lideratges, els temps i les formes. Però el fonament és una reivindicació justa, com ho era la dels escocesos i la dels quebequesos, que van poder exercir aquest dret a decidir el seu futur sense topar ni amb un mur inamovible de negatives ni amb una repressió indigna. No hi ha res de substancial que pugui servir per reconèixer aquest dret a escocesos i quebequesos i negar-lo als catalans. I si hi ha unes lleis a Espanya que impedeixen dur a terme aquesta reivindicació justa, el que és injust són aquestes lleis. De la mateixa manera que és injusta la repressió que es deriva d’unes lleis injustes i que persegueix i castiga actuacions pacífiques per tal de dur a terme una reivindicació legítima... hi tenim dret. Potser ja sense somriures, però com sempre pacíficament.
Vicenç Villatoro
Edmon

dimecres, 2 d’octubre del 2019

pd 1620 La banalització del terrorisme (i 2)

(arafamesdunanyimig)
... Si ara l’Estat ens empeny a la violència, és perquè sap que la seva repressió deixarà de tenir límits i deixarà de rebre crítiques dels líders d’altres estats. Mantinguem-nos, doncs, inamoviblement pacifistes, però intentem no quedar-nos aquí. És evident que els CDR no són kale borroka. Però potser hauríem de fer alguna cosa més que fugir del terrorisme com del dimoni: hauríem d’atrevir-nos a denunciar el pervers constructe que ha acabat generant. I hauríem d’entendre que si aquest constructe no hagués esdevingut ideològicament hegemònic, ara alguns jutges no es fregarien les mans mentre engiponen euro-ordres on la desitjada violència s’encarna en nosaltres. La banalització del terrorisme també és això: limitar-se a escapar del seu estigma en comptes de plantar cara a l’autoritària ideologia que l’alimenta i que ara ens amenaça més que mai.
Albert Pla Nualart

dimarts, 1 d’octubre del 2019

pd 1619 La banalització del terrorisme 1

(arafamesdunanyimig)
... Quan un col·lectiu lluita per uns drets bàsics que un estat li nega violentament, el fet que recorri a la violència no fa menys justos els seus objectius, ni menys injust aquell estat. Fa injustos, en tot cas, els mitjans per assolir-los... Que coses tan evidents es diguin tan poc dona una idea del mal que ha fet el terrorisme : un constructe ideològic que, de manera tan implícita com efectiva, projecta únicament el seu estigma sobre la violència política d’un no-estat contra un estat... És un constructe que atempta contra la democràcia perquè dona als estats un poder impune i desproporcionat...
Albert Pla Nualart